home.social

#etnobotanica — Public Fediverse posts

Live and recent posts from across the Fediverse tagged #etnobotanica, aggregated by home.social.

fetched live
  1. ¿Sabían que la nuez de cola, el fruto africano que le dio su nombre y cafeína original a la Coca-Cola, se utilizaba como una poderosa medicina siglos antes de la creación del refresco?

    Originaria de las selvas de África Occidental, la nuez de cola ha sido masticada tradicionalmente por culturas como los igbo y los yoruba no solo como un símbolo ceremonial de hospitalidad, sino como un remedio medicinal primario. Ya en el siglo XII, médicos árabes registraban su uso para aliviar afecciones estomacales graves y combatir la disentería. Científicamente, la semilla destaca por contener altas concentraciones de cafeína (hasta un 2.5%), teobromina y colanina, compuestos que actúan directamente sobre el sistema nervioso central. Gracias a estos principios activos, la medicina tradicional e islámica la ha empleado formalmente a lo largo de la historia como un broncodilatador natural para suprimir la tos, un analgésico contra migrañas y un potente estimulante para contrarrestar la fatiga crónica y el agotamiento físico.

    Durante el siglo XIX, el interés de los farmacéuticos occidentales por sus propiedades terapéuticas provocó la importación masiva del fruto hacia Europa y Estados Unidos. Fue catalogado formalmente en publicaciones científicas como un agente eficaz para mitigar el mareo por movimiento, mejorar la digestión y regular el metabolismo. Aunque en la década de 1920 las industrias de refrescos comenzaron a reemplazar el extracto natural de la nuez por aromatizantes e imitaciones artificiales, el fruto se mantiene aprobado por la Administración de Alimentos y Medicamentos de Estados Unidos (FDA) como un ingrediente activo inactivo en la elaboración de diversos productos farmacéuticos modernos.

    — A. Eldritch, Periodista, Locutor, podcaster y bloger del fediverso

    Alt text via @altbot y @TeLoDescribot

    #Ciencia #Historia #MedicinaNatural #NuezDeCola #CocaCola #Etnobotánica #África

  2. China — O Corpo como Paisagem Interna: Ecologia e Fluxo

    O que a tradição chinesa soube sobre o corpo — e o que a ciência contemporânea está a confirmar

    Há uma imagem que a tradição chinesa usa há três mil anos para descrever o corpo.

    Não uma máquina. Não um templo.
    Uma paisagem.

    Montanhas, rios, vales, brumas e correntes invisíveis de energia que circulam como o vento entre colinas. Um território vivo, sujeito às mesmas leis que regem o vento, a chuva, o ciclo das estações e o equilíbrio permanente entre sombra e luz.

    Esta imagem não é metáfora poética.
    É uma cosmologia médica com mais de dois mil anos de prática clínica documentada — e com um corpo crescente de investigação contemporânea que começa a confirmar o que ela intui.

    I. A Imagem Central — O Corpo como Paisagem Interna

    Como descreve Livia Kohn (1991) em Taoist Visions of the Body, o corpo na tradição chinesa é composto por montanhas, rios, brumas, vales e correntes invisíveis de energia. O Qi circula como vento entre colinas. Os órgãos são ministérios de um governo interno. Os meridianos são caminhos de montanha por onde a energia vital flui. E o coração é o imperador que governa este território — não por força, mas por presença.

    O jardim clássico chinês — com as suas rochas, água, pavilhões, caminhos e espaços vazios — não é uma representação da natureza exterior. É um mapa da natureza interior. As rochas representam os ossos. A água representa o sangue. Os caminhos representam os meridianos. Os pavilhões representam os órgãos. E o vazio — tão cuidadosamente cultivado quanto a presença — representa o espaço que permite ao Qi circular.

    O corpo é um ecossistema.
    E como qualquer ecossistema — precisa de equilíbrio, circulação e ritmo.
    Não de controlo. De cultivo.

    II. A Visão do Corpo — Cosmologia Corporal Chinesa

    Segundo Ted Kaptchuk (2000) em The Web That Has No Weaver, a medicina chinesa compreende o corpo como uma rede de relações dinâmicas — não uma soma de partes independentes, mas um sistema onde tudo está em comunicação permanente.

    Esta rede é estruturada por dois pilares fundamentais.

    O primeiro é a dança entre Yin e Yang — sombra e luz, repouso , interior e exterior, profundidade e expansão. O corpo saudável não é aquele onde o Yang domina — é aquele onde Yin e Yang se equilibram como o dia e a noite se sucedem sem forçar.

    O segundo são os Cinco Elementos (Wu Xing) — um sistema de correspondências que organiza o corpo, as emoções, as estações e os sabores numa teia de relações:

    • A Madeira corresponde à primavera, ao crescimento, ao fígado e à emoção da raiva quando bloqueada — ou da criatividade quando fluye.
    • O Fogo corresponde ao verão, à expansão, ao coração e à alegria — ou à agitação quando em excesso.
    • A Terra corresponde ao fim do verão, à nutrição, ao baço e à preocupação — ou ao cuidado quando equilibrada.
    • O Metal corresponde ao outono, à contracção, aos pulmões e à tristeza — ou ao discernimento quando integrada.
    • A Água corresponde ao inverno, ao repouso, aos rins e ao medo — ou à sabedoria quando aprofundada.

    Cada elemento corresponde também a órgãos com funções precisas na cosmologia chinesa:

    • O coração é o imperador — não porque bombeia sangue, mas porque alberga a consciência e governa pelo exemplo.
    • O fígado é o general — que planeia e garante a circulação do Qi.
    • Os pulmões são o ministro da ordem — que regulam o ritmo e a distribuição.
    • O baço e o pâncreas são os intendentes — que transformam os alimentos em nutrição.
    • E os rins são a raiz da vida — onde a energia essencial herdada dos antepassados é guardada e protegida.

    Os meridianos são os rios que irrigam esta paisagem. Quando fluem livremente, há vitalidade. Quando estagnam, surgem sintomas — não como invasão externa, mas como bloqueio interno.

    III. Quando o Corpo Pede Ajuda — O Desequilíbrio como Estagnação

    Como explica Paul Unschuld (1985) em Medicine in China: A History of Ideas — a doença, na tradição chinesa, não é um invasor que entra no corpo. É uma ruptura no padrão de circulação interno.

    A metáfora é precisa e extraordinariamente actual: tal como um rio que deixa de correr começa a estagna e a apodrecer — e deixa de fertilizar o território que irriga — os meridianos bloqueados impedem o fluxo de Qi, criando zonas de estagnação onde a vida diminui.

    O desequilíbrio surge quando perdemos a sintonia com os ciclos naturais — quando forçamos o Yang quando o corpo pede Yin, quando trabalhamos quando deveríamos descansar, quando ignoramos o outono e queremos permanecer no verão.

    O corpo pede ajuda quando o seu jardim interno perde o ritmo.
    Quando a água para de fluir.
    Quando o Qi se acumula onde não devia — ou desaparece onde era necessário.

    A intervenção não é eliminar sintomas. É restaurar o fluxo. Devolver ao rio o seu curso natural.

    IV. O Corpo e a Natureza — Plantas, Elementos e Ciclos

    A medicina chinesa tem uma das tradições herbalistas mais longas e documentadas do mundo. O Shennong Bencao Jing — o Clássico das Ervas Medicinais do Imperador Shennong, compilado entre o século I a.C. e o século I d.C. — descreve 365 plantas medicinais organizadas por propriedades e correspondências com os cinco elementos.

    As plantas não são apenas medicamentos. São mestres sazonais — cada uma com uma lição sobre como o corpo deve mover-se, nutrir-se ou descansar em cada momento do ano.

    • Bambu (Phyllostachys spp.) — a planta da flexibilidade e da resiliência. Dobra no vento mas não quebra. Associado ao elemento Madeira e ao fígado. Rico em sílica — que a fitoquímica moderna confirma ser essencial para a integridade dos tecidos conjuntivos e ósseos. A forma como o bambu cresce — em silêncio, por dentro, antes de emergir — é uma lição sobre o processo interno que precede qualquer manifestação.
    • Pinheiro (Pinus spp.) — a planta da longevidade. Permanece verde no inverno quando tudo o resto descansa. Associado ao elemento Água e aos rins — a raiz da vida na cosmologia chinesa. As suas resinas contêm terpenos com propriedades antimicrobianas e anti-inflamatórias documentadas. Na medicina taoísta, meditar sob um pinheiro era uma prática de absorção da sua energia de longevidade.
    • Ameixeira (Prunus mume) — a planta do renascimento e da coragem. Floresce no inverno, antes de qualquer outra planta, muitas vezes com neve ainda no chão. Associada à transição entre o Água (inverno) e a Madeira (primavera). As suas flores são ricas em polifenóis com propriedades antioxidantes. A ameixeira ensina que o renascimento não espera pelas condições perfeitas — emerge precisamente na adversidade.
    • Gengibre (Zingiber officinale) — a planta do fogo interno. Associado ao elemento Fogo e ao coração. O gingerol e o shogaol estimulam a circulação, aquecem o centro e activam a digestão. Na medicina chinesa é classificado como planta “quente” — usada para dissipar o frio interno e restaurar o Yang quando diminuído. A fitoquímica moderna confirmou as suas propriedades anti-inflamatórias, antiemeti e circulatórias amplamente estudadas.
    • Chá verde (Camellia sinensis) — a planta da frescura e da clareza. Associado ao elemento Madeira e ao fígado — o órgão que na cosmologia chinesa governa a visão clara e a tomada de decisão. As catequinas, especialmente o EGCG, têm propriedades antioxidantes excepcionais documentadas. A L-teanina — um aminoácido único do chá verde — produz um estado de alerta calmo, sem a ansiedade associada à cafeína. Uma mente clara como água de montanha — que é exactamente o que o chá verde promove.
    • Crisântemo (Chrysanthemum morifolium) — a planta da clareza do outono. Floresce quando tudo o resto começa a murchar — a beleza serena do Metal. Associado aos pulmões e à capacidade de deixar ir. Os seus flavonóides — luteolina e apigenina — têm propriedades anti-inflamatórias e neuroprotectoras documentadas. Na medicina chinesa é usado para clarificar a visão, reduzir o calor interno e acalmar a mente agitada.

    Os 24 Termos Solares (jieqi) — o calendário mais fino que existe para viver em sintonia com o corpo e a terra. Enquanto o calendário ocidental divide o ano em quatro estações, a tradição chinesa identificou 24 micro-momentos de transição climática, cada um com implicações precisas para a alimentação, o movimento, o descanso e o cuidado do corpo.

    Alguns exemplos: Lichun (Início da Primavera) — movimento suave, alimentos leves, chá verde, expansão gradual do Yang. Xiaoshu (Calor Menor) — refrescar o interior, crisântemo, respiração ampla, proteger o coração da agitação. Lidong (Início do Inverno) — recolher, gengibre e alimentos quentes, descanso profundo, proteger os rins.

    É um calendário que o corpo reconhece — porque foi feito a partir da observação do corpo em relação com a terra.

    V. O que Esta Visão Nos Ensina Hoje — A Ponte para a Vida Contemporânea

    A visão chinesa convida-nos a uma mudança de paradigma profunda — e extraordinariamente necessária no mundo contemporâneo.

    O corpo não é um instrumento de produtividade. É uma paisagem a cultivar.

    Como mostram Kaptchuk e Unschuld, a saúde nasce da circulação — do movimento interno, da respiração que abre espaço, do ritmo que acompanha as estações. Um corpo que produz sem parar não é um corpo saudável. É um campo que está a ser explorado até à exaustão.

    Em vez de perseguirmos eficiência, a tradição chinesa convida-nos a procurar fertilidade — um corpo que respira, que tem margens, que alterna entre sombra e luz. Como no jardim clássico descrito por Wang Yi (2012), é o espaço vivo — e não o esforço — que sustenta a harmonia.

    O vazio é essencial. Nos jardins clássicos chineses, o espaço vazio é cultivado com tanto cuidado quanto as pedras e a água. O mesmo se aplica ao corpo — o descanso, o silêncio, a digestão emocional, a pausa entre inspirações são tão importantes quanto a acção. Sem vazio, não há circulação. Sem circulação, não há vida.

    A neurociência contemporânea começa a confirmar o que esta tradição intuiu: o sistema nervoso parassimpático — o estado de repouso e digestão — não é o oposto da saúde, é a sua condição. Sem períodos adequados de repouso, o sistema simpático não tem quando desligar. E um corpo em estado de activação permanente é um corpo que adoece.

    Saúde é circulação.
    A vida é movimento.
    A estagnação — emocional, respiratória, física — é o início da desarmonia.

    VI. Gestos de Inspiração — Práticas, Plantas e Símbolos

    Inspirados nesta tradição — não como prescrição, mas como convite.

    • Qi Gong — mover o Qi como quem rega um jardim. Os movimentos suaves e circulares do Qi Gong foram estudados em contexto clínico com resultados documentados na redução do cortisol, melhoria da qualidade do sono e regulação da tensão arterial.
    • Tai Chi — caminhar como água. A prática do Tai Chi tem evidência acumulada para o equilíbrio, a mobilidade e a redução da ansiedade em adultos mais velhos.
    • Dantian — cultivar o centro. O campo de cinábrio no abdómen inferior é o reservatório de energia vital na tradição taoísta. Massajar suavemente o abdómen com movimentos circulares é uma prática simples de regulação do sistema digestivo e nervoso.
    • Respiração profunda — abrir os pulmões do outono. Inspirar lentamente pelo nariz, expandindo o abdómen antes do peito, e expirar completamente activa o sistema nervoso parassimpático em menos de 90 segundos.
    • Observar as estações — ajustar ritmo e alimentação ao ciclo do ano. No verão, refrescar com crisântemo e chá verde. No inverno, aquecer com gengibre e sopas longas. Na primavera, mover suavemente com o Yang nascente. No outono, deixar ir com os pulmões do Metal.

    Plantas desta tradição para inspiração:

    • 🌿 Gengibre (Zingiber officinale) — chá de gengibre fresco para aquecer e activar. Seguro na maioria dos adultos em quantidades culinárias. Cautela com anticoagulantes em doses elevadas.
    • 🍵 Chá verde (Camellia sinensis) — infusão diária para clareza e antioxidantes. Evitar em excesso em pessoas sensíveis à cafeína.
    • 🌸 Crisântemo (Chrysanthemum morifolium) — infusão das flores secas para clareza e calma. Amplamente usado na medicina tradicional chinesa e genericamente seguro.
    • 🌿 Bambu — as folhas jovens em infusão têm uso tradicional. O rebento de bambu em culinária é uma fonte de fibra e sílica.

    VII. O que Esta Cultura Nos Devolve — A Semente que Fica

    A China devolve-nos a ideia de que o corpo é um território vivo — que precisa de ser habitado, não conquistado.

    A semente que fica é a de uma ecologia pessoal.

    Quando cuidamos do nosso jardim interno — quando damos ao corpo o seu ritmo, o seu vazio, a sua circulação — não estamos apenas a cuidar de nós. Estamos a participar no ciclo maior da natureza.

    O Qi que nos atravessa é o mesmo que atravessa a montanha, o rio e a árvore.
    Não há separação.
    Há apenas maior ou menor fluxo.

    O fio que liga esta Série

    Se o Egipto nos deu a estrutura — o corpo como templo que precisa de ordem e luz — a China ensina-nos que, sem circulação, o templo torna-se uma ruína. O Qi é a ponte invisível desta Série: liga a solidez egípcia à fluidez japonesa que descobriremos a seguir, e antecipa o sopro (Nafas) que encontraremos na tradição Sufi. A estrutura precisa de fluxo. O fluxo precisa de estrutura. A Série é ela própria um jardim — onde cada cultura é uma planta diferente no mesmo território.

    ⚠️ Nota Editorial

    Este artigo tem fins educativos e informativos. As práticas e plantas mencionadas são apresentadas num contexto histórico e cultural — não como prescrição terapêutica. Qualquer uso medicinal de plantas deve ser avaliado por um profissional de saúde qualificado.

    Fontes Bibliográficas e Leitura Adicional

    Kaptchuk, T. J. (2000). The web that has no weaver: Understanding Chinese medicine. McGraw-Hill. Recuperado de https://share.google/bT8KSPyro8q8fuI84

    Keswick, M., Jencks, C., & Hardie, A. (2003). The Chinese garden: History, art, and architecture (Rev. ed.). Harvard University Press.

    Kohn, L. (1991). Taoist visions of the body. Journal of Chinese Philosophy, 18(3), 227–252.

    Liu, Y. (2016). The Daoist body: An introduction. Cambridge University Press.

    Needham, J. (1983). Science and civilisation in China: Vol. 6. Medicine. Cambridge University Press.

    Unschuld, P. U. (1985). Medicine in China: A history of ideas. University of California Press. Recuperado de https://archive.org/details/medicineinchinah0000unsc

    Wang, Y. (2012). Yuanlin yu Zhongguo wenhua [Garden and landscape in classical Chinese culture]. Shanghai People’s Publishing House.

    Wong, E. (1997). The Shambhala guide to Taoism. Shambhala Publications.

    Yuan, X. (2015). Chinese gardens: Philosophy, art and design. Tsinghua University Press.

  3. A pesar del evidente enmierdamiento generalizado, hay contenidos que no solo merecen mucho la pena, sino que se encuentran verdaderas maravillas de la divulgación, muchas veces en los medios públicos, pero no solo. Suelo seguir algunos pódcast de programas de radio, y en esta ocasión se me juntan en uno dos mozas que me encantan. 😍
    Sapiens (Paula Aller): rneaudio.rtve.es/a/17125505

    La Senda de las Plantas Perdidas (Aina S. Erice): imaginandovegetales.wordpress.

    #etnobotanica #radio #divulgación #podcast

  4. Curso por el Aula #UNEDFerrol
    16 junio 2 de julio 2026
    De 12:00 a 14:00 h.
    Online extension.uned.es/actividad/id
    #Etnomedicina, tradición y plantas medicinales en O Caurel: las hierbas de San Juan
    #etnobotánica y remedios tradicionales a base de plantas

    Ponente martes, 23 de junio 2026
    12:00-14:00 h. Uso Mágico-Medicinal
    Ritos ancestrales: El San Juan
    María Moure de Oteyza Farmacéutica adjunta, etnobotánica y divulgadora científica
    Horas lectivas: 20

  5. A les últimes formacions i sortides etnobotàniques que he fet ha sortit el tema dels làtex de les compostes (aka asteraceae).

    Sembla que hi ha la creença que tots els làtex són tòxics. I no és certa.

    Recordar per exemple que els enciams (els de veritat i cultivats decentment; eco i de varietats tradicionals), en tenen fins i tot abans d'espigar-se.

    Aquest està format per les lactones sesquiterpèniques lactucina i lactucopicrina. Agonistes de l'adenosina que actuen sobre el sistema nerviós central com a relaxants del múscul involuntari però també del voluntari i disminueixen l'alliberació de citoquines proinflamatòries.
    Protegeixen els teixits de l'estrès, son sedants, analgèsiques, antitussives i hipotensores. A part d'estimular la producció i secreció d'enzims i sucs digestius pel seu gust amarg i per les seves virtuts sedants que afavoreixen el sistema nerviós parasimpàtic, imprescindible per una bona digestió.

    Ah, i important, el seu efecte és completament contrari al de la cafeïna...

    #farmacognosia #farmacologia #fitoterapia #dietasaludable #inflamacion #sibo #lactuca #etnobotanica #varietatstradicionals #varietatsantigues #agroecologia

  6. Saps que el noguer (fulles) és una de les poques plantes contenen progesterona bioidèntica en quantitats importants?

    Per això és un remei per desequilibris del cicle menstrual, ajudar a portar millor l'adaptació a un nou equilibri hormonal durant la perimenopausa, casos d'hipotiroïdisme (en que predominança d'estrògens i dèficit de progesterona solen ser un factor clau) i en algunes migranyes entre d'altres.

    Quan més en contenen és a la tardor, i quan més convenen és en la fase lútea, que segons la MTM, tenen la mateixa energètica (són períodes anàlegs dels cicles de la Vida).

    La millor forma d'aprofitar-la és en oleat o en tintura d'alta graduació i en aplicació sublingual o, en el cas de l'oleat, vaginal.

    I es pot combinar amb plantes com l'aloc (Vitex), que ajuden a la producció de progesterona pròpia i el seu aprofitament.

    Per aprendre més coses sobre les herbes remeieres de casa nostra i de la MTM, et pots apuntar a la sortida Els dons vegetals del 6/6 a Prades i al curs d'introducció a la MTM

    #fitohormones #progesterone #menopausa #menopausia #juglans #etnobotanica #fitoterapia #hormonal #tiroides #saluthormonal #saludhormonal

  7. Flors d'Allium roseum
    Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
    Fa olor de flor dolça
    Te gust d'all

    Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
    A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

    Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

    www.jardidelesbruixes.cat/agenda

    #floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

  8. Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

    Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

    Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
    Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

    (També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

    #herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

  9. Fa anys em vaig llegir el llibre del que parla i els Misteris Eleusins sempre m'han cridat molt l'atenció per diversos motius.
    Per cert, Mintha (Menta), era una nàiade i la única amb qui Hades va posar les banyes a Persèfone, anteriorment anomenada Kore (donzella), la seva esposa i reina dels morts, filla de Deméter (que ve de Dea Mater -deessa mare-) deessa de l'agricultura i, clar, dels cereals.

    La Menta formava part dels ritus funeraris. La meva teoria és que aquesta associació sorgeix del fet que la menta sembla morir però rebrota dels rizomes que es mantenen vius sota terra quan les condicions exteriors no li són favorables. I de la seva capacitat de reproduir-se i escampar-se, però no per llavor, sinó precisament per aquests rizomes (que són tiges subterrànies), com si creixés del seu esquelet. I, encara més, com si d'un esquelet en poguessin créixer desenes de mentes noves.

    Menta, representant el poder del reverdir, del reviure, és com una altra Persèfone, que mentre és reina de l'Hades, de l'inframón, res prospera, però quan ressorgeix, tot torna a la Vida.

    És possible que la Menta sigui una reminiscència d'un ritus més antic que l'agricultura, que es va fondre amb la nova versió agrícola de Deméter i Core.

    #mitologiagrega #mitologiagriega #plantodon #etnobotanica #arqueobotanica #mitologia #botanicamagica #mentha #hades #persefone

  10. He estat pensant molt en els troncs de Nadal aquests dies. 
    A Catalunya tenim el mundialment conegut i incomprès Tió, però el tronc de Nadal és un element comú a les cultures europees.

    Els elements compartits són: un tronc al qual se li fan ofrenes i es crema la nit de Nadal, tenint les seves cendres qualitats apotropàiques (es guardaven tot l'any per curar, protegir, o s'escampaven per les terres de casa per assegurar la fertilitat dels camps).

    L'altre dia estava agafant glans i picava amb un pal les branques d'alzina.
    Queien les glans a munts sobre el meu cap.
    Vaig pensar “és com la cavalcada de reis i els seus caramels”.
    I llavors vaig fer la relació colpejar arbre = regals.
    Perquè hi ha diversos arbres que es varegen per recollir-ne els fruits.
    Després, el tió també es crema i tenim aquest acte d'alliberar la llum del Sol continguda dins la fusta per la màgia de la fotosíntesi.

    Un ritual de solstici.
    Recordar que la llum no ha marxat.
    Que la Natura ens assegura la Vida, amb llum i amb fruits.

    #solsticidhivern #solsticiodeinvierno #wintersolstice
    #indoeuropean #quercus #alzina #agla #bellota #acorn #nadal #Natura #tradicionesdeinvierno #tradicionscatalanes #tiodenadal #yulelog #troncodeyule #folklore #etnobotanica

  11. És maco trobar-se encara coses com aquestes quan vas cap al tros.
    Això és un petit lledoner, que algú, com s'ha fet durant segles, està convertint en un gaiato.
    Els bastons bons els feia algú que s'hi dedicava, doblegant la fusta amb aigua i calor, però aquesta era la tècnica d'autoabastiment.
    Quan el mànec tingui el gruix adequat, el tallaran i, potser, el puliran per treure-li els nusos. Després es deixarà assecar i ja serà una tercera cama per caminar, o un ganxo per abaixar branques en les collites.

    El lledoner rebrotarà i encara tindrà l'oportunitat d'esdevenir un bon arbre.

    #artesaniapopular #artesaniarural #artesanialocal #etnobotanica #etnobotanika #rural #celtisaustralis #etnografia #etnologia

  12. Ponencia de Jaime Pagán Jiménez sobre plantas domesticadas por los pueblos originarios de las antillas
    #puertorico #etnobotanica #cabachuelas
    youtube.com/watch?v=llj8NZe9LJ

  13. “La tinción con recursos vegetales es una cultura viva, que se transmite”, dice Virginia Furque, investigadora sobre la etnobotánica del arte textil de Catamarca Los artesanos textiles de Cat...

    #Actualidad #Notas #Regionales #artesanías #artesanos #biología #catamarca #etnobotánica #plantas #tintóreas #ponchos

    Origin | Interest | Match
  14. Asphodelus cerasiferus
    Porrassa, gamó, albó, asfodel...

    És una planta de la família de l'all i la ceba.
    Comestible, però...
    Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

    La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

    Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

    Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

    A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
    També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

    Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

    A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

    A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

    Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
    També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

    floracatalana.cat/flora/vascul
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    #asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
    #saludnatural #salutnatural

  15. Edulis, ve del llatí "comestible".
    Així tenim Boletus edulis, el cep, Passiflora edulis, el maracujà, o Lotus edulis, una lleguminosa silvestre de flors grogues i tavelles comestibles.
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    #plantessilvestrescomestibles
    #edulis
    #lotusedulis
    #etnobotanica

  16. 🌿 Borraina, consolda, escurçonera...
    Tres plantes amb flors blaves 🌼 i usos etnobotànics 🌱.
    La borraina és la més coneguda, amb flors com a gust d'ostra 🦪 i oli per a la pell i cabells.
    La consolda i l'escurçonera contenen alcaloides, millor menjar-les puntualment ⚠️.
    Més aquí: ivoox.com/plantes-amb-historia

    #Borraina #Consolda #Escurçonera #PlantesAmbHistòria #Etnobotànica

  17. Desmuntant creences que tenia instal·lades per coses llegides.
    Sempre cal revisar-se i dubtar, i de vegades cal anar repassant a fons allò que hem donat per fet.

    Fa temps vaig llegir que de les Avena silvestres, només A.fatua i A.barbata eren medicinals.

    Encara no n'he tret l'aigua clara del tot, però ha de ser una mentida.
    A.sterilis, que al mateix text deia que no s'havia d'emprar com a medicinal, és l'avantpassada de la civada cultivada, i la civada cultivada és la més medicinal (nervina, reguladora hormonal, calmant, immunomoduladora...) de totes les avenes (o això es diu 🤔).
    Per tant, raríssim seria que Avena sterilis, la cogula grossa, fos tòxica (de fet és comestible, així que és segura) i que tenint altres Avena, menys relacionades amb la cultivada, les mateixes virtuts, ella no les tingués.

    Així que si alguna vegada, en alguna sortida o classe, t'he dit que les Avena silvestres que tenim per aquí, no poden substituir la civada com a remei, esborra-ho.

    Per cert, AQUEST DIUMENGE al matí, faig sortida de Silvestres i comestibles a Poboleda i encara queden places.

    Per 20€ pots passar el matí aprenent quines herbes silvestres pots menjar, com i perquè.
    Habilitats per la vida, que tothom hauria de tenir.
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    #avenasativa #avenasterilis #avenafatua #fitoterapia #herbesremeieres #remeieria #salutnatural #sistemanervios #nervines #colesterol #etnobotanica

  18. Estem molt contentes que el projecte Natura Km0 hagi estat destacat a la revista Graó. Un reconeixement a la nostra tasca amb escoles rurals, implicant als alumnes en la cura de la biodiversitat local.

    Gràcies a tots els que feu possible que Natura Km0 sigui una realitat cada dia!

    #NaturaKm0 #EducacióAmbiental #Biodiversitat #Etnobotànica #CustòdiaDelTerritori #ElsCorremarges

  19. Caps d'ase o tamborins.
    Lavandula stoechas

    L'altre dia em preguntaven: serveix per algo?

    Serveix, serveix. Tant com qualsevol ésser viu i no viu. Que si hi és, és perquè té un lloc a l'ecosistema, i una funció.
    Pregunteu-li sinó a les abelles, si serveix. La seva mel per cert, és deliciosa. Molt aromàtica.

    I deixant de banda aquesta pedanteria inconscient humana, de preguntar-nos si els altres éssers vius serveixen, aquí unes quantes de les seves virtuts, dons que regala al món:

    El seu oli essencial, té una aroma menys fina que la d'altres lavandes, però més forta i duradora.
    És una planta calenta, però una planta terrenal, que arrela.
    Comparteix les virtuts de totes les lavandes, però és la millor ajudant a evitar la degeneració cognitiva.
    Purga l'humor melancòlic amb tot el què això implica a nivell mental, emocional i físic.
    És un gran antiespasmòdic. En la MTM, diríem que va bé per dissoldre el vent intern.

    Et proposo que en prenguis una infusió per practicar el tast conscient. Una tècnica d'aprenentatge total, que proposo al curs avançat (a partir d'ara anomenat Matèria Mèdica Mediterrània).
    Prendre la planta amb tots els sentits. Observar què fa quan entra dins nostre, què ens mou, cap a on i de quina manera. Aroma, gust, tacte, color, temperatura, imatges...
    Com dic sempre, deixar que l'herba ens posseeixi, i gaudir de la seva companyia més íntima.

    Potser a la tardor torno a fer la classe del tast on naveguem en profunditat en aquesta experiència.
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .

    .
    .
    .
    .
    .
    .
    #lavandula #lavandulastoechas #medicinatradicional #medicinatradizionale #mediterrani #mediterraneo #flora #fitoterapia #etnobotanica #aromaterapia #salutmental #saludmental

  20. Les orquídies són les reines dels tripijocs i el sexe. Veritables encarnacions vegetals de l'arquetip del trickster, el trampós.

    Són plantes que depenen en gran mesura d'altres éssers per prosperar, però sovint obtenen aquesta ajuda amb enganys. No sé si hi ha mala fe, però està clar que són unes bandarres.
    Per exemple, per germinar, i altres funcions que no estan molt clares, necessiten imperativament una simbiosi amb fongs.
    Les llavors d'orquídia no tenen endoesperma, reserva d'aliment, i per tant no podrien germinar, si ningú les alimentés mentre ho fan. Les orquídies adultes també tenen moments en què necessiten l'ajuda dels fongs, com quan desperten dels períodes de dormició.
    La majoria d'espècies, quan han pogut desenvolupar suficient els òrgans fotosintètics, comencen a retribuir els seus mecenes, subministrant-los els sucres que produeixen.

    Les flors de moltes espècies, imiten les femelles d'espècies concretes d'insectes. En la forma, en el color i, el més important, en les feromones que aquestes emeten quan estan en època fèrtil.
    D'aquesta maner atrauen els mascles, de vegades més del què ho fan les pròpies femelles. I en la fantasia de còpul·la els enganxen el seu pol·len, massa gros per viatjar amb el vent, i quan viatgin a una altra flor atrets per les seves feromones enganyoses, la pol·linitzaran.

    A la foto, Ophrys speculum. Abellera de mirall o mosques blaves. Que per a ser pol·linitzada, depèn totalment de la vespa Dasyscolia ciliata a la que enreda de mala manera, però que ella alhora és ectoparàsita de les larves d'escarabat.

    Les orquídies però, també es camelen alguns mamífers. I ho tornen a fer amb el seu estil engalipador.
    Orchys, la paraula que dona nom a la família, ve de la paraula grega per testicles, perquè els seus pseudobulbs, en recorden molt la forma (un és el bulb de l'any anterior que es marceix, i l'altre el nou que creix.
    Aquesta forma, ha temptat a l'Homo sapiens des de molt antic, que els ha buscat i ingerit per a augmentar el desig i la capacitat sexual i reproductora.
    A més, també ens ha temptat a través de la bellesa, sovint estranya i un xic inquietant, de les seves flors de fantasia. Per assolir el cultiu de les quals hem fet mil esforços, investigacions i barbaritats. Fins al punt de posar-les en perill, però també alhora, de protegir-les per assegurar-ne la subsistència.

    Totes les orquídies silvestres, estan protegides per llei. I jo m'alegro que la seva capacitat seductora, hagi conquerit fins i tot a la legislació humana.
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    #ophrysspecullum #orquidies #orquideas #orchid #floracatalana #biodiversitat #fitoterapia #historia #etnobotanica #abellera #natura #simbiosis #micorriza

  21. Una recepta per a les infeccions d'orina:

    🍵Fes una infusió de farigola i deixa-la refredar.
    🍎🫛Un cop freda, per cada tassa afegeix-hi mitja poma i 5 mongetes tendres ben fresques. Tritura-ho tot junt fins que quedi ben finet.
    🧉Ho pots filtrar, o no. Com més t'agradi.
    🍋Afegeix-hi un bon raig de suc de llimona, i pren-t'ho.

    🥤N'hauries de beure unes 3 tasses diàries.

    La mongeta tendra és un gran diürètic i conté molta d-manosa, que ajuda a desfer els biofilms que formen els patògens i que en dificulten l'eliminació.
    La poma també conté una mica de D-manosa i li dóna bon gustet 😋.
    La llimona és diürètica i antisèptica.
    I la farigola, fa de tot. Tonifica la bufeta, és antivírica i antibacteriana, diürètica, i ens recorda a l'amor i la cura de l'àvia.

    Si la infecció no millora en 2-3 dies, cal buscar atenció especialitzada. Una infecció d'orina mal atesa pot afectar els ronyons i, per tant, la vida.

    #etnobotanica #uti #salut #remeisnaturals #receptes #medicinal #fitoterapia #farmacognosia

  22. 📖 Luis Mendonça de Carvalho, Francisca Maria Fernandes, and Ana Paula Figueira are three of the author of a paper dedicated to "a centuries-old woodworking tradition that has stood the test of time": the wooden locks and keys of the island of Corvo (Azores). 🌳

    🔓 #OpenAccess: ethnobotanyjournal.org/index.p

    @histodons

    #Histodons #Ethnobotany #Botany #Ethnography #Corvo #WoodenLocks #Locks #Azores #ArtsAndCrafts #Etnologia #Botânica #Etnobotânica #Açores #Woodworking #Fechaduras #Juniperus

  23. Viola alba (que no és alba, perquè aquesta espècie es pot trobar en blanc i en violeta -crec que pel pH del sòl-).
    La flor que anuncia la primavera. La Vida que retorna a la llum.
    Aquí, les Viola alba, són quasi tan oloroses com la oficinal Viola odorata.
    És de les poques remeieres que són fredes i humides.
    De fet la part medicinal és, sobretot, la fulla. Que amb els seus mucíl·lags suavitza les mucoses i aporta humitat (en el sentit literal i en el del llenguatge simbòlic de la medicina tradicional mediterrània) i refresca, alleujant les condicions calentes o seques.

    És a dir que, entre d'altres coses, és una bona per ajudar al procés curatiu en cas de febre, inflamació (que és una febre local), refredats, mucositat espessa, cistitis, alguns mals de panxa, quists i fibromes.

    A més, tota ella és comestible.

    La violeta, és la timidesa ben portada.

    Si algú te més informació i la vol compartir, sóc tot orelles.

    #viola #violaalba #violaodorata #mtm #medicinatradicionalmediterrania #herbesremeieres #herbalism #fitoterapia #etnobotànica

  24. 3a Edició dels Premis Eixarcolant per al foment de l'etnobotànica

    Per a projectes innovadors de recerca o emprenedoria en l'àmbit de l'etnobotànica.

    Fins al 9 de març.

    Info: eixarcolant.cat/premis

    #Eixarcolant #somhijuntes #etnobotanica

  25. Los proyectos abarcaron áreas tan diversas como el uso de la botánica en la medicina, la #etnobotánica con la documentación y rescate del uso de plantas tradicionales, #arqueología botánica, la estimulación de proyectos #comunitarios, y la mezcla de #botánica y #arquitectura. #PuertoRico

    paralanaturaleza.org/desde-tra

  26. CW: Programari privatiu (Docs)

    2a edició dels Premis Eixarcolant per al foment de l'etnobotànica

    Candidatures fins al dimecres 21 de febrer del 2024
    docs.google.com/forms/d/154V3T

    #Eixarcolant #Etnobotànica

  27. #Eixarcolant presenta la 1a edició dels Premis Eixarcolant per al foment de l'etnobotànica.

    Dues categories:
    - *Recerca* i transferència científica de caràcter etnobotánic 🌱
    - *Emprenedoria* basada en coneixements etnobotànics 👩🏻‍🌾

    ⏱️Presentació de candidatures fins al 7 de novembre

    Més informació a eixarcolant.cat/premis

    #PremisEixarcolant
    #EtnoBotanica

Share on Mastodon

Enter the server where you have an account.