#etnobotanica — Public Fediverse posts

Saps que el noguer (fulles) és una de les poques plantes contenen progesterona bioidèntica en quantitats importants?

Per això és un remei per desequilibris del cicle menstrual, ajudar a portar millor l'adaptació a un nou equilibri hormonal durant la perimenopausa, casos d'hipotiroïdisme (en que predominança d'estrògens i dèficit de progesterona solen ser un factor clau) i en algunes migranyes entre d'altres.

Quan més en contenen és a la tardor, i quan més convenen és en la fase lútea, que segons la MTM, tenen la mateixa energètica (són períodes anàlegs dels cicles de la Vida).

La millor forma d'aprofitar-la és en oleat o en tintura d'alta graduació i en aplicació sublingual o, en el cas de l'oleat, vaginal.

I es pot combinar amb plantes com l'aloc (Vitex), que ajuden a la producció de progesterona pròpia i el seu aprofitament.

Per aprendre més coses sobre les herbes remeieres de casa nostra i de la MTM, et pots apuntar a la sortida Els dons vegetals del 6/6 a Prades i al curs d'introducció a la MTM

#fitohormones #progesterone #menopausa #menopausia #juglans #etnobotanica #fitoterapia #hormonal #tiroides #saluthormonal #saludhormonal

Saps que el noguer (fulles) és una de les poques plantes contenen progesterona bioidèntica en quantitats importants?

Per això és un remei per desequilibris del cicle menstrual, ajudar a portar millor l'adaptació a un nou equilibri hormonal durant la perimenopausa, casos d'hipotiroïdisme (en que predominança d'estrògens i dèficit de progesterona solen ser un factor clau) i en algunes migranyes entre d'altres.

Quan més en contenen és a la tardor, i quan més convenen és en la fase lútea, que segons la MTM, tenen la mateixa energètica (són períodes anàlegs dels cicles de la Vida).

La millor forma d'aprofitar-la és en oleat o en tintura d'alta graduació i en aplicació sublingual o, en el cas de l'oleat, vaginal.

I es pot combinar amb plantes com l'aloc (Vitex), que ajuden a la producció de progesterona pròpia i el seu aprofitament.

Per aprendre més coses sobre les herbes remeieres de casa nostra i de la MTM, et pots apuntar a la sortida Els dons vegetals del 6/6 a Prades i al curs d'introducció a la MTM

#fitohormones #progesterone #menopausa #menopausia #juglans #etnobotanica #fitoterapia #hormonal #tiroides #saluthormonal #saludhormonal

Saps que el noguer (fulles) és una de les poques plantes contenen progesterona bioidèntica en quantitats importants?

Per això és un remei per desequilibris del cicle menstrual, ajudar a portar millor l'adaptació a un nou equilibri hormonal durant la perimenopausa, casos d'hipotiroïdisme (en que predominança d'estrògens i dèficit de progesterona solen ser un factor clau) i en algunes migranyes entre d'altres.

Quan més en contenen és a la tardor, i quan més convenen és en la fase lútea, que segons la MTM, tenen la mateixa energètica (són períodes anàlegs dels cicles de la Vida).

La millor forma d'aprofitar-la és en oleat o en tintura d'alta graduació i en aplicació sublingual o, en el cas de l'oleat, vaginal.

I es pot combinar amb plantes com l'aloc (Vitex), que ajuden a la producció de progesterona pròpia i el seu aprofitament.

Per aprendre més coses sobre les herbes remeieres de casa nostra i de la MTM, et pots apuntar a la sortida Els dons vegetals del 6/6 a Prades i al curs d'introducció a la MTM

#fitohormones #progesterone #menopausa #menopausia #juglans #etnobotanica #fitoterapia #hormonal #tiroides #saluthormonal #saludhormonal

Saps que el noguer (fulles) és una de les poques plantes contenen progesterona bioidèntica en quantitats importants?

Per això és un remei per desequilibris del cicle menstrual, ajudar a portar millor l'adaptació a un nou equilibri hormonal durant la perimenopausa, casos d'hipotiroïdisme (en que predominança d'estrògens i dèficit de progesterona solen ser un factor clau) i en algunes migranyes entre d'altres.

Quan més en contenen és a la tardor, i quan més convenen és en la fase lútea, que segons la MTM, tenen la mateixa energètica (són períodes anàlegs dels cicles de la Vida).

La millor forma d'aprofitar-la és en oleat o en tintura d'alta graduació i en aplicació sublingual o, en el cas de l'oleat, vaginal.

I es pot combinar amb plantes com l'aloc (Vitex), que ajuden a la producció de progesterona pròpia i el seu aprofitament.

Per aprendre més coses sobre les herbes remeieres de casa nostra i de la MTM, et pots apuntar a la sortida Els dons vegetals del 6/6 a Prades i al curs d'introducció a la MTM

#fitohormones #progesterone #menopausa #menopausia #juglans #etnobotanica #fitoterapia #hormonal #tiroides #saluthormonal #saludhormonal

Saps que el noguer (fulles) és una de les poques plantes contenen progesterona bioidèntica en quantitats importants?

Per això és un remei per desequilibris del cicle menstrual, ajudar a portar millor l'adaptació a un nou equilibri hormonal durant la perimenopausa, casos d'hipotiroïdisme (en que predominança d'estrògens i dèficit de progesterona solen ser un factor clau) i en algunes migranyes entre d'altres.

Quan més en contenen és a la tardor, i quan més convenen és en la fase lútea, que segons la MTM, tenen la mateixa energètica (són períodes anàlegs dels cicles de la Vida).

La millor forma d'aprofitar-la és en oleat o en tintura d'alta graduació i en aplicació sublingual o, en el cas de l'oleat, vaginal.

I es pot combinar amb plantes com l'aloc (Vitex), que ajuden a la producció de progesterona pròpia i el seu aprofitament.

Per aprendre més coses sobre les herbes remeieres de casa nostra i de la MTM, et pots apuntar a la sortida Els dons vegetals del 6/6 a Prades i al curs d'introducció a la MTM

#fitohormones #progesterone #menopausa #menopausia #juglans #etnobotanica #fitoterapia #hormonal #tiroides #saluthormonal #saludhormonal

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Fa anys em vaig llegir el llibre del que parla i els Misteris Eleusins sempre m'han cridat molt l'atenció per diversos motius.
Per cert, Mintha (Menta), era una nàiade i la única amb qui Hades va posar les banyes a Persèfone, anteriorment anomenada Kore (donzella), la seva esposa i reina dels morts, filla de Deméter (que ve de Dea Mater -deessa mare-) deessa de l'agricultura i, clar, dels cereals.

La Menta formava part dels ritus funeraris. La meva teoria és que aquesta associació sorgeix del fet que la menta sembla morir però rebrota dels rizomes que es mantenen vius sota terra quan les condicions exteriors no li són favorables. I de la seva capacitat de reproduir-se i escampar-se, però no per llavor, sinó precisament per aquests rizomes (que són tiges subterrànies), com si creixés del seu esquelet. I, encara més, com si d'un esquelet en poguessin créixer desenes de mentes noves.

Menta, representant el poder del reverdir, del reviure, és com una altra Persèfone, que mentre és reina de l'Hades, de l'inframón, res prospera, però quan ressorgeix, tot torna a la Vida.

És possible que la Menta sigui una reminiscència d'un ritus més antic que l'agricultura, que es va fondre amb la nova versió agrícola de Deméter i Core.

#mitologiagrega #mitologiagriega #plantodon #etnobotanica #arqueobotanica #mitologia #botanicamagica #mentha #hades #persefone

Fa anys em vaig llegir el llibre del que parla i els Misteris Eleusins sempre m'han cridat molt l'atenció per diversos motius.
Per cert, Mintha (Menta), era una nàiade i la única amb qui Hades va posar les banyes a Persèfone, anteriorment anomenada Kore (donzella), la seva esposa i reina dels morts, filla de Deméter (que ve de Dea Mater -deessa mare-) deessa de l'agricultura i, clar, dels cereals.

La Menta formava part dels ritus funeraris. La meva teoria és que aquesta associació sorgeix del fet que la menta sembla morir però rebrota dels rizomes que es mantenen vius sota terra quan les condicions exteriors no li són favorables. I de la seva capacitat de reproduir-se i escampar-se, però no per llavor, sinó precisament per aquests rizomes (que són tiges subterrànies), com si creixés del seu esquelet. I, encara més, com si d'un esquelet en poguessin créixer desenes de mentes noves.

Menta, representant el poder del reverdir, del reviure, és com una altra Persèfone, que mentre és reina de l'Hades, de l'inframón, res prospera, però quan ressorgeix, tot torna a la Vida.

És possible que la Menta sigui una reminiscència d'un ritus més antic que l'agricultura, que es va fondre amb la nova versió agrícola de Deméter i Core.

#mitologiagrega #mitologiagriega #plantodon #etnobotanica #arqueobotanica #mitologia #botanicamagica #mentha #hades #persefone

Fa anys em vaig llegir el llibre del que parla i els Misteris Eleusins sempre m'han cridat molt l'atenció per diversos motius.
Per cert, Mintha (Menta), era una nàiade i la única amb qui Hades va posar les banyes a Persèfone, anteriorment anomenada Kore (donzella), la seva esposa i reina dels morts, filla de Deméter (que ve de Dea Mater -deessa mare-) deessa de l'agricultura i, clar, dels cereals.

La Menta formava part dels ritus funeraris. La meva teoria és que aquesta associació sorgeix del fet que la menta sembla morir però rebrota dels rizomes que es mantenen vius sota terra quan les condicions exteriors no li són favorables. I de la seva capacitat de reproduir-se i escampar-se, però no per llavor, sinó precisament per aquests rizomes (que són tiges subterrànies), com si creixés del seu esquelet. I, encara més, com si d'un esquelet en poguessin créixer desenes de mentes noves.

Menta, representant el poder del reverdir, del reviure, és com una altra Persèfone, que mentre és reina de l'Hades, de l'inframón, res prospera, però quan ressorgeix, tot torna a la Vida.

És possible que la Menta sigui una reminiscència d'un ritus més antic que l'agricultura, que es va fondre amb la nova versió agrícola de Deméter i Core.

#mitologiagrega #mitologiagriega #plantodon #etnobotanica #arqueobotanica #mitologia #botanicamagica #mentha #hades #persefone

Fa anys em vaig llegir el llibre del que parla i els Misteris Eleusins sempre m'han cridat molt l'atenció per diversos motius.
Per cert, Mintha (Menta), era una nàiade i la única amb qui Hades va posar les banyes a Persèfone, anteriorment anomenada Kore (donzella), la seva esposa i reina dels morts, filla de Deméter (que ve de Dea Mater -deessa mare-) deessa de l'agricultura i, clar, dels cereals.

La Menta formava part dels ritus funeraris. La meva teoria és que aquesta associació sorgeix del fet que la menta sembla morir però rebrota dels rizomes que es mantenen vius sota terra quan les condicions exteriors no li són favorables. I de la seva capacitat de reproduir-se i escampar-se, però no per llavor, sinó precisament per aquests rizomes (que són tiges subterrànies), com si creixés del seu esquelet. I, encara més, com si d'un esquelet en poguessin créixer desenes de mentes noves.

Menta, representant el poder del reverdir, del reviure, és com una altra Persèfone, que mentre és reina de l'Hades, de l'inframón, res prospera, però quan ressorgeix, tot torna a la Vida.

És possible que la Menta sigui una reminiscència d'un ritus més antic que l'agricultura, que es va fondre amb la nova versió agrícola de Deméter i Core.

#mitologiagrega #mitologiagriega #plantodon #etnobotanica #arqueobotanica #mitologia #botanicamagica #mentha #hades #persefone

Fa anys em vaig llegir el llibre del que parla i els Misteris Eleusins sempre m'han cridat molt l'atenció per diversos motius.
Per cert, Mintha (Menta), era una nàiade i la única amb qui Hades va posar les banyes a Persèfone, anteriorment anomenada Kore (donzella), la seva esposa i reina dels morts, filla de Deméter (que ve de Dea Mater -deessa mare-) deessa de l'agricultura i, clar, dels cereals.

La Menta formava part dels ritus funeraris. La meva teoria és que aquesta associació sorgeix del fet que la menta sembla morir però rebrota dels rizomes que es mantenen vius sota terra quan les condicions exteriors no li són favorables. I de la seva capacitat de reproduir-se i escampar-se, però no per llavor, sinó precisament per aquests rizomes (que són tiges subterrànies), com si creixés del seu esquelet. I, encara més, com si d'un esquelet en poguessin créixer desenes de mentes noves.

Menta, representant el poder del reverdir, del reviure, és com una altra Persèfone, que mentre és reina de l'Hades, de l'inframón, res prospera, però quan ressorgeix, tot torna a la Vida.

És possible que la Menta sigui una reminiscència d'un ritus més antic que l'agricultura, que es va fondre amb la nova versió agrícola de Deméter i Core.

#mitologiagrega #mitologiagriega #plantodon #etnobotanica #arqueobotanica #mitologia #botanicamagica #mentha #hades #persefone

He estat pensant molt en els troncs de Nadal aquests dies. 
A Catalunya tenim el mundialment conegut i incomprès Tió, però el tronc de Nadal és un element comú a les cultures europees.

Els elements compartits són: un tronc al qual se li fan ofrenes i es crema la nit de Nadal, tenint les seves cendres qualitats apotropàiques (es guardaven tot l'any per curar, protegir, o s'escampaven per les terres de casa per assegurar la fertilitat dels camps).

L'altre dia estava agafant glans i picava amb un pal les branques d'alzina.
Queien les glans a munts sobre el meu cap.
Vaig pensar “és com la cavalcada de reis i els seus caramels”.
I llavors vaig fer la relació colpejar arbre = regals.
Perquè hi ha diversos arbres que es varegen per recollir-ne els fruits.
Després, el tió també es crema i tenim aquest acte d'alliberar la llum del Sol continguda dins la fusta per la màgia de la fotosíntesi.

Un ritual de solstici.
Recordar que la llum no ha marxat.
Que la Natura ens assegura la Vida, amb llum i amb fruits.

#solsticidhivern #solsticiodeinvierno #wintersolstice
#indoeuropean #quercus #alzina #agla #bellota #acorn #nadal #Natura #tradicionesdeinvierno #tradicionscatalanes #tiodenadal #yulelog #troncodeyule #folklore #etnobotanica

He estat pensant molt en els troncs de Nadal aquests dies. 
A Catalunya tenim el mundialment conegut i incomprès Tió, però el tronc de Nadal és un element comú a les cultures europees.

Els elements compartits són: un tronc al qual se li fan ofrenes i es crema la nit de Nadal, tenint les seves cendres qualitats apotropàiques (es guardaven tot l'any per curar, protegir, o s'escampaven per les terres de casa per assegurar la fertilitat dels camps).

L'altre dia estava agafant glans i picava amb un pal les branques d'alzina.
Queien les glans a munts sobre el meu cap.
Vaig pensar “és com la cavalcada de reis i els seus caramels”.
I llavors vaig fer la relació colpejar arbre = regals.
Perquè hi ha diversos arbres que es varegen per recollir-ne els fruits.
Després, el tió també es crema i tenim aquest acte d'alliberar la llum del Sol continguda dins la fusta per la màgia de la fotosíntesi.

Un ritual de solstici.
Recordar que la llum no ha marxat.
Que la Natura ens assegura la Vida, amb llum i amb fruits.

#solsticidhivern #solsticiodeinvierno #wintersolstice
#indoeuropean #quercus #alzina #agla #bellota #acorn #nadal #Natura #tradicionesdeinvierno #tradicionscatalanes #tiodenadal #yulelog #troncodeyule #folklore #etnobotanica

He estat pensant molt en els troncs de Nadal aquests dies. 
A Catalunya tenim el mundialment conegut i incomprès Tió, però el tronc de Nadal és un element comú a les cultures europees.

Els elements compartits són: un tronc al qual se li fan ofrenes i es crema la nit de Nadal, tenint les seves cendres qualitats apotropàiques (es guardaven tot l'any per curar, protegir, o s'escampaven per les terres de casa per assegurar la fertilitat dels camps).

L'altre dia estava agafant glans i picava amb un pal les branques d'alzina.
Queien les glans a munts sobre el meu cap.
Vaig pensar “és com la cavalcada de reis i els seus caramels”.
I llavors vaig fer la relació colpejar arbre = regals.
Perquè hi ha diversos arbres que es varegen per recollir-ne els fruits.
Després, el tió també es crema i tenim aquest acte d'alliberar la llum del Sol continguda dins la fusta per la màgia de la fotosíntesi.

Un ritual de solstici.
Recordar que la llum no ha marxat.
Que la Natura ens assegura la Vida, amb llum i amb fruits.

#solsticidhivern #solsticiodeinvierno #wintersolstice
#indoeuropean #quercus #alzina #agla #bellota #acorn #nadal #Natura #tradicionesdeinvierno #tradicionscatalanes #tiodenadal #yulelog #troncodeyule #folklore #etnobotanica

He estat pensant molt en els troncs de Nadal aquests dies. 
A Catalunya tenim el mundialment conegut i incomprès Tió, però el tronc de Nadal és un element comú a les cultures europees.

Els elements compartits són: un tronc al qual se li fan ofrenes i es crema la nit de Nadal, tenint les seves cendres qualitats apotropàiques (es guardaven tot l'any per curar, protegir, o s'escampaven per les terres de casa per assegurar la fertilitat dels camps).

L'altre dia estava agafant glans i picava amb un pal les branques d'alzina.
Queien les glans a munts sobre el meu cap.
Vaig pensar “és com la cavalcada de reis i els seus caramels”.
I llavors vaig fer la relació colpejar arbre = regals.
Perquè hi ha diversos arbres que es varegen per recollir-ne els fruits.
Després, el tió també es crema i tenim aquest acte d'alliberar la llum del Sol continguda dins la fusta per la màgia de la fotosíntesi.

Un ritual de solstici.
Recordar que la llum no ha marxat.
Que la Natura ens assegura la Vida, amb llum i amb fruits.

#solsticidhivern #solsticiodeinvierno #wintersolstice
#indoeuropean #quercus #alzina #agla #bellota #acorn #nadal #Natura #tradicionesdeinvierno #tradicionscatalanes #tiodenadal #yulelog #troncodeyule #folklore #etnobotanica

He estat pensant molt en els troncs de Nadal aquests dies. 
A Catalunya tenim el mundialment conegut i incomprès Tió, però el tronc de Nadal és un element comú a les cultures europees.

Els elements compartits són: un tronc al qual se li fan ofrenes i es crema la nit de Nadal, tenint les seves cendres qualitats apotropàiques (es guardaven tot l'any per curar, protegir, o s'escampaven per les terres de casa per assegurar la fertilitat dels camps).

L'altre dia estava agafant glans i picava amb un pal les branques d'alzina.
Queien les glans a munts sobre el meu cap.
Vaig pensar “és com la cavalcada de reis i els seus caramels”.
I llavors vaig fer la relació colpejar arbre = regals.
Perquè hi ha diversos arbres que es varegen per recollir-ne els fruits.
Després, el tió també es crema i tenim aquest acte d'alliberar la llum del Sol continguda dins la fusta per la màgia de la fotosíntesi.

Un ritual de solstici.
Recordar que la llum no ha marxat.
Que la Natura ens assegura la Vida, amb llum i amb fruits.

#solsticidhivern #solsticiodeinvierno #wintersolstice
#indoeuropean #quercus #alzina #agla #bellota #acorn #nadal #Natura #tradicionesdeinvierno #tradicionscatalanes #tiodenadal #yulelog #troncodeyule #folklore #etnobotanica

És maco trobar-se encara coses com aquestes quan vas cap al tros.
Això és un petit lledoner, que algú, com s'ha fet durant segles, està convertint en un gaiato.
Els bastons bons els feia algú que s'hi dedicava, doblegant la fusta amb aigua i calor, però aquesta era la tècnica d'autoabastiment.
Quan el mànec tingui el gruix adequat, el tallaran i, potser, el puliran per treure-li els nusos. Després es deixarà assecar i ja serà una tercera cama per caminar, o un ganxo per abaixar branques en les collites.

El lledoner rebrotarà i encara tindrà l'oportunitat d'esdevenir un bon arbre.

#artesaniapopular #artesaniarural #artesanialocal #etnobotanica #etnobotanika #rural #celtisaustralis #etnografia #etnologia

És maco trobar-se encara coses com aquestes quan vas cap al tros.
Això és un petit lledoner, que algú, com s'ha fet durant segles, està convertint en un gaiato.
Els bastons bons els feia algú que s'hi dedicava, doblegant la fusta amb aigua i calor, però aquesta era la tècnica d'autoabastiment.
Quan el mànec tingui el gruix adequat, el tallaran i, potser, el puliran per treure-li els nusos. Després es deixarà assecar i ja serà una tercera cama per caminar, o un ganxo per abaixar branques en les collites.

El lledoner rebrotarà i encara tindrà l'oportunitat d'esdevenir un bon arbre.

#artesaniapopular #artesaniarural #artesanialocal #etnobotanica #etnobotanika #rural #celtisaustralis #etnografia #etnologia

És maco trobar-se encara coses com aquestes quan vas cap al tros.
Això és un petit lledoner, que algú, com s'ha fet durant segles, està convertint en un gaiato.
Els bastons bons els feia algú que s'hi dedicava, doblegant la fusta amb aigua i calor, però aquesta era la tècnica d'autoabastiment.
Quan el mànec tingui el gruix adequat, el tallaran i, potser, el puliran per treure-li els nusos. Després es deixarà assecar i ja serà una tercera cama per caminar, o un ganxo per abaixar branques en les collites.

El lledoner rebrotarà i encara tindrà l'oportunitat d'esdevenir un bon arbre.

#artesaniapopular #artesaniarural #artesanialocal #etnobotanica #etnobotanika #rural #celtisaustralis #etnografia #etnologia

És maco trobar-se encara coses com aquestes quan vas cap al tros.
Això és un petit lledoner, que algú, com s'ha fet durant segles, està convertint en un gaiato.
Els bastons bons els feia algú que s'hi dedicava, doblegant la fusta amb aigua i calor, però aquesta era la tècnica d'autoabastiment.
Quan el mànec tingui el gruix adequat, el tallaran i, potser, el puliran per treure-li els nusos. Després es deixarà assecar i ja serà una tercera cama per caminar, o un ganxo per abaixar branques en les collites.

El lledoner rebrotarà i encara tindrà l'oportunitat d'esdevenir un bon arbre.

#artesaniapopular #artesaniarural #artesanialocal #etnobotanica #etnobotanika #rural #celtisaustralis #etnografia #etnologia

És maco trobar-se encara coses com aquestes quan vas cap al tros.
Això és un petit lledoner, que algú, com s'ha fet durant segles, està convertint en un gaiato.
Els bastons bons els feia algú que s'hi dedicava, doblegant la fusta amb aigua i calor, però aquesta era la tècnica d'autoabastiment.
Quan el mànec tingui el gruix adequat, el tallaran i, potser, el puliran per treure-li els nusos. Després es deixarà assecar i ja serà una tercera cama per caminar, o un ganxo per abaixar branques en les collites.

El lledoner rebrotarà i encara tindrà l'oportunitat d'esdevenir un bon arbre.

#artesaniapopular #artesaniarural #artesanialocal #etnobotanica #etnobotanika #rural #celtisaustralis #etnografia #etnologia

Ponencia de Jaime Pagán Jiménez sobre plantas domesticadas por los pueblos originarios de las antillas
#puertorico #etnobotanica #cabachuelas
https://youtube.com/watch?v=llj8NZe9LJs&si=uYnb4ZYibU8u7s1a

Taller gratuït 😉

#priorat #capçanes #etnobotanica #hivern #xarop #remeisnaturals #fitoterapia #serradellaberia #catalunya #catalunyasud #tarragona #campdetarragona #terresdelebre #TerresEbre #remeiscasolans #eixarcolant #medicinatradicionalmediterrania

Taller gratuït 😉

#priorat #capçanes #etnobotanica #hivern #xarop #remeisnaturals #fitoterapia #serradellaberia #catalunya #catalunyasud #tarragona #campdetarragona #terresdelebre #TerresEbre #remeiscasolans #eixarcolant #medicinatradicionalmediterrania

Taller gratuït 😉

#priorat #capçanes #etnobotanica #hivern #xarop #remeisnaturals #fitoterapia #serradellaberia #catalunya #catalunyasud #tarragona #campdetarragona #terresdelebre #TerresEbre #remeiscasolans #eixarcolant #medicinatradicionalmediterrania

Taller gratuït 😉

#priorat #capçanes #etnobotanica #hivern #xarop #remeisnaturals #fitoterapia #serradellaberia #catalunya #catalunyasud #tarragona #campdetarragona #terresdelebre #TerresEbre #remeiscasolans #eixarcolant #medicinatradicionalmediterrania

Taller gratuït 😉

#priorat #capçanes #etnobotanica #hivern #xarop #remeisnaturals #fitoterapia #serradellaberia #catalunya #catalunyasud #tarragona #campdetarragona #terresdelebre #TerresEbre #remeiscasolans #eixarcolant #medicinatradicionalmediterrania

Maria Benedetti, escritora y etnobotánica
#PuertoRico #MedicinaTradicional #Boriken #PlantasMedicinales #etnobotanica #SabiduriaAncestral #CienciaEmpirica

https://youtube.com/watch?v=e--_IrlawiQ&si=ASw2ZwFKVuaLf1Q0

Silvestres i comestibles, i el bosc com a espai sagrat.
Parlo d'aglans i com menjar-los, parlo de l'alzina com a mare nutrícia, i d'alguna cosa més.

https://vimeo.com/1124885116

#plantessilvestrescomestibles #silvestrescomestibles #etnobotanica #mediterrani #quercusilex #quercusballota #agla #dietapaleo #cosmeticanatural #salutnatural #mistica #antropologia

Curso verano Extensión Universitaria #UNEDTudela
La amenaza fantasma: el impacto de las emisiones de #polen sobre la #calidaddelaire urbano y la #salud de la población Paloma Cariñanos PDI de #Botánica y Responsable Grupo Investigación Flora Vegetación #Etnobotánica #UniversidaddeGranada Coordinadora grupo de trabajo #bosquesurbanos #periurbanos de #SilvaMediterránea #FAO y Vicepresidenta Asociación Española de Parques Jardines Públicos (AEPJP) desde 2023

10 julio 2025

https://extension.uned.es/actividad/44451

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Edulis, ve del llatí "comestible".
Així tenim Boletus edulis, el cep, Passiflora edulis, el maracujà, o Lotus edulis, una lleguminosa silvestre de flors grogues i tavelles comestibles.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#plantessilvestrescomestibles
#edulis
#lotusedulis
#etnobotanica

Desmuntant creences que tenia instal·lades per coses llegides.
Sempre cal revisar-se i dubtar, i de vegades cal anar repassant a fons allò que hem donat per fet.

Fa temps vaig llegir que de les Avena silvestres, només A.fatua i A.barbata eren medicinals.

Encara no n'he tret l'aigua clara del tot, però ha de ser una mentida.
A.sterilis, que al mateix text deia que no s'havia d'emprar com a medicinal, és l'avantpassada de la civada cultivada, i la civada cultivada és la més medicinal (nervina, reguladora hormonal, calmant, immunomoduladora...) de totes les avenes (o això es diu 🤔).
Per tant, raríssim seria que Avena sterilis, la cogula grossa, fos tòxica (de fet és comestible, així que és segura) i que tenint altres Avena, menys relacionades amb la cultivada, les mateixes virtuts, ella no les tingués.

Així que si alguna vegada, en alguna sortida o classe, t'he dit que les Avena silvestres que tenim per aquí, no poden substituir la civada com a remei, esborra-ho.

Per cert, AQUEST DIUMENGE al matí, faig sortida de Silvestres i comestibles a Poboleda i encara queden places.

Per 20€ pots passar el matí aprenent quines herbes silvestres pots menjar, com i perquè.
Habilitats per la vida, que tothom hauria de tenir.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#avenasativa #avenasterilis #avenafatua #fitoterapia #herbesremeieres #remeieria #salutnatural #sistemanervios #nervines #colesterol #etnobotanica

Les orquídies són les reines dels tripijocs i el sexe. Veritables encarnacions vegetals de l'arquetip del trickster, el trampós.

Són plantes que depenen en gran mesura d'altres éssers per prosperar, però sovint obtenen aquesta ajuda amb enganys. No sé si hi ha mala fe, però està clar que són unes bandarres.
Per exemple, per germinar, i altres funcions que no estan molt clares, necessiten imperativament una simbiosi amb fongs.
Les llavors d'orquídia no tenen endoesperma, reserva d'aliment, i per tant no podrien germinar, si ningú les alimentés mentre ho fan. Les orquídies adultes també tenen moments en què necessiten l'ajuda dels fongs, com quan desperten dels períodes de dormició.
La majoria d'espècies, quan han pogut desenvolupar suficient els òrgans fotosintètics, comencen a retribuir els seus mecenes, subministrant-los els sucres que produeixen.

Les flors de moltes espècies, imiten les femelles d'espècies concretes d'insectes. En la forma, en el color i, el més important, en les feromones que aquestes emeten quan estan en època fèrtil.
D'aquesta maner atrauen els mascles, de vegades més del què ho fan les pròpies femelles. I en la fantasia de còpul·la els enganxen el seu pol·len, massa gros per viatjar amb el vent, i quan viatgin a una altra flor atrets per les seves feromones enganyoses, la pol·linitzaran.

A la foto, Ophrys speculum. Abellera de mirall o mosques blaves. Que per a ser pol·linitzada, depèn totalment de la vespa Dasyscolia ciliata a la que enreda de mala manera, però que ella alhora és ectoparàsita de les larves d'escarabat.

Les orquídies però, també es camelen alguns mamífers. I ho tornen a fer amb el seu estil engalipador.
Orchys, la paraula que dona nom a la família, ve de la paraula grega per testicles, perquè els seus pseudobulbs, en recorden molt la forma (un és el bulb de l'any anterior que es marceix, i l'altre el nou que creix.
Aquesta forma, ha temptat a l'Homo sapiens des de molt antic, que els ha buscat i ingerit per a augmentar el desig i la capacitat sexual i reproductora.
A més, també ens ha temptat a través de la bellesa, sovint estranya i un xic inquietant, de les seves flors de fantasia. Per assolir el cultiu de les quals hem fet mil esforços, investigacions i barbaritats. Fins al punt de posar-les en perill, però també alhora, de protegir-les per assegurar-ne la subsistència.

Totes les orquídies silvestres, estan protegides per llei. I jo m'alegro que la seva capacitat seductora, hagi conquerit fins i tot a la legislació humana.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#ophrysspecullum #orquidies #orquideas #orchid #floracatalana #biodiversitat #fitoterapia #historia #etnobotanica #abellera #natura #simbiosis #micorriza

📖 Luis Mendonça de Carvalho, Francisca Maria Fernandes, and Ana Paula Figueira are three of the author of a paper dedicated to "a centuries-old woodworking tradition that has stood the test of time": the wooden locks and keys of the island of Corvo (Azores). 🌳

🔓 #OpenAccess: https://ethnobotanyjournal.org/index.php/era/article/view/6408

@histodons

#Histodons #Ethnobotany #Botany #Ethnography #Corvo #WoodenLocks #Locks #Azores #ArtsAndCrafts #Etnologia #Botânica #Etnobotânica #Açores #Woodworking #Fechaduras #Juniperus

Viola alba (que no és alba, perquè aquesta espècie es pot trobar en blanc i en violeta -crec que pel pH del sòl-).
La flor que anuncia la primavera. La Vida que retorna a la llum.
Aquí, les Viola alba, són quasi tan oloroses com la oficinal Viola odorata.
És de les poques remeieres que són fredes i humides.
De fet la part medicinal és, sobretot, la fulla. Que amb els seus mucíl·lags suavitza les mucoses i aporta humitat (en el sentit literal i en el del llenguatge simbòlic de la medicina tradicional mediterrània) i refresca, alleujant les condicions calentes o seques.

És a dir que, entre d'altres coses, és una bona per ajudar al procés curatiu en cas de febre, inflamació (que és una febre local), refredats, mucositat espessa, cistitis, alguns mals de panxa, quists i fibromes.

A més, tota ella és comestible.

La violeta, és la timidesa ben portada.

Si algú te més informació i la vol compartir, sóc tot orelles.

#viola #violaalba #violaodorata #mtm #medicinatradicionalmediterrania #herbesremeieres #herbalism #fitoterapia #etnobotànica

Viola alba (que no és alba, perquè aquesta espècie es pot trobar en blanc i en violeta -crec que pel pH del sòl-).
La flor que anuncia la primavera. La Vida que retorna a la llum.
Aquí, les Viola alba, són quasi tan oloroses com la oficinal Viola odorata.
És de les poques remeieres que són fredes i humides.
De fet la part medicinal és, sobretot, la fulla. Que amb els seus mucíl·lags suavitza les mucoses i aporta humitat (en el sentit literal i en el del llenguatge simbòlic de la medicina tradicional mediterrània) i refresca, alleujant les condicions calentes o seques.

És a dir que, entre d'altres coses, és una bona per ajudar al procés curatiu en cas de febre, inflamació (que és una febre local), refredats, mucositat espessa, cistitis, alguns mals de panxa, quists i fibromes.

A més, tota ella és comestible.

La violeta, és la timidesa ben portada.

Si algú te més informació i la vol compartir, sóc tot orelles.

#viola #violaalba #violaodorata #mtm #medicinatradicionalmediterrania #herbesremeieres #herbalism #fitoterapia #etnobotànica