home.social

#remeieria — Public Fediverse posts

Live and recent posts from across the Fediverse tagged #remeieria, aggregated by home.social.

  1. Hi ha plantes exòtiques que podem adoptar amb la consciència tranquil·la, perquè a casa nostra, es poden cultivar fàcilment i no es comporten com a invasores.
    És una sort perquè, tot i que tinguem una planta autòctona per a cada necessitat, cap planta substitueix realment a una altra. Tota espècie te un caràcter propi que la fa única.

    Em venen al cap l'equinàcia, l'artemisa dolça (A.annua), la bufera (ashwagandha), i la parra de cinc fulles. D'aquestes se n'ha parlat molt. Excepte de l'última.

    El jiaogulan, Gynostemma pentaphyllum, carbassa xinesa o herbavinya, és una herba enfiladissa que conté uns compostos molt similars als del ginseng, però més potents.
    Un adaptogen com pocs n'hi ha. Ajuda a millorar la salut general, augmenta la Força Vital, alleuja els mals, contribueix a la regeneració, redueix la inflamació sistèmica, i jo què sé quantes coses més. Una meravella apta per tots els temperaments i moments vitals. Un elixir de la Vida. Un immens regal del món vegetal. Mereix molt més text del que aquesta app ens permet. Fresca, es pot menjar sense més processat. Te un gust dolç, similar a la regalèssia però més suau. Jo en faig tintura, o la faig en pols i en faig uns troquiscs com els de la 2a foto . Els troquiscs són una forma remeiera fàcil d'elaborar que té dos avantatges clars:

    🐍al no ser un extracte, no deixem fora cap principi curatiu de la planta.
    🐍 per la forma com es prenen (llepant-los fins que es desfan, que és al cap de moooolta estona) permeten actuar a consciència sobre els teixits del sistema digestiu superior, i faciliten la penetració sublingual dels principis curatius.

    Hipòcrates ja parlava dels troquiscs, però avui dia poca gent sap què són. Són un altre dels molts remeis utilíssims però oblidats, de l'antiga farmàcia mediterrània, la majoria dels quals explico amb detall al curs
    🧪 Remeieria tradicional Mediterrània 🫖
    (al qual ja et pots inscriure i pel qual queden només 5 places)
    perquè puguem recuperar les eines imprescindibles per a l'autogestió de la salut.

    jardidelesbruixes.cat/remeieri

    #adaptogen #tonic #remeieria #remeisnaturals #remeistradicionals #herbalism #herbolaria #herboristeria #herbesremeieres #salutnatural #autogestiodelasalut #autogestio #diy

  2. Asphodelus cerasiferus
    Porrassa, gamó, albó, asfodel...

    És una planta de la família de l'all i la ceba.
    Comestible, però...
    Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

    La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

    Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

    Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

    A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
    També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

    Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

    A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

    A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

    Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
    També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

    floracatalana.cat/flora/vascul
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    #asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
    #saludnatural #salutnatural