#remeierescatalunya — Public Fediverse posts

Coneixes aquest gran aliat de la salut digestiva?
El llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), és una planta habitual en clima mediterrani, un gran remei, incomprensiblement absent dels herbolaris.

Aquesta planta calenta i seca en 2on grau ens ajuda a millorar la digestió i la salut de tots els òrgans, teixits i processos involucrats en ella, des de la boca fins a l'anus, així com fetge i pàncrees;
des de la producció i secreció d'enzims fins a la motil·litat,
passant per la justa absorció.

És de gran ajuda per tots els casos en què els teixits digestius es troben lesionats, o no exerceixen la seva funció correctament. Regenerant, regulador microbià (ajuda a desfer-se dels que actuen patogènicament i respecta els favorables), antiinflamatori, diürètic, antidiarreic, antilitiàsic, anticolesterolèmic...

El remei s'obté de la seva resina, que es mastega i/o s'ingereix sola, i de les fulles que es preparen preferiblement en decocció o en oleat si es volen evitar els tanins.

Ara s'acosta el temps de recollir-ne les fulles, doncs les preferides són les fulles joves, més riques en resina i oli essencial. (Són les que veus a les fotos, més vermelloses i tendres)
Però vigila d'on l'agafes que sent un detoxificant de l'ecosistema, tendeix a acumular tòxics.

Ara bé, recorda que si no valorem les causes, acabem fent servir els remeis tal com la medicina convencional fa anar els medicaments.
Quina és la causa del desequilibri que et produeix malestar?
Com ens diu la Medicina tradicional Mediterrània, que coneix bé aquest remei i molts altres d'autòctons, aquesta és la pregunta que cal respondre en primer lloc. I així ho enfoco jo a les formacions i a la pràctica.

#sibo #sifo #pistacia #llentiscle #mata #pistacialentiscus #mastic #salutdigestiva #remeisnaturals #plantesmedicinals #fitoterapiadeproximitat #fitoterapiasostenible #deproximitat #fitoterapiaresponsable #remeieria #remeierescatalunya #catalunya #medicinatradicionalmediterranea

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural