#floracatalana — Public Fediverse posts

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Saps que el trepó o herba blenera (Verbascum thapsus - gordolobo), a part de les seves virtuts més conegudes com a tònic i depuratiu respiratori (🍃 infu), planta fumable (🍃) i remei per otitis (🏵️ oleat), és un regulador de la inflamació fantàstic (planta sencera però sense llavors)?

Conté principis actius molt similars a l'arrel d'Harpagophytum procumbens (urpa del diable, harpagofit) planta africana que el nostre abandó i desconeixement dels remeis propis està posant en perill d'extinció i deixant als pobles que l'han tingut com a remei durant generacions sense capacitat de gaudir-lo.

Algun dia en faré la fitxa perquè és una herba que m'agrada molt i té moltes virtuts i aplicacions diverses.
Si en saps alguna, la pots explicar dins el fil i aprenem juntes.

(També es pot menjar i per això podria ser que en parléssim a l'excursió "silvestres i comestibles" del 3/5; i tradicionalment s'ha cremat i per això en parlarem al taller d'encens del 2/5, pots fer combo 😉) www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#herbalism #verbascum #herbalmedicine #fitoterapia #deproximitat #medicinaherbal #herbolaria #medicinatradicionalmediterrania #remeisnaturals #plantesfumables #herbesperfumar #herbesdecatalunya #floracatalana #etnobotanica

Les orquídies són les reines dels tripijocs i el sexe. Veritables encarnacions vegetals de l'arquetip del trickster, el trampós.

Són plantes que depenen en gran mesura d'altres éssers per prosperar, però sovint obtenen aquesta ajuda amb enganys. No sé si hi ha mala fe, però està clar que són unes bandarres.
Per exemple, per germinar, i altres funcions que no estan molt clares, necessiten imperativament una simbiosi amb fongs.
Les llavors d'orquídia no tenen endoesperma, reserva d'aliment, i per tant no podrien germinar, si ningú les alimentés mentre ho fan. Les orquídies adultes també tenen moments en què necessiten l'ajuda dels fongs, com quan desperten dels períodes de dormició.
La majoria d'espècies, quan han pogut desenvolupar suficient els òrgans fotosintètics, comencen a retribuir els seus mecenes, subministrant-los els sucres que produeixen.

Les flors de moltes espècies, imiten les femelles d'espècies concretes d'insectes. En la forma, en el color i, el més important, en les feromones que aquestes emeten quan estan en època fèrtil.
D'aquesta maner atrauen els mascles, de vegades més del què ho fan les pròpies femelles. I en la fantasia de còpul·la els enganxen el seu pol·len, massa gros per viatjar amb el vent, i quan viatgin a una altra flor atrets per les seves feromones enganyoses, la pol·linitzaran.

A la foto, Ophrys speculum. Abellera de mirall o mosques blaves. Que per a ser pol·linitzada, depèn totalment de la vespa Dasyscolia ciliata a la que enreda de mala manera, però que ella alhora és ectoparàsita de les larves d'escarabat.

Les orquídies però, també es camelen alguns mamífers. I ho tornen a fer amb el seu estil engalipador.
Orchys, la paraula que dona nom a la família, ve de la paraula grega per testicles, perquè els seus pseudobulbs, en recorden molt la forma (un és el bulb de l'any anterior que es marceix, i l'altre el nou que creix.
Aquesta forma, ha temptat a l'Homo sapiens des de molt antic, que els ha buscat i ingerit per a augmentar el desig i la capacitat sexual i reproductora.
A més, també ens ha temptat a través de la bellesa, sovint estranya i un xic inquietant, de les seves flors de fantasia. Per assolir el cultiu de les quals hem fet mil esforços, investigacions i barbaritats. Fins al punt de posar-les en perill, però també alhora, de protegir-les per assegurar-ne la subsistència.

Totes les orquídies silvestres, estan protegides per llei. I jo m'alegro que la seva capacitat seductora, hagi conquerit fins i tot a la legislació humana.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#ophrysspecullum #orquidies #orquideas #orchid #floracatalana #biodiversitat #fitoterapia #historia #etnobotanica #abellera #natura #simbiosis #micorriza

Les orquídies són les reines dels tripijocs i el sexe. Veritables encarnacions vegetals de l'arquetip del trickster, el trampós.

Són plantes que depenen en gran mesura d'altres éssers per prosperar, però sovint obtenen aquesta ajuda amb enganys. No sé si hi ha mala fe, però està clar que són unes bandarres.
Per exemple, per germinar, i altres funcions que no estan molt clares, necessiten imperativament una simbiosi amb fongs.
Les llavors d'orquídia no tenen endoesperma, reserva d'aliment, i per tant no podrien germinar, si ningú les alimentés mentre ho fan. Les orquídies adultes també tenen moments en què necessiten l'ajuda dels fongs, com quan desperten dels períodes de dormició.
La majoria d'espècies, quan han pogut desenvolupar suficient els òrgans fotosintètics, comencen a retribuir els seus mecenes, subministrant-los els sucres que produeixen.

Les flors de moltes espècies, imiten les femelles d'espècies concretes d'insectes. En la forma, en el color i, el més important, en les feromones que aquestes emeten quan estan en època fèrtil.
D'aquesta maner atrauen els mascles, de vegades més del què ho fan les pròpies femelles. I en la fantasia de còpul·la els enganxen el seu pol·len, massa gros per viatjar amb el vent, i quan viatgin a una altra flor atrets per les seves feromones enganyoses, la pol·linitzaran.

A la foto, Ophrys speculum. Abellera de mirall o mosques blaves. Que per a ser pol·linitzada, depèn totalment de la vespa Dasyscolia ciliata a la que enreda de mala manera, però que ella alhora és ectoparàsita de les larves d'escarabat.

Les orquídies però, també es camelen alguns mamífers. I ho tornen a fer amb el seu estil engalipador.
Orchys, la paraula que dona nom a la família, ve de la paraula grega per testicles, perquè els seus pseudobulbs, en recorden molt la forma (un és el bulb de l'any anterior que es marceix, i l'altre el nou que creix.
Aquesta forma, ha temptat a l'Homo sapiens des de molt antic, que els ha buscat i ingerit per a augmentar el desig i la capacitat sexual i reproductora.
A més, també ens ha temptat a través de la bellesa, sovint estranya i un xic inquietant, de les seves flors de fantasia. Per assolir el cultiu de les quals hem fet mil esforços, investigacions i barbaritats. Fins al punt de posar-les en perill, però també alhora, de protegir-les per assegurar-ne la subsistència.

Totes les orquídies silvestres, estan protegides per llei. I jo m'alegro que la seva capacitat seductora, hagi conquerit fins i tot a la legislació humana.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#ophrysspecullum #orquidies #orquideas #orchid #floracatalana #biodiversitat #fitoterapia #historia #etnobotanica #abellera #natura #simbiosis #micorriza

Les orquídies són les reines dels tripijocs i el sexe. Veritables encarnacions vegetals de l'arquetip del trickster, el trampós.

Són plantes que depenen en gran mesura d'altres éssers per prosperar, però sovint obtenen aquesta ajuda amb enganys. No sé si hi ha mala fe, però està clar que són unes bandarres.
Per exemple, per germinar, i altres funcions que no estan molt clares, necessiten imperativament una simbiosi amb fongs.
Les llavors d'orquídia no tenen endoesperma, reserva d'aliment, i per tant no podrien germinar, si ningú les alimentés mentre ho fan. Les orquídies adultes també tenen moments en què necessiten l'ajuda dels fongs, com quan desperten dels períodes de dormició.
La majoria d'espècies, quan han pogut desenvolupar suficient els òrgans fotosintètics, comencen a retribuir els seus mecenes, subministrant-los els sucres que produeixen.

Les flors de moltes espècies, imiten les femelles d'espècies concretes d'insectes. En la forma, en el color i, el més important, en les feromones que aquestes emeten quan estan en època fèrtil.
D'aquesta maner atrauen els mascles, de vegades més del què ho fan les pròpies femelles. I en la fantasia de còpul·la els enganxen el seu pol·len, massa gros per viatjar amb el vent, i quan viatgin a una altra flor atrets per les seves feromones enganyoses, la pol·linitzaran.

A la foto, Ophrys speculum. Abellera de mirall o mosques blaves. Que per a ser pol·linitzada, depèn totalment de la vespa Dasyscolia ciliata a la que enreda de mala manera, però que ella alhora és ectoparàsita de les larves d'escarabat.

Les orquídies però, també es camelen alguns mamífers. I ho tornen a fer amb el seu estil engalipador.
Orchys, la paraula que dona nom a la família, ve de la paraula grega per testicles, perquè els seus pseudobulbs, en recorden molt la forma (un és el bulb de l'any anterior que es marceix, i l'altre el nou que creix.
Aquesta forma, ha temptat a l'Homo sapiens des de molt antic, que els ha buscat i ingerit per a augmentar el desig i la capacitat sexual i reproductora.
A més, també ens ha temptat a través de la bellesa, sovint estranya i un xic inquietant, de les seves flors de fantasia. Per assolir el cultiu de les quals hem fet mil esforços, investigacions i barbaritats. Fins al punt de posar-les en perill, però també alhora, de protegir-les per assegurar-ne la subsistència.

Totes les orquídies silvestres, estan protegides per llei. I jo m'alegro que la seva capacitat seductora, hagi conquerit fins i tot a la legislació humana.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#ophrysspecullum #orquidies #orquideas #orchid #floracatalana #biodiversitat #fitoterapia #historia #etnobotanica #abellera #natura #simbiosis #micorriza

Les orquídies són les reines dels tripijocs i el sexe. Veritables encarnacions vegetals de l'arquetip del trickster, el trampós.

Són plantes que depenen en gran mesura d'altres éssers per prosperar, però sovint obtenen aquesta ajuda amb enganys. No sé si hi ha mala fe, però està clar que són unes bandarres.
Per exemple, per germinar, i altres funcions que no estan molt clares, necessiten imperativament una simbiosi amb fongs.
Les llavors d'orquídia no tenen endoesperma, reserva d'aliment, i per tant no podrien germinar, si ningú les alimentés mentre ho fan. Les orquídies adultes també tenen moments en què necessiten l'ajuda dels fongs, com quan desperten dels períodes de dormició.
La majoria d'espècies, quan han pogut desenvolupar suficient els òrgans fotosintètics, comencen a retribuir els seus mecenes, subministrant-los els sucres que produeixen.

Les flors de moltes espècies, imiten les femelles d'espècies concretes d'insectes. En la forma, en el color i, el més important, en les feromones que aquestes emeten quan estan en època fèrtil.
D'aquesta maner atrauen els mascles, de vegades més del què ho fan les pròpies femelles. I en la fantasia de còpul·la els enganxen el seu pol·len, massa gros per viatjar amb el vent, i quan viatgin a una altra flor atrets per les seves feromones enganyoses, la pol·linitzaran.

A la foto, Ophrys speculum. Abellera de mirall o mosques blaves. Que per a ser pol·linitzada, depèn totalment de la vespa Dasyscolia ciliata a la que enreda de mala manera, però que ella alhora és ectoparàsita de les larves d'escarabat.

Les orquídies però, també es camelen alguns mamífers. I ho tornen a fer amb el seu estil engalipador.
Orchys, la paraula que dona nom a la família, ve de la paraula grega per testicles, perquè els seus pseudobulbs, en recorden molt la forma (un és el bulb de l'any anterior que es marceix, i l'altre el nou que creix.
Aquesta forma, ha temptat a l'Homo sapiens des de molt antic, que els ha buscat i ingerit per a augmentar el desig i la capacitat sexual i reproductora.
A més, també ens ha temptat a través de la bellesa, sovint estranya i un xic inquietant, de les seves flors de fantasia. Per assolir el cultiu de les quals hem fet mil esforços, investigacions i barbaritats. Fins al punt de posar-les en perill, però també alhora, de protegir-les per assegurar-ne la subsistència.

Totes les orquídies silvestres, estan protegides per llei. I jo m'alegro que la seva capacitat seductora, hagi conquerit fins i tot a la legislació humana.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#ophrysspecullum #orquidies #orquideas #orchid #floracatalana #biodiversitat #fitoterapia #historia #etnobotanica #abellera #natura #simbiosis #micorriza

Les orquídies són les reines dels tripijocs i el sexe. Veritables encarnacions vegetals de l'arquetip del trickster, el trampós.

Són plantes que depenen en gran mesura d'altres éssers per prosperar, però sovint obtenen aquesta ajuda amb enganys. No sé si hi ha mala fe, però està clar que són unes bandarres.
Per exemple, per germinar, i altres funcions que no estan molt clares, necessiten imperativament una simbiosi amb fongs.
Les llavors d'orquídia no tenen endoesperma, reserva d'aliment, i per tant no podrien germinar, si ningú les alimentés mentre ho fan. Les orquídies adultes també tenen moments en què necessiten l'ajuda dels fongs, com quan desperten dels períodes de dormició.
La majoria d'espècies, quan han pogut desenvolupar suficient els òrgans fotosintètics, comencen a retribuir els seus mecenes, subministrant-los els sucres que produeixen.

Les flors de moltes espècies, imiten les femelles d'espècies concretes d'insectes. En la forma, en el color i, el més important, en les feromones que aquestes emeten quan estan en època fèrtil.
D'aquesta maner atrauen els mascles, de vegades més del què ho fan les pròpies femelles. I en la fantasia de còpul·la els enganxen el seu pol·len, massa gros per viatjar amb el vent, i quan viatgin a una altra flor atrets per les seves feromones enganyoses, la pol·linitzaran.

A la foto, Ophrys speculum. Abellera de mirall o mosques blaves. Que per a ser pol·linitzada, depèn totalment de la vespa Dasyscolia ciliata a la que enreda de mala manera, però que ella alhora és ectoparàsita de les larves d'escarabat.

Les orquídies però, també es camelen alguns mamífers. I ho tornen a fer amb el seu estil engalipador.
Orchys, la paraula que dona nom a la família, ve de la paraula grega per testicles, perquè els seus pseudobulbs, en recorden molt la forma (un és el bulb de l'any anterior que es marceix, i l'altre el nou que creix.
Aquesta forma, ha temptat a l'Homo sapiens des de molt antic, que els ha buscat i ingerit per a augmentar el desig i la capacitat sexual i reproductora.
A més, també ens ha temptat a través de la bellesa, sovint estranya i un xic inquietant, de les seves flors de fantasia. Per assolir el cultiu de les quals hem fet mil esforços, investigacions i barbaritats. Fins al punt de posar-les en perill, però també alhora, de protegir-les per assegurar-ne la subsistència.

Totes les orquídies silvestres, estan protegides per llei. I jo m'alegro que la seva capacitat seductora, hagi conquerit fins i tot a la legislació humana.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
#ophrysspecullum #orquidies #orquideas #orchid #floracatalana #biodiversitat #fitoterapia #historia #etnobotanica #abellera #natura #simbiosis #micorriza