#economia-digital — Public Fediverse posts on home.social

3/4
¿Por qué es la "guerra perfecta"?
1️⃣ Atribución difícil: Es casi imposible probar si un corte fue por un ancla (accidente) o sabotaje.
2️⃣ Efecto dominó: Colapso de bancos, hospitales y logística global.
3️⃣ Bajo costo: No requiere misiles, solo tecnología submarina precisa.
La infraestructura que nos conecta es, irónicamente, nuestro punto más débil.
#Infraestructura #EconomíaDigital #Sabotaje

#infraestructura #economiadigital #sabotaje

NYYANKEES @[email protected] · 2026-01-16 · 20:13 UTC

4/5
Lo más polémico: Brave Rewards. A través del token BAT (Basic Attention Token), el navegador te paga por ver anuncios que respetan tu privacidad.
Tú decides si quieres ver publicidad y, si lo haces, recibes una parte del beneficio. Es un intento de devolver el valor de la atención al usuario y no a la plataforma.
#Cripto #BAT #EconomíaDigital

#cripto #bat #economiadigital

infosertecla.com @[email protected] · 2026-01-16 · 13:28 UTC

Spotify vuelve a subir sus precios el plan Premium será más caro en 2026

La plataforma de streaming líder en el mundo anunció un nuevo incremento en el costo de sus suscripciones mensuales para los usuarios de Estados Unidos. La compañía justifica este ajuste por la necesidad de seguir invirtiendo en nuevas funciones de inteligencia artificial y la expansión de su catálogo de audiolibros y podcasts (Fuente Spotify).

Spotify ha confirmado que, a partir de los próximos ciclos de facturación, el precio del plan Premium individual experimentará un aumento, marcando una tendencia de ajustes anuales que la empresa ha adoptado para mejorar sus márgenes de beneficio. Este incremento no solo afecta al plan básico, sino que se extiende a las opciones Duo y Familiar, elevando el costo de mantener una cuenta sin publicidad a niveles récord desde el lanzamiento del servicio.

Según el comunicado de la empresa, este movimiento financiero responde al valor agregado que han sumado recientemente, como las herramientas de personalización basadas en IA y la inclusión de horas de escucha de audiolibros sin costo adicional para los suscriptores. Sin embargo, para muchos usuarios, esta subida representa un desafío a la fidelidad hacia la marca, especialmente en un mercado donde la competencia con Apple Music y Amazon Music es cada vez más agresiva en términos de precios y calidad de audio.

Aunque el anuncio se centra inicialmente en el mercado estadounidense, se espera que, como ha ocurrido en años anteriores, esta subida de precios se replique de forma escalonada en otras regiones, incluyendo Europa y América Latina, durante el transcurso del primer semestre de 2026. Los suscriptores actuales recibirán una notificación por correo electrónico con un mes de antelación antes de que el nuevo monto se vea reflejado en sus facturas.

#arielmcorg #audiolibros #EconomíaDigital #infosertec #Música #negocios #PORTADA #Precios #spotify #SpotifyPremium #streaming #tecnología

#arielmcorg #audiolibros #economiadigital #infosertec #musica #negocios

NYYANKEES @[email protected] · 2026-01-09 · 04:14 UTC

3/3
💰 Las estimaciones sugieren que, gracias a la monetización y el CPM, el creador podría haber generado más de 1 millón de dólares con este contenido "eterno".
Es el ejemplo perfecto de contenido evergreen: algo sencillo, funcional y atemporal que resuelve una necesidad. A veces, menos es (literalmente) mucho más.
#NegociosOnline #EconomíaDigital #ContenidoUtil #Mastodon

#negociosonline #economiadigital #contenidoutil #mastodon

Sociedad Noticias @[email protected] · 2025-12-05 · 13:30 UTC

Meta recortará 30 % del presupuesto del metaverso

Meta planea recortes del 30 % para su metaverso, según Bloomberg, y sube un 4 % en bolsa

SN Redacción | EFE

Nueva York.- Meta, la empresa matriz de Facebook, Instagram y WhatsApp, se prepara para reducir hasta en un 30 % su presupuesto destinado a su iniciativa del metaverso, informó este jueves Bloomberg, provocando que la tecnológica subiera un 4 % en Wall Street esta mañana.

El metaverso ha sido una de las apuestas más importantes del director ejecutivo de la compañía, Mark Zuckerberg, quien cambió el nombre de la empresa de Facebook a Meta en 2021 para reflejar su enfoque en la realidad aumentada y virtual.

Desde 2020, la unidad del metaverso ha consumido más de 60.000 millones de dólares en inversión, generando críticas sobre la sostenibilidad de la estrategia, recoge Bloomberg.

Según ese medio, los recortes presupuestarios forman parte de la planificación anual de Meta para 2026 y se discutieron durante una serie de reuniones celebradas en la residencia de Zuckerberg en Hawái el mes pasado.

La magnitud del ajuste -hasta un tercio del presupuesto de metaverso- podría implicar despidos durante el primer trimestre de 2026, agrega.

El anuncio se produce mientras Meta busca mantenerse relevante en la carrera por la inteligencia artificial (IA), en medio de críticas a su modelo Llama 4 y presiones por consolidar sus inversiones.

Con todo, Meta ha seguido invirtiendo en IA y a principios de este año lanzó su Superintelligence Lab incorporando a Alexandr Wang, director ejecutivo de Scale AI, como parte de una inversión de 14.300 millones de dólares que le otorgó a la empresa un 49 % de participación en la startup.

Este movimiento buscaba fortalecer la posición de Meta frente a competidores en un mercado cada vez más competitivo, donde la IA se ha convertido en un elemento central.

Durante años, Meta apostó fuertemente por la construcción de su universo digital paralelo y Zuckerberg llegó a asegurar que el metaverso era «la próxima frontera, tal como lo fueron las redes sociales cuando comenzamos». –sn–

Anuncio de Meta | EFE/John G. Mabanglo

¡Conéctate con Sociedad Noticias! Suscríbete a nuestro canal de YouTube y activa las notificaciones, o bien, síguenos en las redes sociales: Facebook, Twitter e Instagram.

También, te invitamos a que te sumes a nuestro canal de información en tiempo real a través de Telegram.

#noticiasmx #periodismoparati #periodismoparatiSociedadnoticias #bloomberg #cdmx #economiaDigital #ia #informacion #informacionMexico #inteligenciaArtificial #inversionTecnologica #llama4 #markZuckerberg #mexico #meta #metaverso #morena #noticia #noticias #noticiasMexico #noticiasSociedad #recortesMeta #scaleAi #sn #sociedad #sociedadNoticias #sociedadNoticiasCom #sociedadnoticias #sociedadnoticiasCom #superintelligenceLab #tecnologia #wallStreet

#noticiasmx #periodismoparati #periodismoparatisociedadnoticias #bloomberg #cdmx #economiadigital

Dra. PhD Johanna C. FALIERO 🇦🇷🇮🇹 :verified: @[email protected] · 2025-08-17 · 14:54 UTC

⚠️⚖ *ÚLTIMA SEMANA DE INSCRIPCIÓN!!!📌CIERRAN EL 20/08* ⚠️ #CURSOINDEPENDIENTE #POSGRADO:#AsesoríaLegal en #Criptomonedas,#Blockchain y #SmartContracts.#EconomíaDigital y #FinTech.#Ecommerce, #ContrataciónElectrónica,#ConvergenciaDigital y Prot #Econsumidor
📅INICIA 25/08
💻100% virtual ◾LUN 18-21 H
📮 *INFO* ➡️Por mail indicando título del curso a ✒[email protected]

#cursoindependiente #posgrado #asesorialegal #criptomonedas #blockchain #smartcontracts

Dra. PhD Johanna C. FALIERO 🇦🇷🇮🇹 :verified: @[email protected] · 2025-07-23 · 18:38 UTC

🔊2025 2doCUATRI #CURSOINDEPENDIENTE #POSGRADO:#AsesoríaLegal en #Criptomonedas,#Blockchain y #SmartContracts.#EconomíaDigital y #FinTech.#Ecommerce, #ContrataciónElectrónica,#ConvergenciaDigital y Prot #Econsumidor
💻100%Virtual Lun 18a21h
📌INICIA 25/08
📮[email protected]

#cursoindependiente #posgrado #asesorialegal #criptomonedas #blockchain #smartcontracts

Sociedad Noticias @[email protected] · 2025-06-26 · 05:48 UTC

Opinión | Renato Consuegra – Yo Emprendedor | Tres países, una pelota y muchas agendas políticas

La pelota empezará a rodar en el verano de 2026, pero el verdadero partido —el político y económico— ya arrancó, y se juega fuerte en la zona de Norteamérica…

Por Renato Consuegra

… donde el nuevo contexto trilateral es inédito: Claudia Sheinbaum preside México desde septiembre de 2024; Mark Carney asumió como primer ministro de Canadá en abril de este año; y Donald Trump, sí, Trump, regresó al poder en los Estados Unidos desde enero pasado. Tres liderazgos con visiones muy distintas… y con una sola pelota de por medio: la del Mundial.

Más que un torneo, el Mundial 2026 se ha convertido en una pieza de ajedrez geopolítico, pero mientras los grandes intereses diplomáticos y financieros juegan su partida, ¿qué lugar ocupan las micro, pequeñas y medianas empresas mexicanas? ¿Serán convocadas al juego o quedarán relegadas a las gradas, como meros espectadores?

Desde su regreso a la Casa Blanca, Donald Trump ha reactivado su agenda proteccionista. En menos de seis meses, ha impuesto nuevos aranceles a productos mexicanos y canadienses, alegando “seguridad nacional” y “protección a la industria local”. Esto ha sacudido no solo las relaciones comerciales en el marco del T-MEC, sino que también ha elevado los costos de exportación para miles de MiPyMEs mexicanas, muchas de las cuales apenas habían comenzado a integrarse a cadenas de valor regionales.

Donald Trump. EFE/ J.J. Guillén

La retórica antiinmigrante también ha regresado con fuerza, lo que tensa la cooperación trinacional justo cuando más se necesitaría trabajar en conjunto para aprovechar el evento mundialista. Las posibilidades de coordinación logística, promoción turística conjunta y facilidades comerciales se ven debilitadas por las tensiones políticas entre los gobiernos.

En el otro extremo del triángulo, Claudia Sheinbaum intenta mantener una narrativa de continuidad y modernización, apostando por el fortalecimiento del comercio regional, pero con una visión más nacionalista. Hasta ahora, su gobierno ha lanzado señales de apertura a los emprendedores, pero sin políticas concretas —ni presupuestos suficientes— para asegurar que las MiPyMEs estén en condiciones reales de aprovechar el Mundial.

Por su parte, Mark Carney, exbanquero central y ahora primer ministro, impulsa una agenda de estabilidad financiera y transición verde, con un Canadá parece enfocarse más en usar el Mundial como plataforma para fortalecer su imagen de país moderno, seguro y diverso… aunque su relación con Trump ya muestra signos de fricción.

A simple vista, el Mundial parece el símbolo perfecto de colaboración continental, pero en la práctica, cada país lo está utilizando para sus propios fines internos. Para Trump, es una oportunidad para enarbolar el orgullo estadounidense —con estadios repletos de banderas, pero también de controles migratorios más estrictos. Para Sheinbaum, aunque prácticamente no habla del tema,puede representar una palanca de legitimidad internacional, aunque aún está por verse si su equipo económico podrá articular una estrategia nacional incluyente. Y para Carney, es un escaparate para reposicionar a Canadá en el mapa global.

Tres banderas

Pero mientras se tejen estos discursos, las MiPyMEs mexicanas enfrentan la incertidumbre porque no está claro si habrá estímulos fiscales, facilidades logísticas o una apertura real a los negocios locales en torno al evento. Lo que sí parece claro es que si no se actúa pronto, los beneficios del Mundial quedarán en manos de las grandes empresas multinacionales, las cadenas hoteleras, los operadores logísticos y los intermediarios digitales que ya están negociando su parte del pastel.

Entonces, ante este panorama político en torno al Mundial, que no en el Mundial de Futbol, ¿qué implicaciones hay para las MiPyMEs?

1. Riesgo de exclusión: Las licitaciones vinculadas al Mundial suelen exigir estándares técnicos, fiscales y financieros difíciles de cumplir para las pequeñas empresas y si no se diseñan convocatorias específicas para ellas, quedarán fuera.

2. Mayor presión regulatoria: Las medidas aduanales y los aranceles reactivados por Trump elevan costos, retrasan entregas y podrían hacer inviables ciertos productos mexicanos para el mercado estadounidense justo cuando la demanda turística podría crecer.

3. Oportunidades perdidas sin coordinación: Sin un eje trinacional que articule promoción cultural, gastronómica y de servicios locales, el evento pasará de largo para muchos emprendedores que podrían haber brillado.

4. Necesidad de digitalización urgente: Para competir por atención (y ventas) en el marco del Mundial, las MiPyMEs mexicanas necesitan fortalecerse tecnológicamente. ¿Hay apoyos reales para ello? Hasta ahora, pocos y dispersos.

El balón está en su cancha… y también en la nuestra. El Mundial 2026 puede ser un punto de inflexión para los pequeños negocios mexicanos, pero no lo será por sí solo, ya que se necesita presión ciudadana, organización empresarial y acción gubernamental enfocada en democratizar los beneficios del evento.

Balón de futbol en cancha

Ya no basta con decir que «el fútbol une a los pueblos«, sino que, debemos exigir que el Mundial también una voluntades políticas para fomentar una verdadera inclusión económica. Lo contrario sería desperdiciar la oportunidad más grande en décadas de proyectar a nuestras MiPyMEs al mundo.

El partido ha comenzado y a ciencia cierta los emprendedores mexicanos no quieren ser suplentes. Seguramente que quieren jugar. Y, sin duda, también quieren ganar. La gran pregunta es: ¿podrán hacerlo frente a un gobierno que al parecer no los quiere incluir en el cuadro titular?

De emprendimientos y más…

EBANX, empresa global de tecnología especializada en soluciones de pago para mercados emergentes como América Latina, y APLAZO, fintech mexicana especializada en soluciones de «Compra ahora, paga después» (BNPL, por sus siglas en inglés), anunciaron una alianza estratégica para fortalecer la oferta de pagos flexibles en México. Esta colaboración permite que comercios online internacionales ofrezcan a sus clientes en México opciones de financiamiento accesibles y adaptadas a sus necesidades… De acuerdo con los Censos Económicos 2019, 99.8% de los establecimientos del país eran micro, pequeño o mediano (MiPyMEs), y entre mayo de 2019 y 2023 nacieron 1.7 millones de nuevos establecimientos, mientras que 1.4 millones cerraron. Es decir, que hubo un crecimiento de 300 mil MiPyMEs tras y a pesar de la pandemia.

Contacto: [email protected] | @renatoconsuegra

Columna anterior: ¿Una reforma que podría asfixiar a las MiPyMEs digitales de México?

• Director de Difunet Comunicación | Premio Latinoamericano de Periodismo «José Martí» | RP de Negocios, empresas, educación, deportes y más.

Renato Consuegra

¡Conéctate con Sociedad Noticias! Suscríbete a nuestro canal de YouTube y activa las notificaciones, o bien, síguenos en las redes sociales: Facebook, Twitter e Instagram.

También, te invitamos a que te sumes a nuestro canal de información en tiempo real a través de Telegram.

#APLAZO #ATDT #autonomíaRegulatoria #Cdmx #CongresoMéxico #digitalización #EBANX #economíaDigital #GobiernoFederal #identidadDigital #IFT #Información #InformaciónMéxico #leyTelecomunicacionesMéxico #LlaveMX #México #MéxicoDigital #MiPyMEsMéxico #Morena #mundial2026 #nearshoringMéxico #neutralidadDeLaRed #noticia #noticias #NoticiasMéxico #NoticiasSociedad #Opinión #OpiniónRenatoConsuegraYoEmprendedorUnaReformaQuePodríaAsfixiarALasMiPyMEsDigitalesDeMéxico_ #reformaTelecomunicaciones #regulaciónPlataformasDigitales #RenatoConsuegra #SN #soberaníaDigital #Sociedad #SociedadNoticias #SociedadNoticiasCom #sociedadNoticias #TMEC #transformaciónDigital #YoEmprendedor

#aplazo #atdt #autonomiaregulatoria #cdmx #congresomexico #digitalizacion

Ecologia Digital @[email protected] · 2025-03-29 · 09:24 UTC

"A #BiaGranja, que entende de #creatoreconomy como ninguém, criou um GPT com as 15 principais palestras sobre creators que rolaram no #SXSW (o maior evento de inovação e criatividade do mundo, que aconteceu em Austin, no Texas, no início do mês). E adivinha? O tema do #banimento de #adolescentes estava lá, com todas as conclusões do impacto que isso poderá ter sobre o futuro dos #negóciosnasredes."
#economiadigital
https://economia.uol.com.br/colunas/josette-goulart/2025/03/28/adolescencia-como-proibir-uso-de-redes-muda-o-jogo-da-creator-economy.htm

#biagranja #creatoreconomy #sxsw #banimento #adolescentes #negociosnasredes

James Görgen @[email protected] · 2025-03-17 · 17:49 UTC

É amanhã!

https://brics.br/pt-br/noticias/brics-promove-webinar-sobre-economia-de-dados-na-comunidade-de-economia-digital-nesta-terca-18-3-as-8h

#dataeconomy #economiadedados #digitaleconomy #economiadigital
#BRICS #Brasil

#dataeconomy #economiadedados #digitaleconomy #economiadigital #brics #brasil

Dra. PhD Johanna C. FALIERO 🇦🇷🇮🇹 :verified: @[email protected] · 2025-02-17 · 15:13 UTC

🔊2025 1erCUATRI #CURSOINDEPENDIENTE #POSGRADO:#AsesoríaLegal en #Criptomonedas,#Blockchain y #SmartContracts.#EconomíaDigital y #FinTech.#Ecommerce, #ContrataciónElectrónica,#ConvergenciaDigital y Prot #Econsumidor
💻100%Virtual Lun 18a21h
📌INICIA 17/03
📮[email protected]

#cursoindependiente #posgrado #asesorialegal #criptomonedas #blockchain #smartcontracts

4Xsample @[email protected] · 2025-01-20 · 19:18 UTC

Criptoidiotesa

Què són, al final, els diners? Tothom sap què és portar una moneda a la butxaca o consultar el saldo al compte bancari, però si grates una mica, la majoria no sap ni d’on surten ni què signifiquen realment. Perquè, al cap i a la fi, els diners no deixen de ser una mena de pacte social, una il·lusió compartida que ens fa creure que aquell tros de paper, aquell nombre a la pantalla o aquell lingot brillant tenen algun valor. I quan algú et pregunta si això no és una mica absurd, el primer que et surt és dir que no, però si hi penses un moment… potser sí que ho és.

L’ésser humà, com qualsevol altra criatura, va començar sobrevivint com podia: caçava, recol·lectava, compartia el que tenia amb el seu grup i procurava que tothom tingués prou per continuar tirant endavant. Però, a diferència de la resta d’animals, nosaltres tenim aquest defecte (o potser virtut) de ser profundament socials. Això ens va portar a especialitzar-nos. Un caçava millor, l’altre cultivava, un tercer feia eines, i aquí va començar tot. Si tu fas llances la mar de bones i jo en necessito per caçar, és lògic que tu no hagis de sortir a caçar perquè jo et canviï les llances per alguna cosa que puguis fer-me, potser un sac de gra o un cabrit. L’intercanvi semblava senzill. Però no ho és tant, sobretot si el que tens tu no m’interessa en aquell moment. Què faig, em quedo sense llances?

I llavors van arribar els primers trocs. Objectes que, encara que no es poguessin menjar ni utilitzar directament, eren prou rars o bonics perquè tothom els valorés: pedres precioses, petxines rares, o metalls com l’or i la plata. Això sí que era pràctic! Portaves una bossa amb un parell de trossos de metall brillant i podies negociar el que necessitessis. No feia falta que el teu veí volgués el teu gra, només calia que valorés aquells trossos de metall com tu. Problema resolt. O almenys semblava resolt.

El temps va passar, i vam decidir que aquests trossos de metall no podien ser qualsevol cosa. Havia de quedar clar que eren “aquells” trossos de metall, els bons, els de veritat. I què millor manera de fer-ho que marcar-los amb una imatge: el segell d’un rei, un imperi, algú que tots reconeguéssim com a autoritat (sic). Aquest senyor diu que aquesta moneda val el que diu que val, i no discutirem gaire, que si no ens tallen el cap. A partir d’aquí, el món comença a girar al voltant d’aquestes peces de metall. Ja no eren noms o cares el que certificava el valor; era la confiança en el sistema, en aquesta promesa implícita que la moneda servia per a alguna cosa.

El problema és que el metall és pesat, i a mesura que el comerç es feia més gran, portar cofres plens d’or començava a ser poc pràctic. Així que algú va tenir una idea brillant: i si, en lloc de portar lingots, portéssim un paper que digués “aquest val un lingot”? Va néixer el paper moneda, que no és res més que una promesa escrita: si tu portes aquest paper, algú t’ha de donar l’or que diu que val. Els bancs centrals acumulaven reserves d’or i emetien aquests papers com a garantia. La gent estava contenta, els comerciants viatjaven lleugers i tothom confiava que l’or seguiria allà, esperant-los. Tot això era una mica massa bàsic pel nostre gust. I si, en lloc de portar paperetes, simplement guardem un registre? Si et dec deu lingots d’or, ho apuntem al llibre del banc, i ja està. Amb el temps, els diners es van convertir en números que ballaven en registres bancaris. L’or encara era al banc, però cada cop menys gent el veia o el tocava. Només calia que tothom encara confiés que el sistema funcionava.

La història dels diners és, en essència, una història de fe. Una fe col·lectiva en un sistema que diu que aquestes xifres representen alguna cosa real. Però quan aquesta fe es perd, el sistema trontolla. I això, precisament, és el problema del qual encara no ens hem escapat. Els diners sempre han estat una cosa fràgil: depenen d’una cadena de confiança que, si es trenca, ens deixa amb un grapat de papers o xifres sense cap valor.

Llavors, passa el temps i comencem a adonar-nos que tot allò tan preciós que tenim, ja sigui en forma de monedes, paperetes amb el retrat d’algú que va morir fa segles o un grapat de metall brillant, no és més que una idea. El valor no és a l’objecte en si, sinó al que ens han fet creure que val. I aquí és on tot es torça de manera perversa: l’especulació.

L’especulació és aquesta màgia negra del capitalisme que converteix el “què val això?” en el “què creus que valdrà demà?”. No importa si parlem de blat, d’oli o d’una pintura moderna feta per un elefant. És igual, perquè de cop i volta deixem de pensar en allò com una cosa real i comencem a jugar a endevinar el futur. I endevinar el futur, amigues i amics, no és només absurd, és ridículament arriscat. Imaginem-nos un exemple senzill: una galleda d’aigua. Una cosa pràctica, necessària, tangible. Ara imagina que algú diu que l’any que ve, aquestes galledes seran rares perquè no plourà gaire. De cop, tothom comença a comprar galledes com si s’hagués d’acabar el món, i el preu d’una galleda passa de dos duros a l’equivalent d’un cotxe esportiu. Però, ai las, resulta que plou a bots i barrals, i de sobte ningú vol aquestes galledes. El valor s’esfuma com la boira al matí. Això és l’especulació: un joc on apostes amb els teus diners, i sovint els perds, per culpa de prediccions que tenen la solidesa d’un castell de cartes.

I aquí ens trobem, mirant aquest caos d’especulacions i miratges, pensant que ja no es pot complicar més. Però, per descomptat, mai subestimis la capacitat humana per cagar-la encara més. Arriba un moment gloriós, un moment que només podia néixer d’un món on ja tot és virtual: les criptomonedes. Una idea tan brillant i alhora tan absurda que fa que el concepte mateix de diners sembli raonable en comparació.

Tot comença amb el blockchain, aquesta cosa misteriosa que sona a ciència-ficció i que tothom menciona sense acabar d’entendre. En teoria, és una idea revolucionària: un registre distribuït i immutable, que permet traçar cada moviment de cada moneda sense necessitat de bancs, ni governs, ni cap altra entitat centralitzada. És com una llibreta de comptes col·lectiva, oberta, que no pots manipular. Fins aquí, sembla genial, oi? Però què pretenia realment el blockchain quan va néixer?

L’objectiu original del blockchain no era crear criptomonedes. Era establir un sistema on la informació fos invulnerable a manipulacions o censures. Per exemple, podries registrar un article periodístic d’investigació, un document legal compromès, o proves de corrupció, i assegurar-te que aquestes dades quedarien accessibles per sempre, fora de l’abast de governs opressius o empreses ambicioses. Aquest enfocament noble i tecnològicament impressionant va servir de refugi a informacions delicades i fins i tot a obres d’art digital que algú podria voler fer desaparèixer. En aquest sentit, el blockchain va demostrar ser una eina poderosa per protegir la transparència i la lliure circulació d’informació, collonut no?.

Però, com passa sovint, tot se’n va a la merda quan algú pensa: “Podem fer diners amb això.” I així és com el blockchain, una eina per al bé comú, es va convertir en la base d’un sistema monetari alternatiu completament descontrolat. I així es van parir les criptomonedes, amb la seva promesa de riquesa fàcil i descentralització total. En teoria, qualsevol pot agafar un ordinador, connectar-lo a la xarxa de blockchain de la seva elecció, i deixar-lo treballar fent càlculs ininterromputs. Aquests càlculs són com tiquets de loteria: la majoria no serveixen per a res, però de tant en tant, un resulta ser d’una operació real. Quan això passa, tens l’oportunitat de quedar-te una fracció ínfima del valor d’aquella operació en la mateixa criptomoneda amb què treballes. És una competició global, una “cursa del fum” en què milions d’ordinadors lluiten per premiar-se amb petits fragments d’una moneda digital.

I és aquí on comença el merder. Crees una criptomoneda amb un codi, la poses al mercat, i fas unes quantes transaccions amb tu mateix per inflar-ne el valor aparent. De sobte, tens una moneda que sembla valuosa. Però, com ja sabem, aquesta “riquesa” no està basada en res tangible. Només existeix perquè algú més està disposat a pagar per ella, esperant que un tercer pagui encara més. És l’essència del que coneixem com una bombolla especulativa.

I els costos? Oh, els costos són una altra història. Per crear aquestes monedes i mantenir el sistema en marxa, cal una quantitat d’energia obscena. Els càlculs que fan aquests ordinadors no curen malalties, no investiguen l’univers, ni ajuden a resoldre el canvi climàtic. Només existeixen per mantenir viva la il·lusió d’un sistema que consumeix recursos sense aportar absolutament res a la societat. I no és fàcil visualitzar la quantitat enorme de fàbriques plenes de milers o milions d’ordinadors consumint més energia que tota la indústria d’un país sencer, consumint més aigua que tota l’agricultura de la índia i contaminant més que un continent petit.

Mentrestant, els defensors de les criptomonedes et parlen de descentralització, de llibertat financera, d’un món sense bancs ni intermediaris. Però el que no diuen és que aquest “somni” es converteix ràpidament en un malson quan queda en mans d’especuladors, de criptoestafadors i oportunistes que s’aprofiten de la ingenuïtat dels criptoidiotes. La volatilitat extrema de les criptomonedes les converteix en joguines per a uns pocs i en trampes per a molts.

En els darrers anys, diverses figures públiques han estat implicades en estafes relacionades amb criptomonedes, aprofitant la seva influència per enganyar els seus seguidors. Un cas destacat és el de Kim Kardashian, que va promocionar EthereumMax (EMAX) a Instagram sense revelar que havia rebut 250.000 dòlars per fer-ho. Aquesta criptomoneda va perdre el 97% del seu valor en pocs mesos, i Kardashian va haver de pagar 1,26 milions de dòlars per resoldre els càrrecs en contra seva.

Un altre exemple és el de Logan Paul, que va llançar el projecte CryptoZoo, un joc de criptomonedes que mai es va materialitzar, deixant els inversors amb pèrdues significatives. Paul va demanar disculpes després que molts el qualifiquessin d’estafa.

Aquests casos posen de manifest com alguns famosos creen criptomonedes del no-res, en compren la majoria de les unitats, sovint des de carteres no vinculades aparentment a ells per dissimular, i en posen al mercat la resta, avalant-les amb la seva imatge i afirmant que seran el pròxim gran èxit. Els seus seguidors, confiant en els seus ídols, compren aquestes criptomonedes, fent que el seu valor augmenti ràpidament. Quan el valor arriba a un cert punt, els creadors venen totes les seves participacions, saturant el mercat i provocant una caiguda abrupta del valor, deixant els inversors amb pèrdues significatives.

Aquest esquema, conegut com a “pump and dump”, és una manipulació del mercat. El “pump” (inflar) es produeix quan es genera una alta demanda artificial d’una criptomoneda per mitjà de promocions agressives, sovint liderades per figures influents. Una vegada que el preu ha pujat prou, arriba el “dump” (abocar), quan els creadors o promotors venen les seves participacions de cop, causant una caiguda massiva del valor. I això és il·legal en mercats regulats perquè exploten la manca d’informació i la confiança dels inversors, però en el terreny de les criptomonedes, que encara està relativament desregulat, aquests esquemes han proliferat de manera alarmant.

Elon Musk, per exemple, ha estat acusat de manipulació del mercat amb Dogecoin ($DOGE). Musk va utilitzar les seves xarxes socials per promoure aquesta criptomoneda amb publicacions aparentment innocents, però que van generar un augment exponencial del seu valor. Tot i que un jutge federal va desestimar una demanda de 258.000 milions de dòlars en contra seva, els danys ja estaven fets. Molts criptoidiotes es van veure atrapats en la volatilitat de Dogecoin, mentre Musk es beneficiava de la seva capacitat per influir en el mercat amb un simple tuit.

És especialment preocupant el cas de Donald Trump, que, mentre prepara la seva tornada al Despatx Oval, ha impulsat les criptomonedes $TRUMP i $MELANIA. Aquestes monedes, que aparentment es van crear per capitalitzar la seva imatge i la de la seva dona, han vist com els seus valors inicials es disparaven gràcies a la demanda generada per seguidors fervents i especuladors. Actualment, Trump i el seu entorn acumulen un volum important d’actius en aquestes criptomonedes, que segons estimacions han arribat a tenir més de 27.000 milions de dòlars en aquestes monedes hores abans de recuperar el càrrec de president. Mentrestant, els criptoidiotes, atrets per la retòrica i el pes mediàtic del primer criptoestafador que entra a la presidència dels Estats Units amb antecedents penals, han invertit centenars de milions en aquestes monedes. Malgrat les advertències dels experts, molts d’ells podrien acabar amb pèrdues massives quan el valor de $TRUMP i $MELANIA caigui inevitablement.

Aquestes històries no són només cròniques d’una mala inversió, sinó exemples d’un sistema dissenyat per temptar als idiotes que es creuen que en saben molt i enriquir als de sempre a costa dels altres. En el fons, són un avís sobre la necessitat d’una regulació més estricta i d’una educació financera que ajudi els inversors a identificar estafadors, però mentre els estafadors estiguin rere l’escriptori resolut no hi ha gaire a fer.

#blockchain #blockchaintechnology #criptobros #criptoestafadors #criptoidiotesa #criptomonedes #cryptoidiots #cryptoscammers #digitalcurrencies #dinersvirtuals #EconomiaDigital #educaciófinancera #estafesdigitals #financers #financialscams #frauenlínia #futurtecnològic #inversionsarriscades #regulaciódecriptomonedes #tecnologia

#blockchain #blockchaintechnology #criptobros #criptoestafadors #criptoidiotesa #criptomonedes

4Xsample @[email protected] · 2024-12-25 · 13:07 UTC

Una puta merda

Cada cop tot es torna mes una puta merda

Tinc una confessió: em fa fàstic com ha evolucionat internet. Vaja, no és cap sorpresa. El món digital, que prometia llibertat i connexió global, ha acabat convertit en un femer de plataformes que són el pitjor exemple de l’esperit empresarial modern. Cory Doctorow en diu “enshittification”, i és el millor nom que he sentit per descriure aquest merder. De fet les idees d’aquest article es poden trobar en part a la conferencia de Doctorow a la Defcon 31 a Las Vegas on parlava ampliament d’això i pots trobar-ne la transcripció aqui https://pluralistic.net/2023/08/27/an-audacious-plan-to-halt-the-internets-enshittification-and-throw-it-into-reverse/ o el video aqui https://www.youtube.com/watch?v=4EmstuO0Em8

L’enshittification pasa quan una plataforma comença sent generosa amb els usuaris, després comença a explotar-los per fer contents els seus clients comercials, i finalment es folla tant els usuaris com els clients per beneficiar només els accionistes. El resultat? Un servei tan merdós que ningú el pot tolerar.

La cosa comença dolça, com una droga gratis. Facebook és l’exemple perfecte. Va començar dient: “Ei, som millors que Myspace! Nosaltres no espiarem les teves dades com aquell vell putrefacte australià que controla Myspace. Vine, reuneix-te amb els teus amics, i nosaltres et farem un feed personalitzat amb tot allò que vols veure.” Però abans d’això, cal recordar d’on venia Facebook.

La idea original del seu fundador, Mark Zuckerberg, no era exactament crear un espai de connexió i comunitat. No, el primer Facebook, anomenat Facemash, era una plataforma on es puntuava anònimament i sense consentiment l’aspecte físic d’altres estudiants. Aquesta és la gènesi de la plataforma: un lloc creat per cosificar persones i reduir-les a puntuacions. Això ja donava pistes del tipus d’empresa que seria en el futur.

Van guanyar usuaris gràcies a les xarxes d’amistat: un amic s’hi uneix, i llavors tots els altres s’hi uneixen també. Aquests “efectes de xarxa” són com una droga col·lectiva. Un cop tothom hi és, fugir es torna impossible. Què faràs? Convencer els teus 200 amics que deixin Facebook per alguna cosa millor? Bona sort amb això.

I aquí és on la cosa comença a degenerar. Quan tenen prou usuaris atrapats, comencen a explotar-los. Primer es ven l’ànima als anunciants: “Ei, recordeu quan vam dir als usuaris que no els espiaríem? Doncs era mentida. Ara ho sabem tot d’ells, des de què mengen per esmorzar fins a quantes vegades van al lavabo.” Els anunciants paguen, i Facebook treu beneficis.

També es venen als editors de contingut: “Voleu audiència? Penjeu els vostres articles aquí i nosaltres els fotrem als ulls dels usuaris encara que no ho vulguin.” I mentre publishers i anunciants es freguen les mans, Facebook ho controla tot. Quan arriba el moment, els deixa sense escapatòria. Els algoritmes limiten el contingut que arriba als usuaris, i obliguen els editors a pagar més per arribar al mateix públic.

Tot es redueix a una simple lògica de Darth Vader: “He alterat l’acord. Pregueu que no l’alteri més.” Aquest procés, tot i semblar únic del món tecnològic, té paral·lels històrics en altres indústries. A principis del segle XX, els magnats del ferrocarril i del petroli als Estats Units aplicaven tàctiques semblants. Una frase de Rebecca Solnit ho resumeix perfectament: “Els grans imperis comercials són, per sobre de tot, màquines d’acaparar poder.”

Però això només és la punta de l’iceberg. Avui dia, Amazon ha eliminat pràcticament totes les eines de control de qualitat per als productes que es venen a la seva plataforma. Gran part del seu catàleg està ple de productes de dropshipping que no han passat cap mena de revisió. Si compres un cable de coure per a electrònica, és altament probable que sigui un fil de ferro cobert amb una capa de coure falsa. És literalment més rendible fabricar fils falsos i vendre’ls a Amazon que assegurar la qualitat. Aquest caos afecta sectors sencers. Els petits fabricants que realment volen vendre productes de qualitat han de competir amb una allau de falsificacions barates. I Amazon? Es renta les mans mentre segueix acumulant beneficis.

Twitter no es queda enrere. El que una vegada va ser una plataforma relativament funcional i útil per a debats i notícies s’ha convertit en un femer infecte sota la direcció d’Elon Musk. La decisió de Musk de fer de Twitter el seu altaveu polític i personal va accelerar el declivi de la plataforma. Entre bots de propaganda, pornografia no moderada i la promoció desenfrenada de discursos d’odi, el nou Twitter és una ombra del que era abans. L’obsessió de Musk per monetitzar qualsevol aspecte de la plataforma ha portat a un augment de comptes verificats falsos, la desaparició de moderadors humans i un algoritme que amplifica continguts extremistes i desinformació. Això, combinat amb el seu suport explícit a figures polítiques d’extrema dreta, ha fet que Twitter es converteixi en un lloc perillós per a molts usuaris. Twitter no només ha perdut la confiança dels seus usuaris, sinó també la de molts anunciants importants. El procés d’enshittification aquí és tan evident que es podria utilitzar com a cas d’estudi en qualsevol llibre sobre la decadència de les plataformes tecnològiques.

Quan mirem com aquestes plataformes arriben al seu punt de col·lapse, es fa evident que aquest cicle és inevitable. Facebook, Google, Amazon… totes arriben a un punt on els seus serveis es tornen insuportables. Els usuaris es queden per inèrcia fins que arriba l’escàndol de Cambridge Analytica, la muskada del dia o algun altre desastre que els obliga a fugir. Llavors tot peta. Pensa en l’èxit inicial de Google: un cercador net, senzill i que feia el que prometia. Ara és un garbuix ple d’anuncis, resultats manipulats i funcions que només beneficien els accionistes. Aquestes empreses són com els bancs als que es refereix Thomas Piketty: acumulen capital fins a ofegar tota competència. Quan això passa, l’únic que pots esperar és l’empobriment general. O com deia Karl Marx: “L’acumulació de riquesa en uns quants porta a l’empobriment de molts.”

El patró de dominació no es limita a plataformes socials i comerç electrònic. Apple, per exemple, van fer reverse engineering de Microsoft Office per crear un competidor directe que era assequible i funcional i crear iWork. Aquesta pràctica, en aquell moment, no era il·legal i formava part del mercat competitiu. Però després, Apple, Microsoft i altres grans corporacions van pressionar per canviar la legislació, fent que aquest tipus de pràctiques esdevinguessin il·legals. Això no només va protegir el seu estatus de dominadors del mercat, sinó que també va tancar la porta a qualsevol startup o petita empresa que volgués competir amb les mateixes regles que ells havien aprofitat. És un clar exemple de com els gegants tecnològics manipulen el sistema per assegurar que ningú pugui desafiar-los.

A Amazon, la situació no és gaire diferent. Quan van voler comprar Diapers.com, una empresa especialitzada en la venda de bolquers, aquesta es va negar. La resposta d’Amazon? Venem bolquers a pèrdues! Literalment van cremar 100 milions de dòlars venent bolquers per sota del seu cost, fins que van enviar a la bancarrota a la competència i es van quedar amb el mercat.

Un altre exemple de com les grans corporacions han manipulat les normes del joc per mantenir el control el trobem en la gestió dels drets digitals, també coneguda com DRM (Digital Rights Management). Inicialment, aquestes mesures es van introduir amb la justificació de protegir la propietat intel·lectual i evitar la pirateria, però, amb el temps, s’han convertit en eines despòtiques que restringeixen el que podem fer amb els productes que comprem legalment. Quan compres un llibre electrònic, una pel·lícula o una cançó, en realitat no n’ets propietari. Només adquireixes una llicència per utilitzar-lo sota condicions estrictes dictades per la corporació.

Aquest sistema permet a les empreses mantenir un control absolut sobre els seus productes, fins i tot després de la venda. No pots transferir el contingut a un altre dispositiu sense el seu permís, ni tampoc compartir-lo, encara que sigui per un ús personal i dins dels límits de la llei. Imagina comprar un llibre de paper i que l’editorial t’impedeixi deixar-lo a un amic o llegir-lo en una altra habitació. Això és el que passa diàriament amb els continguts digitals.

El DRM també és una arma poderosa per destruir la competència i perpetuar monopolis. Les empreses creen formats propietaris que obliguen els consumidors a quedar-se dins del seu ecosistema. Amazon, per exemple, utilitza DRM per assegurar que els llibres electrònics comprats al seu Kindle no es puguin llegir en altres dispositius sense passar per processos complicats que sovint poden infringir la llei. Això no és protecció, és captiveri.

Encara més greu és que aquest sistema permet a les corporacions eliminar contingut dels teus dispositius, fins i tot si l’has comprat legalment. Si, per exemple, la corporació deixa de tenir els drets de distribució d’un llibre o una pel·lícula, poden esborrar-lo remotament del teu dispositiu sense el teu consentiment ni compensació. Això és un nivell de control que mai abans s’havia vist amb els productes físics.

Com diu Cory Doctorow, el DRM no protegeix els artistes ni els creadors, protegeix les corporacions. En lloc de fomentar un mercat obert i competitiu, perpetua una dinàmica de control on els consumidors són tractats com a llogaters dels productes digitals que haurien de posseir. Aquesta lògica és una altra capa de l’enshittification: fer que el valor del producte desaparegui en benefici d’una estratègia empresarial que només beneficia els accionistes i destrueix qualsevol possibilitat de resistència o innovació.

També hi ha sectors com el de l’automoció que exemplifiquen la magnitud del problema. Els fabricants de cotxes, per exemple, guanyen tants diners venent dades de telemetria com venent els cotxes. Et controlen quantes vegades has frenat bruscament, quantes vegades has superat el límit de velocitat i molt més i ho venen a les asseguradores que fan servir aquesta informació per decidir si et canvien el preu de l’assegurança o directament si et renoven o no. Això no és vendre cotxes, és vendre control.

I aquesta explotació no es limita als cotxes. Els dispositius intel·ligents de casa també participen d’aquesta dinàmica. Refrigeradors que monitoritzen quins aliments compres i els venedors de termòstats que recopilen dades sobre quanta energia consumeixes. És una estratègia de control total. Cal recordar com la manca de competència porta a l’estancament. Com diu Evgeny Morozov: “Quan el poder es concentra en poques mans, la innovació es converteix en un simple vehicle per perpetuar aquest poder.”

No tot està perdut. Per frenar l’enshittification, hem d’atacar tres fronts: desfer monopolis, garantir interoperabilitat i implementar regulacions estrictes.
Necessitem lleis que protegeixin la privacitat, evitin la manipulació d’algoritmes i protegeixin els treballadors.
Com diu Rebecca Solnit: “L’economia digital és un sistema de servitud voluntària.” Això no pot continuar així. Però la resistència comença amb nosaltres. El hacking ha estat històricament una força de transformació. Des de la creació de Linux fins al moviment del codi obert, els hackers han desafiat les grans corporacions i han obert nous camins. Avui, més que mai, aquesta resistència és essencial. La comunitat hacker és la millor eina contra aquests abusos. Recuperar internet per la gent vol dir lluitar per un món on les plataformes no puguin alterar les regles quan vulguin, ni explotar la nostra privacitat sense conseqüències.
Com diu Doctorow, necessitem un foc controlat per cremar el vell sistema i fer espai per al nou. L’alternativa no és evitar el foc, és el gran incendi que ho consumeix tot. Tornem a una internet feta per i per a la gent. El vell internet va morir, però podem crear-ne un de nou, i millor.

#Algoritmes #Amazon #Apple #Capitalisme #CapitalismeDigital #ControlCorporatiu #CoryDoctorow #DiapersCom #DretsDigitals #DRM #EconomiaDigital #ElonMusk #Enshittification #EvgenyMorozov #Facebook #Google #Hacking #InnovacióTecnològica #KarlMarx #Monopolis #Musk #PlataformesDigitals #PrivacitatDigital #RebeccaSolnit #ResistènciaTecnològica #ReverseEngineering #ThomasPiketty #Twitter #XCom

#algoritmes #amazon #apple #capitalisme #capitalismedigital #controlcorporatiu

Dra. PhD Johanna C. FALIERO 🇦🇷🇮🇹 :verified: @[email protected] · 2024-08-15 · 14:59 UTC

⚠️ÚLTIMA SEMANA DE INSCRIPCIÓN⚠️ #CURSOINDEPENDIENTE #POSGRADO:#AsesoríaLegal en #Criptomonedas,#Blockchain y #SmartContracts.#EconomíaDigital y #FinTech.#Ecommerce, #ContrataciónElectrónica,#ConvergenciaDigital Prot.#Econsumidor
💻100%Virtual Lun 18a21h
📮[email protected]

#cursoindependiente #posgrado #asesorialegal #criptomonedas #blockchain #smartcontracts

Marcelo Soares Souza @[email protected] · 2024-07-24 · 18:16 UTC

Ministério do Trabalho, DigiLabour e Fundação Rosa Luxemburgo anunciam lançamento do livro Economia Solidária Digital, guia que vai servir para formação de trabalhadoras e trabalhadores. Dia 14/8 na ENAP em Brasília. Haverá versões impressa e online, tudo grátis!

Mais informações:
https://rosalux.org.br/livro-sobre-economia-solidaria-digital-sera-apresentado-em-brasilia/

#trabalho #economia #digital #economiadigital #economiasolidaria

Dra. PhD Johanna C. FALIERO 🇦🇷🇮🇹 :verified: @[email protected] · 2024-07-24 · 16:06 UTC

🔊2024 2doCUATRI #CURSOINDEPENDIENTE DE #POSGRADO:#AsesoríaLegal en #Criptomonedas,#Blockchain y #SmartContracts.#EconomíaDigital y #FinTech.#Ecommerce, #ContrataciónElectrónica,#ConvergenciaDigital y Protección del #Econsumidor
💻100%Virtual Lun 18a21h
📮[email protected]

#cursoindependiente #posgrado #asesorialegal #criptomonedas #blockchain #smartcontracts