Search
369 results for “Lleites”
-
🎉 Esteu convidades al proper Dimecres 19/11 a les 19:30h, presentació i visita guiada gratuïta! 📍Plaça de la Cultura, 1, Bellvitge (Metro L1/Bus LH1, L21) T’esperem per recuperar la memòria de les lluites feministes! #MujeresLibres #HistòriaViva
-
🎉 Esteu convidades al proper Dimecres 19/11 a les 19:30h, presentació i visita guiada gratuïta! 📍Plaça de la Cultura, 1, Bellvitge (Metro L1/Bus LH1, L21) T’esperem per recuperar la memòria de les lluites feministes! #MujeresLibres #HistòriaViva
-
🎉 Esteu convidades al proper Dimecres 19/11 a les 19:30h, presentació i visita guiada gratuïta! 📍Plaça de la Cultura, 1, Bellvitge (Metro L1/Bus LH1, L21) T’esperem per recuperar la memòria de les lluites feministes! #MujeresLibres #HistòriaViva
-
Who needs secure comms when you have... unencrypted satellite broadcasts? 🛰️ A new report reveals wide exposure of phone calls and even *some military communications* for anyone to pick up. Researchers warned orgs like T-Mobile & AT&T, but it's apparently sticking around for years. Feeling exposed yet?
#Cybersecurity #Encryption #SatelliteTech #DataBreach #TechNews
Link: https://techcrunch.com/2025/10/14/satellites-found-exposing-unencrypted-data-including-phone-calls-and-some-military-comms/ -
[Indifest 2025] Resistències indígenes: Yuyaymanta
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 19:30 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-yuyaymanta/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-yuyaymanta
-
[Indifest 2025] Resistències indígenes: Yuyaymanta
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 19:30 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-yuyaymanta/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-yuyaymanta
-
[Indifest 2025] Resistències indígenes: Yuyaymanta
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 19:30 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-yuyaymanta/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-yuyaymanta
-
[Indifest 2025] Resistències indígenes: Yuyaymanta
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 19:30 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-yuyaymanta/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-yuyaymanta
-
[Indifest 2025] Resistències indígenes: curtmetratges
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 17:00 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
Sessió amb subtítols accessibles per a persones amb dèficit auditiu.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-curtmetratges-2/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-curtmetratges
-
[Indifest 2025] Resistències indígenes: curtmetratges
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 17:00 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
Sessió amb subtítols accessibles per a persones amb dèficit auditiu.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-curtmetratges-2/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-curtmetratges
-
[Indifest 2025] Resistències indígenes: curtmetratges
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 17:00 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
Sessió amb subtítols accessibles per a persones amb dèficit auditiu.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-curtmetratges-2/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-curtmetratges
-
[Indifest 2025] Resistències indígenes: curtmetratges
Cinemes Girona, diumenge, 12 d’octubre, a les 17:00 CEST
El cinema és una eina indispensable pels pobles indígenes per tal de visibilitzar i denunciar les vulneracions dels seus drets. És també una forma d’expressió cultural i d’organització pròpia. L’IndiFest potencia, com sempre, una sessió dedicada a les seves lluites i resistències coincidint amb el 12 d’octubre.
Sessió amb subtítols accessibles per a persones amb dèficit auditiu.
✏️ Activitat amb guixeta inversa. Cal apuntar-se prèviament al web.
https://www.indifest.org/sessio/resistencies-indigenes-curtmetratges-2/
https://bcn.convoca.la/event/indifest-2025-resistencies-indigenes-curtmetratges
-
CONFERÈNCIA EUROPEA 4D DIGITALITZACIÓ DEMOCRÀTICA I DRETS DIGITALS
COAC, dimarts, 28 d’octubre, a les 09:15 CET
Digitalització i drets fonamentals per a una societat democràtica
Un esdeveniment obert a totes les persones, entitats i institucions interessades a conèixer experiències pioneres que promouen una digitalització democràtica i la sobirania digital de les persones al centre. Parlarem de drets digitals, de les seves vulneracions i quins canvis i solucions podem aplicar per evitar-les. Intercanviarem experiències sobre polítiques i accions civils. Generarem propostes de millora adreçades a l'administració pública nacional i internacional i la societat civil.
Programa (En construcció)
MATÍ - 9:15h a 14:00h /
Obertura portes 9:00h
Benvinguda a càrrec de Genís Roca per Accent Obert i Simona Levi per Xnet, Institut per a la Digitalització Democràtica.
Ponents en format presencialDIGITALITZACIÓ DEMOCRÀTICA I DRETS DIGITALS: L’ESDEVENIR DE LES LLUITES I ESTAT DE LA QÜESTIÓ A LA UE
Conferència de Rasha Abdul Rahim, estratega en tecnologia, drets humans i justícia social.
ponent en format híbridINFRAESTRUCTURA PÚBLICA DIGITAL I BÉNS COMUNS DIGITALS (1) – AVENÇOS CONCRETS I ESPAIS PER A L’ACCIÓ CIUTADANA
Presentacions d’iniciatives pioneres en l’àmbit de les infraestructures públiques digitals i dels béns comuns digitals.
– India: The India Stack, a càrrec d’Arvind Gupta, coiniciador.
– Alemanya: The Sovereign Tech Fund, a càrrec d’Adriana Groh, cofundadora.
En col·laboració amb Wouter Tebbens de Free Knowledge Institute.
Ponents en format híbridEL NOSTRE DRET D’ACCÉS A INTERNET: CLOUDFLARE vs LA LIGA DE TEBAS
A càrrec d’Accent Obert.
Ponents en format presencialLA INDÚSTRIA DE LA (DES)INFORMACIÓ: CASOS D’ESTUDI I SOLUCIONS CONCRETES
En col·laboració amb CIDOB.– No culpis la gent. No culpis Internet. Culpa el poder.
Governs, partits polítics, mitjans de comunicació, grans corporacions i fortunes: els monopolis de la manipulació de la informació i les amenaces a la llibertat d’expressió. A càrrec de Simona Levi, autora de #FakeYou, el llibre i la guia de l’activista per derrotar la desinformació.
Ponent en format presencial
– La gent vs Alex Jones. Narració dramatitzada a càrrec de Sergio Salgado, de Xnet.
Ponent en format presencial
– Una proposta per democratitzar els mitjans de comunicació: més enllà del mètode Cagé, a càrrec de Quique Badia Masoni, periodista especialitzat en l’estudi de la propaganda.
Ponent en format presencial
PER DINAR [14:00H A 14:30H]: EMPANADILLES (també per a persones celíaques)
Informatiu exclusiu de EL MUNDO TODAY
Format audiovisualTARDA - 14:30h a 21:30h
PROJECTES FINALISTES DE LA NOSTRA CONVOCATÒRIA 4D, DRETS DIGITALS DES DEL DISSENY I PREMIS.
Format audiovisual i ponents en format presencialINFRAESTRUCTURA PÚBLICA DIGITAL I BÉNS COMUNS DIGITALS (2) – FRONTS OBERTS I ESPAIS PER A L’ACCIÓ CIUTADANA
– Interoperabilitat i dades. El tercer sector a Catalunya com a cas d’estudi. Conversa entre Gerard Sentís de M4Social i Miquel Estapé, director del Consorci Administració Oberta de Catalunya.
– Intel·ligència artificial (IA). Síntesi de l’estat de la qüestió. A càrrec de The Juice Media Honest Government Ads i Pantomima Full.
-La xarxa d’acció internacional Public AI, per B. Cavello.
Ponents en format audiovisual i presencialLA LLUITA QUE TENIM AL DAVANT
Contra la merdificació: recuperar el control de la tecnologia. Conferència a càrrec de Cory Doctorow.
Ponent en format híbridEL JOC D’ESQUIVAR L’APAGADA GENERAL D’INTERNET
Un joc per entendre com funciona la Xarxa i com fer front a les apagades d’internet. Utilitzarem escenaris reals com l’apagada del 28A, la DANA o les apagades de Tebas, per simular bloquejos i explorar estratègies de resiliència. Amb Roxana Bassi.
Joc. Porta el teu mòbil o ordinador.
Activitat presencial i ponent en format híbrid
https://bcn.convoca.la/event/conferencia-europea-4d-digitalitzacio-democratica-i-drets-digitals
-
La novela Lorac: Una historia que inspira acción climática
Plaça de l'Odissea, dijous, 18 de setembre, a les 19:00 CEST
Descubre una presentación que te llevará de viaje a la primera línea del cambio climático para conectar con nuestro gran aliado, el océano.
Su autora, científica marina y escritora, unió arte y ciencia en una aventura en la que te importa tanto lo que le pasará a los personajes, que te hace hacer el “click” necesario para actuar ante un tema que aborda de manera fascinante, novedosa y refrescante.
format de l'activitat: xerrada/projecte solidari
temàtica/lluites: Acció Climàtica, Ecologisme, Sostenibilitat, Comunitats Indígenes
públic: Activitat oberta i gratuïta enfocada a adults i adolescents però apta per tots els públics.
organitza: El Centre de la Platja i La Mar d'Activitats
https://bcn.convoca.la/event/la-novela-lorac-una-historia-que-inspira-accion-climatica
-
Manifestació + kafeta per l'Orgull
Montcada i Reixac, dissabte, 28 de juny, a les 20:00 CEST
📢Aquest dissabte 28 de juny totis a la manifestació convocada a Montcada i Reixac, dissidència sexual contra el patriarcat i el capital! ✊🏿🏳️🌈🏳⚧
📍Carrer Major amb Bogatell
🕗20:00H
Després anem totes juntes a ballar i fer un beure!
📍CSOA La Korrosiva
🕗22:00H
Ocupem els carrers per reivindicar, orgulloses i sense por, que existim.
Assenyalem a l'estat cisheteropatriarcal, racista i classista que ens oprimeix i permet discriminacions i agressions diàries.
Som l'orgull de barri, de classe treballadora, llogateres i afectades per la hipoteca, okupes, discas i persones racialitzades i migrants, i totes patim la violència institucional del capitalisme.
Reivindiquem l'agermanament amb totes les lluites com l'única manera de construir una societat justa i lliure de violències, on hi capiguem totis.
Fem una crida a les persones del poble, unim-nos contra la LGTBIQfòbia, unim-nos contra el patriarcat, per aturar desnonaments, per donar suport a les vagues de les treballadores, per cridar contra la violència i racisme institucional, volem el tancament dels CIEs ja i la regularització de totis!
Per acabar, volem fer una crida a les persones LGTBIQ+ de Montcada i Reixac: siguis on siguis, tinguis l’edat que tinguis, si vius en silenci i ens veuràs pels carrers: Som aquí, som amb tu, mai és tard i serem visibles juntes.
TRANSMARIBIBOLLERES CONTA EL PATRIARCAT I EL CAPITAL!
https://bcn.convoca.la/event/manifestacio-kafeta-per-lorgull
-
Biblioteca de l'Ateneu Llibertari del Cabanyal
Ateneu Llibertari del Cabanyal, dimecres, 25 de juny, a les 18:00 CEST
Al projecte es pretén apropar llibres que, sense estar censurats ni prohibits, s’apropen a un perillós oblit. Llibres que parlen de lluites socials, de manifestacións, de teories llibertàries, marxistes, de bruixes i desviats, d'alliberament animal, de contraculturals, de teatre, novel·la, assaig i poesia. Prohibits no, perillossos sí. I un espai còmode per a passar la vesprada.
Comptem amb un catàleg de més de 2300 títols de diverses temàtiques (feminisme, disidència sexual i de gènere, història del barri, novel·la, anarquisme, urbanisme, poesia, veganisme, alliberament de la terra…). Alhora, ens trobem integrades dins de la Xarxa de Biblioteques Socials ( http://www.xarxabibliosocial.org ).
Contacte: [email protected]
https://ateneullibertaricabanyal.wordpress.com/biblioteca/
https://calendari.cc/event/biblioteca-de-lateneu-llibertari-del-cabanyal-70
-
10 anys d’AlarmPhone!!
Can Batlló, dissabte, 17 de maig, a les 11:00 CEST
12h a 14h: “Acompanyament, denúncia i memòria” Experiències de l’organització davant les morts i desaparcions causades per les polítiques migratòries europees. Amb la participació de membres d’Alarm Phone, famílies i aliadis.
16h a 17h: “10 anys d’Alarm Phone: història i actualitat d’ (algunes) lluites a la frontera” amb la participació de membres d’Alarm Phone.
17:30h a 19:30h:“Possibilitats, límits i contradiccions de les lluites jurídiques front la violència de les fronteres” amb la participació de Captain support, Iridia, Alarm Phone, #regularizaciónya i el grup de suport a les preses al mòdul de dones del CIE de BCN.
🎫 una RIFA
‼️‼️una EXPOSICIÓ
🍽🥟🥟MENJAR I SOPAR,
recorda portar efectiu!!!🎉 🎛 DJ’s 🎛 🎉
22.00h – 23.20h SOUMEYA
DJ i activista algeriana amb un estil eclèctic que fusiona les sonoritats de la regió SWANA (South West Asia & North Africa) amb música electrònica i ritmes globals.23.20h – 00.40h LA KÁ
DJ, comunicadora social, presentadora i gestora cultural afrocolombiana. Els seus sets dinàmics celebren la diversitat musical de la diàspora africana, incloent champeta, salsa, hip hop, música tradicional afrolatina, el dancehall i afrobeats.00.40h – 02.00h DaFAT
DJ, activista afrocatalana y promotora d’esdeveniments antiracistes. Els seus sets es centren en música afrodescendent marginal i poc visibilitzada. -
10 anys d’AlarmPhone!!
Can Batlló, dissabte, 17 de maig, a les 11:00 CEST
12h a 14h: “Acompanyament, denúncia i memòria” Experiències de l’organització davant les morts i desaparcions causades per les polítiques migratòries europees. Amb la participació de membres d’Alarm Phone, famílies i aliadis.
16h a 17h: “10 anys d’Alarm Phone: història i actualitat d’ (algunes) lluites a la frontera” amb la participació de membres d’Alarm Phone.
17:30h a 19:30h:“Possibilitats, límits i contradiccions de les lluites jurídiques front la violència de les fronteres” amb la participació de Captain support, Iridia, Alarm Phone, #regularizaciónya i el grup de suport a les preses al mòdul de dones del CIE de BCN.
🎫 una RIFA
‼️‼️una EXPOSICIÓ
🍽🥟🥟MENJAR I SOPAR,
recorda portar efectiu!!!🎉 🎛 DJ’s 🎛 🎉
22.00h – 23.20h SOUMEYA
DJ i activista algeriana amb un estil eclèctic que fusiona les sonoritats de la regió SWANA (South West Asia & North Africa) amb música electrònica i ritmes globals.23.20h – 00.40h LA KÁ
DJ, comunicadora social, presentadora i gestora cultural afrocolombiana. Els seus sets dinàmics celebren la diversitat musical de la diàspora africana, incloent champeta, salsa, hip hop, música tradicional afrolatina, el dancehall i afrobeats.00.40h – 02.00h DaFAT
DJ, activista afrocatalana y promotora d’esdeveniments antiracistes. Els seus sets es centren en música afrodescendent marginal i poc visibilitzada. -
10 anys d’AlarmPhone!!
Can Batlló, dissabte, 17 de maig, a les 11:00 CEST
12h a 14h: “Acompanyament, denúncia i memòria” Experiències de l’organització davant les morts i desaparcions causades per les polítiques migratòries europees. Amb la participació de membres d’Alarm Phone, famílies i aliadis.
16h a 17h: “10 anys d’Alarm Phone: història i actualitat d’ (algunes) lluites a la frontera” amb la participació de membres d’Alarm Phone.
17:30h a 19:30h:“Possibilitats, límits i contradiccions de les lluites jurídiques front la violència de les fronteres” amb la participació de Captain support, Iridia, Alarm Phone, #regularizaciónya i el grup de suport a les preses al mòdul de dones del CIE de BCN.
🎫 una RIFA
‼️‼️una EXPOSICIÓ
🍽🥟🥟MENJAR I SOPAR,
recorda portar efectiu!!!🎉 🎛 DJ’s 🎛 🎉
22.00h – 23.20h SOUMEYA
DJ i activista algeriana amb un estil eclèctic que fusiona les sonoritats de la regió SWANA (South West Asia & North Africa) amb música electrònica i ritmes globals.23.20h – 00.40h LA KÁ
DJ, comunicadora social, presentadora i gestora cultural afrocolombiana. Els seus sets dinàmics celebren la diversitat musical de la diàspora africana, incloent champeta, salsa, hip hop, música tradicional afrolatina, el dancehall i afrobeats.00.40h – 02.00h DaFAT
DJ, activista afrocatalana y promotora d’esdeveniments antiracistes. Els seus sets es centren en música afrodescendent marginal i poc visibilitzada. -
10 anys d’AlarmPhone!!
Can Batlló, dissabte, 17 de maig, a les 11:00 CEST
12h a 14h: “Acompanyament, denúncia i memòria” Experiències de l’organització davant les morts i desaparcions causades per les polítiques migratòries europees. Amb la participació de membres d’Alarm Phone, famílies i aliadis.
16h a 17h: “10 anys d’Alarm Phone: història i actualitat d’ (algunes) lluites a la frontera” amb la participació de membres d’Alarm Phone.
17:30h a 19:30h:“Possibilitats, límits i contradiccions de les lluites jurídiques front la violència de les fronteres” amb la participació de Captain support, Iridia, Alarm Phone, #regularizaciónya i el grup de suport a les preses al mòdul de dones del CIE de BCN.
🎫 una RIFA
‼️‼️una EXPOSICIÓ
🍽🥟🥟MENJAR I SOPAR,
recorda portar efectiu!!!🎉 🎛 DJ’s 🎛 🎉
22.00h – 23.20h SOUMEYA
DJ i activista algeriana amb un estil eclèctic que fusiona les sonoritats de la regió SWANA (South West Asia & North Africa) amb música electrònica i ritmes globals.23.20h – 00.40h LA KÁ
DJ, comunicadora social, presentadora i gestora cultural afrocolombiana. Els seus sets dinàmics celebren la diversitat musical de la diàspora africana, incloent champeta, salsa, hip hop, música tradicional afrolatina, el dancehall i afrobeats.00.40h – 02.00h DaFAT
DJ, activista afrocatalana y promotora d’esdeveniments antiracistes. Els seus sets es centren en música afrodescendent marginal i poc visibilitzada. -
❤️🔥Davant l'amenaça de desallotjaments, resistència i suport mutu.❤️🔥
Les nostres cases i els nostres centres socials ens permeten repensar altres maneres de lluitar i de qüestionar-ho tot. Parar, cuidar-nos, reconèixer-nos, reescriure les nostres històries. Entre aquestes parets hem teixit i seguim teixint vincles que ens ajuden a relacionar-nos des del suport mutu, tant pel que fa a la quotidianitat com pel que fa a les lluites que duem a terme.
Sabem que res és etern i, per tant, les cases tampoc. Ens faran fora de Ca l'Espina, però la resistència va més enllà d'un espai físic, lluitem i defensem les nostres cases per construir un imaginari col·lectiu fora del negoci de l'habitatge, de la propietat privada i de l'especulació immobiliària.
Defensar un espai okupat és defensar l'okupació, és per això que defensarem Ca l'Espina i la resta d'espais en perill de desallotjament.
Trobem-nos per lluitar i resistir!
💥L'okupació no s'atura ni a Gràcia ni enlloc!💥
_________
🏴Hem fet centenars de banderoles al taller del CSO Squatxeria, posa'n una al teu balcó. Les pots trobar gratis a la @aldarull 🏴
-
La I Internacional Poètica
JazzTaBe, dimecres, 30 d’abril, a les 20:00 CEST
El pròxim dimecres 30 d'abril, a partir de les 20h, la Col·lectiva Les Invisibles organitzam la I Internacional Poètica d'Eivissa.
Aquesta trobada poètica i musical es fa amb motiu del Primer de Maig, i està dedicada a la poesia precària entenent que amb "precària" hi caben moltes lluites que creiem que tenen sentit el 1 de Maig: feministes, per l'habitatge, antiracistes, queer, etc.
Volem, convidar-vos a recitar poemes reivindicatius propis o d'altres autors/es.
En acabar hi haurà dj i visuals :)
-
XXIII Mostra del Llibre Anarquista: Presentació del fanzine Postures
Ateneu Llibertari del Cabanyal, dilluns, 7 d’abril, a les 19:00 CEST
Presentació del fanzine Postures a càrrec de col·lectiu ARA EN Valencia.
Què és Postures?
Postures és un fanzine trimestral sorgit a València amb la voluntat de ser una eina de resistència i expressió per a les dissidències afectives, les lluites feministes, els moviments llibertaris i les propostes decolonials i ecologistes radicals. Neix des de la necessitat de trencar amb el sistema monògam com a nucli de les estructures de poder i obrir espais de reflexió, debat i experimentació política sobre les nostres relacions i formes de vida.En aquest primer número hem volgut establir les bases del projecte, articulant quatre eixos ideològics fonamentals: anarquisme col·lectivista, feminisme transincloent i decolonial, ecologisme profund i combat radical contra el sistema monògam. A través d’articles, relats, il·lustracions i textos col·lectius, explorem com aquests eixos es connecten i es nodrixen mútuament en la lluita per altres formes de vincle i comunitat.
Què explicarem a la presentació?
L’origen i la motivació de Postures: com i per què naix aquest fanzine, quines són les nostres intencions i quines lluites travessa.
La importància de generar un discurs polític sobre les dissidències afectives, més enllà de la caricatura i l’apropiació liberal.
El procés col·lectiu d’edició i autogestió, la nostra manera de treballar i com es pot col·laborar amb el projecte.
Els temes del primer número i els debats que volem obrir.
Lligams amb altres lluites i moviments, i com Postures vol ser una eina útil per a connectar experiències i resistències.
A més, serà un espai de diàleg on volem escoltar i intercanviar idees amb totes aquelles persones interessades en la proposta.https://calendari.cc/event/xxiii-mostra-del-llibre-anarquista-presentacio-del-fanzine-postures
-
XXIII Mostra del Llibre Anarquista: Presentació del fanzine Postures
Ateneu Llibertari del Cabanyal, dilluns, 7 d’abril, a les 19:00 CEST
Presentació del fanzine Postures a càrrec de col·lectiu ARA EN Valencia.
Què és Postures?
Postures és un fanzine trimestral sorgit a València amb la voluntat de ser una eina de resistència i expressió per a les dissidències afectives, les lluites feministes, els moviments llibertaris i les propostes decolonials i ecologistes radicals. Neix des de la necessitat de trencar amb el sistema monògam com a nucli de les estructures de poder i obrir espais de reflexió, debat i experimentació política sobre les nostres relacions i formes de vida.En aquest primer número hem volgut establir les bases del projecte, articulant quatre eixos ideològics fonamentals: anarquisme col·lectivista, feminisme transincloent i decolonial, ecologisme profund i combat radical contra el sistema monògam. A través d’articles, relats, il·lustracions i textos col·lectius, explorem com aquests eixos es connecten i es nodrixen mútuament en la lluita per altres formes de vincle i comunitat.
Què explicarem a la presentació?
L’origen i la motivació de Postures: com i per què naix aquest fanzine, quines són les nostres intencions i quines lluites travessa.
La importància de generar un discurs polític sobre les dissidències afectives, més enllà de la caricatura i l’apropiació liberal.
El procés col·lectiu d’edició i autogestió, la nostra manera de treballar i com es pot col·laborar amb el projecte.
Els temes del primer número i els debats que volem obrir.
Lligams amb altres lluites i moviments, i com Postures vol ser una eina útil per a connectar experiències i resistències.
A més, serà un espai de diàleg on volem escoltar i intercanviar idees amb totes aquelles persones interessades en la proposta.https://calendari.cc/event/xxiii-mostra-del-llibre-anarquista-presentacio-del-fanzine-postures
-
⚡JORNADES INTERSECCIONALS CONTRA REIXES I BARROTS⚡
Carrer de la Glòria 11, Hospitalet de Llobregat Torrassa, dissabte, 14 de juny, a les 10:00 CEST
⚡JORNADES INTERSECCIONALS CONTRA REIXES I BARROTS⚡
Us volem convidar a les pròximes jornades interseccionals de lluites anticarceràries, antiespecistes i antipsiquiàtriques. Quan ens posicionem contra les presons i el sistema punitivista, és important que reflexionem sobre tots els aspectes en els quals es reprodueix aquesta dinàmica estructural.
🕰️Cap de setmana del 14 de Juny, guardeu la data!
🫰Amb xerrades, expos, distris... Pròximament treure'm més informació.
🐢Tindràn lloc al Carrer de la Glòria 11, Hospitalet de Llobregat <M>Torrassa
A terra els murs!
--------------------
⚡JORNADAS INTERSECCIONALES CONTRA REJAS I BARROTES⚡
Os queremos invitar a las próximas jornadas interseccionales de luchas anticarcelarias, antiespecistas i antipsiquiàtricas. Cuando nos posicionamos en contra de las prisiones y el sistema punitivista, es importante que reflexionemos sobre todos los aspectos en los cuales se reproduce esta dinámica estructural.
🕰️Fin de semana del 14 de Junio, guardaros la fecha!
🫰Con charlas, expos, distris... Pròimament sacaremos mas información.
🐢Tendran lugar en la Calle de la Glòria 11, Hospitalet de Llobregat <M>Torrassa
Abajo los muros!
-
✋ Hola, Fedivers!
Sóc Ivan, tècnic de comunicació en una ONG rural amb ganes de compartir i aprendre en aquesta xarxa lliure i descentralitzada 🌍💻.
He arribat al Fedivers amb la campanya col·lectiva #SomhiJuntes #VamonosJunstas.
https://vamonosjuntas.org/Donem la benvinguda a un nou espai lliure d'odi i desinformació i on puguem parlar de comunicació amb valors, drets socials i de la transició ecosocial 🌱✨.
Segueix-me si compartim lluites! 💚 #Benvinguda #Fedivers #Presentació
-
Inclusivitat de postal
Inclusivitat de postal
El capitalisme de l’arc de Sant Martí sempre ha estat una façana buida, una estratègia de màrqueting per part de les corporacions per semblar inclusives en una calculadíssima operació de relacions públiques. Ara, en qüestió de setmanes, veiem com dècades de progressos en igualtat s’esvaeixen davant dels nostres ulls. Les empreses que abans lluïen la bandera de l’orgull amb orgull, ara la retiren sense cap remordiment.
Les corporacions mai han estat les nostres amigues. Cada dret laboral que hem aconseguit –jornades de 8 hores, baixes mèdiques pagades, vacances remunerades– ha estat fruit de lluites intenses, de manifestacions, de sang i suor. Cada dret ha estat arrencat a la força, i no ens han regalat mai res. Aquestes mateixes corporacions, que no dubten a desmantellar els avenços socials, també han atacat directament el dret a formar part de sindicats laborals, implementant polítiques antisindicals o directament negant-se a contractar treballadors sindicats.
Però les lluites no s’aturen aquí. Els drets dels treballadors negres, l’accés a llocs de treball dignes per a la comunitat LGBTQIA+, els drets laborals de les dones i fins i tot el respecte als clients en aquestes comunitats són fràgils. Cada avenç ha vingut acompanyat de resistència corporativa, i el que hem aconseguit ha estat perquè hem castigat aquells que s’han negat a canviar.
Amb l’ascens de figures com Trump, s’ha donat ales a una nova elit tecnològica desconnectada de la realitat: la broligarquia. Aquests “tecnobros” dirigeixen empreses amb una arrogància i un menyspreu alarmants cap a les lluites socials. Elon Musk, per exemple, va comprar Twitter no per millorar-lo, sinó per satisfer el seu ego ferit, transformant la plataforma en el seu pati de jocs personal. Mark Zuckerberg, amb la seva obsessió pel metavers, ignora les preocupacions reals dels usuaris mentre busca noves maneres de monetitzar cada aspecte de la nostra vida digital. I Jeff Bezos, l’home més ric del món, permet que Amazon continuï amb pràctiques laborals deplorables, tractant els seus treballadors com a peces reemplaçables en la seva màquina de fer diners.
Aquestes figures no només controlen empreses; controlen narratives, influeixen en polítiques i determinen quins drets són dignes de ser defensats. I el més preocupant és que, en moments crítics, aquestes corporacions estan disposades a sacrificar els drets humans en nom del benefici econòmic. El pròxim mes de l’orgull serà una prova de foc: quantes empreses continuaran mostrant suport a la comunitat LGBTQIA+ encara que sigui simplement posant l’arc de Sant Martí al seu logo i quantes es retiraran per por o conveniència?
No podem permetre que dècades de lluita siguin esborrades per la cobdícia corporativa. Les corporacions no són les nostres aliades; només responen quan els toquem la butxaca. És hora de recordar-los que el poder real resideix en la gent, i que no ens quedarem de braços plegats mentre desmantellen els nostres drets.
Les grans corporacions tecnològiques no són només empreses; són extensions dels egos inflats dels seus fundadors. Musk, Zuckerberg, Bezos… noms que sonen més com a dinasties d’una oligarquia moderna que com a simples empresaris. Comencem amb Musk, un home que mai no ha acceptat una crítica amb dignitat. Twitter no va ser una compra estratègica; va ser una venjança, un moviment d’un nen malcriat que no podia suportar veure’s ridiculitzat en públic. Musk no és més que el resultat de la combinació d’un ego descomunal i uns recursos il·limitats. És el mateix que de petit es dedicava a pispar maragdes del despatx del seu pare, un miner que s’enriquia explotant persones a Zàmbia, per anar-les a vendre a Tiffany’s. Què en feia dels diners? Els cremava tot el cap de setmana en festes amb els seus amigots. Aquest és l’origen de la seva fortuna: robar i no haver de retre comptes.
Es fa dir inventor, però no ha inventat res. Tot el que ha aconseguit ha estat a base de comprar la seva entrada a projectes que altres ja havien iniciat. És famós per figurar com a fundador de PayPal, quan la veritat és que ell va muntar una altra empresa sense èxit i va utilitzar els diners del pare per comprar una part del projecte que després seria PayPal. Per cert, els que treballaven amb ell no el suportaven. Tant, que el van fer fora. Per quedar-se més diners dels que li tocaven i satisfer el seu ego, va exigir que el seu nom constés com a fundador en els acords de sortida.
També va voler vendre com una gran innovació posar trens en tubs al buit, una idea que ja apareixia en revistes del segle XIX. No es va fer llavors perquè és inviable i perillosíssima, però Musk va decidir que era revolucionària perquè sonava futurista. Com sempre, molt soroll i pocs resultats. No oblidem que Tesla li va haver de prohibir parlar dels seus projectes futurs a Twitter perquè les seves declaracions afectaven directament el valor de les accions. Ni els seus propis inversors confien en ell.
El que realment ha fet Musk és aprofitar-se de subvencions governamentals per a SpaceX, amb contractes multimilionaris que la NASA podria haver gestionat per una fracció del cost. Al final, ha venut la idea d’un geni incomprès, quan no és més que un fill de papà amb deliris de grandesa, capaç de passar per sobre de qualsevol persona per continuar alimentant el seu ego.
Mark Zuckerberg sempre ha tingut una relació tèrbola amb la privacitat i el consentiment. El seu primer “èxit” va ser Facemash, una pàgina que permetia puntuar anònimament el físic dels seus companys d’universitat sense el seu consentiment. Aquesta mostra de respecte zero va ser el preludi de què vindria després. Facebook no va néixer d’una gran visió estratègica, sinó per pura casualitat: va arribar en el moment just, quan la gent començava a rebutjar la idea d’un milionari australià posseint totes les seves dades (recordem MySpace) i va optar per provar el “rebel” de Harvard. És irònic, perquè Zuckerberg ha portat la vigilància digital a nivells que el fundador de MySpace només podia somiar.
Meta, el gegant que va néixer de Facebook, és avui una màquina d’extorsió de dades disfressada de xarxa social. Recull cada moviment que fem i el ven al millor postor. Tot plegat a canvi de mostrar-nos exactament el que aquells postors paguen perquè veiem: publicitat. Però fins i tot aquesta fórmula està fallant. A mesura que les seves plataformes es buiden d’usuaris reals, Meta s’ha vist obligada a omplir els buits amb usuaris generats per intel·ligència artificial, creant una il·lusió d’activitat perquè els anunciants continuïn pagant per aparèixer en una internet pràcticament morta.
Però Meta no és només Facebook. També controla Instagram, WhatsApp i altres serveis com Oculus, Messenger i Workplace. Fins i tot han intentat atacar Twitter amb Threads, una xarxa que va començar amb un aparent èxit aclaparador perquè, en realitat, van registrar automàticament tots els usuaris d’Instagram com a usuaris de Threads, encara que mai hi entressin. La realitat? Threads va quedar desert poc després de llançar-se.
Mentrestant, Meta ha anat eliminant qualsevol rastre d’ètica. Han deixat de banda mesures de verificació de fets i han modificat les seves normatives per permetre atacs desacomplexats contra membres de la comunitat LGBTQIA+, persones neurodivergents i fins i tot dones. Zuckerberg ha convertit les seves plataformes en terrenys fèrtils per a l’odi, tot mentre es ven com un pioner del “metavers”, una idea que ningú vol i que només serveix per esprémer més diners dels inversors.
Jeff Bezos és sinònim d’explotació laboral. Amazon és famosa per les seves condicions deplorables, on els treballadors han de pixar en ampolles perquè no tenen temps per anar al lavabo. Però això només és la punta de l’iceberg. A les naus d’Amazon, els empleats porten braçalets que monitoritzen en temps real quants encàrrecs porten de retard i els recorden constantment com el seu lloc de treball perilla si no compleixen els objectius. No puc ni imaginar com deu ser viure amb una espasa de Dàmocles lligada al braç.
Però l’explotació no és l’únic problema. Recentment, Amazon ha eliminat qualsevol referència a polítiques d’igualtat i equitat dels seus protocols interns. Això inclou mesures que protegien tant els treballadors com els clients de qualsevol minoria racial o del col·lectiu LGBTQIA+. Així doncs, cada vegada que fem servir serveis com Amazon Prime Video, Amazon Music, Amazon Photos o Twitch, o comprem productes des de la seva botiga online, estem donant suport a una empresa que ha decidit retirar-se de la lluita per la inclusió i, de fet, posar-se al costat de l’odi.
Tot i que és difícil evitar Amazon completament, ja que serveis com Amazon Web Services gestionen una part significativa de la xarxa global, podem fer petits passos per reduir la nostra dependència. Consumir amb consciència és un acte de resistència. Prioritzar alternatives per a cada un dels seus serveis, des de botigues online fins a plataformes de streaming, no només envia un missatge, sinó que ajuda a construir un món on l’odi no sigui una estratègia comercial.
Aquestes figures no només simbolitzen l’egoisme; representen una perillosa concentració de poder en mans de persones que no tenen cap connexió amb la realitat de la majoria. Ells són la broligarquia: rics, poderosos i completament aliens a les conseqüències del seu comportament.
Amb el mes de l’orgull a la vista, serà fascinant veure com aquestes empreses intenten rentar la seva imatge. Algunes potser ni ho intentaran, pensant que els és més rendible donar suport a polítiques regressives que defensar els drets humans. Altres posaran la bandera multicolor durant unes setmanes i després tornaran a ignorar les necessitats reals de les comunitats que diuen defensar.
El futur que ens espera depèn de si ens atrevim a dir prou. La broligarquia només existeix perquè els hem permès prosperar. Però si aprenem alguna cosa de les dècades de lluita, és que el poder col·lectiu pot enderrocar qualsevol estructura, fins i tot una construïda amb milions de dòlars i egos insaciables.
És fàcil caure en el parany del pessimisme, pensar que no hi ha res a fer quan ens enfrontem a corporacions tan poderoses, figures tan intocables. Però aquesta resignació és exactament el que esperen. Volen que ens conformem, que mirem cap a una altra banda mentre engreixen els seus comptes bancaris sacrificant la nostra dignitat, els nostres drets i el nostre futur. Però no ens podem permetre deixar-los-en passar ni una.
El canvi no vindrà sol. No podem esperar que aquestes empreses s’autoregulin, que de sobte es despertin amb consciència i decideixin fer el correcte. Cada victòria que hem aconseguit ha estat perquè hem estat tossuts, perquè hem fet soroll, perquè hem atacat on més els fa mal: els beneficis. És així com hem guanyat abans, i és així com guanyarem ara.
Això implica sacrificis. Implica trencar amb la comoditat de consumir els seus productes, d’utilitzar els seus serveis. Però no hi ha alternativa. Si una empresa com Twitter es converteix en un altaveu per a l’odi i la discriminació, no podem només deixar-la de banda; hem de castigar-la. Hem de boicotejar no només els seus serveis, sinó també aquelles empreses que la financen, que s’anuncien a les seves plataformes. Cadascun d’aquests anuncis és un vot de confiança en el sistema que volen perpetuar, i nosaltres no podem ser còmplices d’això. El missatge ha de ser clar: si contribueixes a aquesta maquinària de discriminació, també seràs responsable. No hi haurà excepcions, no hi haurà perdons. Els boicots són eines potents, però només funcionen quan som constants, quan no ens deixem comprar amb petites concessions o falses promeses.
Aquest és el moment de prendre les regnes, de demostrar que el poder d’aquestes corporacions no és absolut, que depèn de nosaltres. Si no ho fem, si ens quedem en silenci, si deixem que la inèrcia ens arrossegui, no només estarem perdent els drets pels quals vam lluitar; estarem perdent el futur. I això no ens ho podem permetre.
#activisme #Amazon #boicotCorporatiu #broligarquia #capitalismeDeLArcDeSantMartí #corporacionsTecnològiques #corporateGreed #dretsLaborals #dretsLGBTQIA_ #ElonMusk #explotacióLaboral #igualtatDeDrets #JeffBezos #justíciaSocial #LGBTQIA_ #MarkZuckerberg #Meta #rainbowCapitalism #techOligarchs #workerExploitation
-
Inclusivitat de postal
Inclusivitat de postal
El capitalisme de l’arc de Sant Martí sempre ha estat una façana buida, una estratègia de màrqueting per part de les corporacions per semblar inclusives en una calculadíssima operació de relacions públiques. Ara, en qüestió de setmanes, veiem com dècades de progressos en igualtat s’esvaeixen davant dels nostres ulls. Les empreses que abans lluïen la bandera de l’orgull amb orgull, ara la retiren sense cap remordiment.
Les corporacions mai han estat les nostres amigues. Cada dret laboral que hem aconseguit –jornades de 8 hores, baixes mèdiques pagades, vacances remunerades– ha estat fruit de lluites intenses, de manifestacions, de sang i suor. Cada dret ha estat arrencat a la força, i no ens han regalat mai res. Aquestes mateixes corporacions, que no dubten a desmantellar els avenços socials, també han atacat directament el dret a formar part de sindicats laborals, implementant polítiques antisindicals o directament negant-se a contractar treballadors sindicats.
Però les lluites no s’aturen aquí. Els drets dels treballadors negres, l’accés a llocs de treball dignes per a la comunitat LGBTQIA+, els drets laborals de les dones i fins i tot el respecte als clients en aquestes comunitats són fràgils. Cada avenç ha vingut acompanyat de resistència corporativa, i el que hem aconseguit ha estat perquè hem castigat aquells que s’han negat a canviar.
Amb l’ascens de figures com Trump, s’ha donat ales a una nova elit tecnològica desconnectada de la realitat: la broligarquia. Aquests “tecnobros” dirigeixen empreses amb una arrogància i un menyspreu alarmants cap a les lluites socials. Elon Musk, per exemple, va comprar Twitter no per millorar-lo, sinó per satisfer el seu ego ferit, transformant la plataforma en el seu pati de jocs personal. Mark Zuckerberg, amb la seva obsessió pel metavers, ignora les preocupacions reals dels usuaris mentre busca noves maneres de monetitzar cada aspecte de la nostra vida digital. I Jeff Bezos, l’home més ric del món, permet que Amazon continuï amb pràctiques laborals deplorables, tractant els seus treballadors com a peces reemplaçables en la seva màquina de fer diners.
Aquestes figures no només controlen empreses; controlen narratives, influeixen en polítiques i determinen quins drets són dignes de ser defensats. I el més preocupant és que, en moments crítics, aquestes corporacions estan disposades a sacrificar els drets humans en nom del benefici econòmic. El pròxim mes de l’orgull serà una prova de foc: quantes empreses continuaran mostrant suport a la comunitat LGBTQIA+ encara que sigui simplement posant l’arc de Sant Martí al seu logo i quantes es retiraran per por o conveniència?
No podem permetre que dècades de lluita siguin esborrades per la cobdícia corporativa. Les corporacions no són les nostres aliades; només responen quan els toquem la butxaca. És hora de recordar-los que el poder real resideix en la gent, i que no ens quedarem de braços plegats mentre desmantellen els nostres drets.
Les grans corporacions tecnològiques no són només empreses; són extensions dels egos inflats dels seus fundadors. Musk, Zuckerberg, Bezos… noms que sonen més com a dinasties d’una oligarquia moderna que com a simples empresaris. Comencem amb Musk, un home que mai no ha acceptat una crítica amb dignitat. Twitter no va ser una compra estratègica; va ser una venjança, un moviment d’un nen malcriat que no podia suportar veure’s ridiculitzat en públic. Musk no és més que el resultat de la combinació d’un ego descomunal i uns recursos il·limitats. És el mateix que de petit es dedicava a pispar maragdes del despatx del seu pare, un miner que s’enriquia explotant persones a Zàmbia, per anar-les a vendre a Tiffany’s. Què en feia dels diners? Els cremava tot el cap de setmana en festes amb els seus amigots. Aquest és l’origen de la seva fortuna: robar i no haver de retre comptes.
Es fa dir inventor, però no ha inventat res. Tot el que ha aconseguit ha estat a base de comprar la seva entrada a projectes que altres ja havien iniciat. És famós per figurar com a fundador de PayPal, quan la veritat és que ell va muntar una altra empresa sense èxit i va utilitzar els diners del pare per comprar una part del projecte que després seria PayPal. Per cert, els que treballaven amb ell no el suportaven. Tant, que el van fer fora. Per quedar-se més diners dels que li tocaven i satisfer el seu ego, va exigir que el seu nom constés com a fundador en els acords de sortida.
També va voler vendre com una gran innovació posar trens en tubs al buit, una idea que ja apareixia en revistes del segle XIX. No es va fer llavors perquè és inviable i perillosíssima, però Musk va decidir que era revolucionària perquè sonava futurista. Com sempre, molt soroll i pocs resultats. No oblidem que Tesla li va haver de prohibir parlar dels seus projectes futurs a Twitter perquè les seves declaracions afectaven directament el valor de les accions. Ni els seus propis inversors confien en ell.
El que realment ha fet Musk és aprofitar-se de subvencions governamentals per a SpaceX, amb contractes multimilionaris que la NASA podria haver gestionat per una fracció del cost. Al final, ha venut la idea d’un geni incomprès, quan no és més que un fill de papà amb deliris de grandesa, capaç de passar per sobre de qualsevol persona per continuar alimentant el seu ego.
Mark Zuckerberg sempre ha tingut una relació tèrbola amb la privacitat i el consentiment. El seu primer “èxit” va ser Facemash, una pàgina que permetia puntuar anònimament el físic dels seus companys d’universitat sense el seu consentiment. Aquesta mostra de respecte zero va ser el preludi de què vindria després. Facebook no va néixer d’una gran visió estratègica, sinó per pura casualitat: va arribar en el moment just, quan la gent començava a rebutjar la idea d’un milionari australià posseint totes les seves dades (recordem MySpace) i va optar per provar el “rebel” de Harvard. És irònic, perquè Zuckerberg ha portat la vigilància digital a nivells que el fundador de MySpace només podia somiar.
Meta, el gegant que va néixer de Facebook, és avui una màquina d’extorsió de dades disfressada de xarxa social. Recull cada moviment que fem i el ven al millor postor. Tot plegat a canvi de mostrar-nos exactament el que aquells postors paguen perquè veiem: publicitat. Però fins i tot aquesta fórmula està fallant. A mesura que les seves plataformes es buiden d’usuaris reals, Meta s’ha vist obligada a omplir els buits amb usuaris generats per intel·ligència artificial, creant una il·lusió d’activitat perquè els anunciants continuïn pagant per aparèixer en una internet pràcticament morta.
Però Meta no és només Facebook. També controla Instagram, WhatsApp i altres serveis com Oculus, Messenger i Workplace. Fins i tot han intentat atacar Twitter amb Threads, una xarxa que va començar amb un aparent èxit aclaparador perquè, en realitat, van registrar automàticament tots els usuaris d’Instagram com a usuaris de Threads, encara que mai hi entressin. La realitat? Threads va quedar desert poc després de llançar-se.
Mentrestant, Meta ha anat eliminant qualsevol rastre d’ètica. Han deixat de banda mesures de verificació de fets i han modificat les seves normatives per permetre atacs desacomplexats contra membres de la comunitat LGBTQIA+, persones neurodivergents i fins i tot dones. Zuckerberg ha convertit les seves plataformes en terrenys fèrtils per a l’odi, tot mentre es ven com un pioner del “metavers”, una idea que ningú vol i que només serveix per esprémer més diners dels inversors.
Jeff Bezos és sinònim d’explotació laboral. Amazon és famosa per les seves condicions deplorables, on els treballadors han de pixar en ampolles perquè no tenen temps per anar al lavabo. Però això només és la punta de l’iceberg. A les naus d’Amazon, els empleats porten braçalets que monitoritzen en temps real quants encàrrecs porten de retard i els recorden constantment com el seu lloc de treball perilla si no compleixen els objectius. No puc ni imaginar com deu ser viure amb una espasa de Dàmocles lligada al braç.
Però l’explotació no és l’únic problema. Recentment, Amazon ha eliminat qualsevol referència a polítiques d’igualtat i equitat dels seus protocols interns. Això inclou mesures que protegien tant els treballadors com els clients de qualsevol minoria racial o del col·lectiu LGBTQIA+. Així doncs, cada vegada que fem servir serveis com Amazon Prime Video, Amazon Music, Amazon Photos o Twitch, o comprem productes des de la seva botiga online, estem donant suport a una empresa que ha decidit retirar-se de la lluita per la inclusió i, de fet, posar-se al costat de l’odi.
Tot i que és difícil evitar Amazon completament, ja que serveis com Amazon Web Services gestionen una part significativa de la xarxa global, podem fer petits passos per reduir la nostra dependència. Consumir amb consciència és un acte de resistència. Prioritzar alternatives per a cada un dels seus serveis, des de botigues online fins a plataformes de streaming, no només envia un missatge, sinó que ajuda a construir un món on l’odi no sigui una estratègia comercial.
Aquestes figures no només simbolitzen l’egoisme; representen una perillosa concentració de poder en mans de persones que no tenen cap connexió amb la realitat de la majoria. Ells són la broligarquia: rics, poderosos i completament aliens a les conseqüències del seu comportament.
Amb el mes de l’orgull a la vista, serà fascinant veure com aquestes empreses intenten rentar la seva imatge. Algunes potser ni ho intentaran, pensant que els és més rendible donar suport a polítiques regressives que defensar els drets humans. Altres posaran la bandera multicolor durant unes setmanes i després tornaran a ignorar les necessitats reals de les comunitats que diuen defensar.
El futur que ens espera depèn de si ens atrevim a dir prou. La broligarquia només existeix perquè els hem permès prosperar. Però si aprenem alguna cosa de les dècades de lluita, és que el poder col·lectiu pot enderrocar qualsevol estructura, fins i tot una construïda amb milions de dòlars i egos insaciables.
És fàcil caure en el parany del pessimisme, pensar que no hi ha res a fer quan ens enfrontem a corporacions tan poderoses, figures tan intocables. Però aquesta resignació és exactament el que esperen. Volen que ens conformem, que mirem cap a una altra banda mentre engreixen els seus comptes bancaris sacrificant la nostra dignitat, els nostres drets i el nostre futur. Però no ens podem permetre deixar-los-en passar ni una.
El canvi no vindrà sol. No podem esperar que aquestes empreses s’autoregulin, que de sobte es despertin amb consciència i decideixin fer el correcte. Cada victòria que hem aconseguit ha estat perquè hem estat tossuts, perquè hem fet soroll, perquè hem atacat on més els fa mal: els beneficis. És així com hem guanyat abans, i és així com guanyarem ara.
Això implica sacrificis. Implica trencar amb la comoditat de consumir els seus productes, d’utilitzar els seus serveis. Però no hi ha alternativa. Si una empresa com Twitter es converteix en un altaveu per a l’odi i la discriminació, no podem només deixar-la de banda; hem de castigar-la. Hem de boicotejar no només els seus serveis, sinó també aquelles empreses que la financen, que s’anuncien a les seves plataformes. Cadascun d’aquests anuncis és un vot de confiança en el sistema que volen perpetuar, i nosaltres no podem ser còmplices d’això. El missatge ha de ser clar: si contribueixes a aquesta maquinària de discriminació, també seràs responsable. No hi haurà excepcions, no hi haurà perdons. Els boicots són eines potents, però només funcionen quan som constants, quan no ens deixem comprar amb petites concessions o falses promeses.
Aquest és el moment de prendre les regnes, de demostrar que el poder d’aquestes corporacions no és absolut, que depèn de nosaltres. Si no ho fem, si ens quedem en silenci, si deixem que la inèrcia ens arrossegui, no només estarem perdent els drets pels quals vam lluitar; estarem perdent el futur. I això no ens ho podem permetre.
#activisme #Amazon #boicotCorporatiu #broligarquia #capitalismeDeLArcDeSantMartí #corporacionsTecnològiques #corporateGreed #dretsLaborals #dretsLGBTQIA_ #ElonMusk #explotacióLaboral #igualtatDeDrets #JeffBezos #justíciaSocial #LGBTQIA_ #MarkZuckerberg #Meta #rainbowCapitalism #techOligarchs #workerExploitation
-
Inclusivitat de postal
Inclusivitat de postal
El capitalisme de l’arc de Sant Martí sempre ha estat una façana buida, una estratègia de màrqueting per part de les corporacions per semblar inclusives en una calculadíssima operació de relacions públiques. Ara, en qüestió de setmanes, veiem com dècades de progressos en igualtat s’esvaeixen davant dels nostres ulls. Les empreses que abans lluïen la bandera de l’orgull amb orgull, ara la retiren sense cap remordiment.
Les corporacions mai han estat les nostres amigues. Cada dret laboral que hem aconseguit –jornades de 8 hores, baixes mèdiques pagades, vacances remunerades– ha estat fruit de lluites intenses, de manifestacions, de sang i suor. Cada dret ha estat arrencat a la força, i no ens han regalat mai res. Aquestes mateixes corporacions, que no dubten a desmantellar els avenços socials, també han atacat directament el dret a formar part de sindicats laborals, implementant polítiques antisindicals o directament negant-se a contractar treballadors sindicats.
Però les lluites no s’aturen aquí. Els drets dels treballadors negres, l’accés a llocs de treball dignes per a la comunitat LGBTQIA+, els drets laborals de les dones i fins i tot el respecte als clients en aquestes comunitats són fràgils. Cada avenç ha vingut acompanyat de resistència corporativa, i el que hem aconseguit ha estat perquè hem castigat aquells que s’han negat a canviar.
Amb l’ascens de figures com Trump, s’ha donat ales a una nova elit tecnològica desconnectada de la realitat: la broligarquia. Aquests “tecnobros” dirigeixen empreses amb una arrogància i un menyspreu alarmants cap a les lluites socials. Elon Musk, per exemple, va comprar Twitter no per millorar-lo, sinó per satisfer el seu ego ferit, transformant la plataforma en el seu pati de jocs personal. Mark Zuckerberg, amb la seva obsessió pel metavers, ignora les preocupacions reals dels usuaris mentre busca noves maneres de monetitzar cada aspecte de la nostra vida digital. I Jeff Bezos, l’home més ric del món, permet que Amazon continuï amb pràctiques laborals deplorables, tractant els seus treballadors com a peces reemplaçables en la seva màquina de fer diners.
Aquestes figures no només controlen empreses; controlen narratives, influeixen en polítiques i determinen quins drets són dignes de ser defensats. I el més preocupant és que, en moments crítics, aquestes corporacions estan disposades a sacrificar els drets humans en nom del benefici econòmic. El pròxim mes de l’orgull serà una prova de foc: quantes empreses continuaran mostrant suport a la comunitat LGBTQIA+ encara que sigui simplement posant l’arc de Sant Martí al seu logo i quantes es retiraran per por o conveniència?
No podem permetre que dècades de lluita siguin esborrades per la cobdícia corporativa. Les corporacions no són les nostres aliades; només responen quan els toquem la butxaca. És hora de recordar-los que el poder real resideix en la gent, i que no ens quedarem de braços plegats mentre desmantellen els nostres drets.
Les grans corporacions tecnològiques no són només empreses; són extensions dels egos inflats dels seus fundadors. Musk, Zuckerberg, Bezos… noms que sonen més com a dinasties d’una oligarquia moderna que com a simples empresaris. Comencem amb Musk, un home que mai no ha acceptat una crítica amb dignitat. Twitter no va ser una compra estratègica; va ser una venjança, un moviment d’un nen malcriat que no podia suportar veure’s ridiculitzat en públic. Musk no és més que el resultat de la combinació d’un ego descomunal i uns recursos il·limitats. És el mateix que de petit es dedicava a pispar maragdes del despatx del seu pare, un miner que s’enriquia explotant persones a Zàmbia, per anar-les a vendre a Tiffany’s. Què en feia dels diners? Els cremava tot el cap de setmana en festes amb els seus amigots. Aquest és l’origen de la seva fortuna: robar i no haver de retre comptes.
Es fa dir inventor, però no ha inventat res. Tot el que ha aconseguit ha estat a base de comprar la seva entrada a projectes que altres ja havien iniciat. És famós per figurar com a fundador de PayPal, quan la veritat és que ell va muntar una altra empresa sense èxit i va utilitzar els diners del pare per comprar una part del projecte que després seria PayPal. Per cert, els que treballaven amb ell no el suportaven. Tant, que el van fer fora. Per quedar-se més diners dels que li tocaven i satisfer el seu ego, va exigir que el seu nom constés com a fundador en els acords de sortida.
També va voler vendre com una gran innovació posar trens en tubs al buit, una idea que ja apareixia en revistes del segle XIX. No es va fer llavors perquè és inviable i perillosíssima, però Musk va decidir que era revolucionària perquè sonava futurista. Com sempre, molt soroll i pocs resultats. No oblidem que Tesla li va haver de prohibir parlar dels seus projectes futurs a Twitter perquè les seves declaracions afectaven directament el valor de les accions. Ni els seus propis inversors confien en ell.
El que realment ha fet Musk és aprofitar-se de subvencions governamentals per a SpaceX, amb contractes multimilionaris que la NASA podria haver gestionat per una fracció del cost. Al final, ha venut la idea d’un geni incomprès, quan no és més que un fill de papà amb deliris de grandesa, capaç de passar per sobre de qualsevol persona per continuar alimentant el seu ego.
Mark Zuckerberg sempre ha tingut una relació tèrbola amb la privacitat i el consentiment. El seu primer “èxit” va ser Facemash, una pàgina que permetia puntuar anònimament el físic dels seus companys d’universitat sense el seu consentiment. Aquesta mostra de respecte zero va ser el preludi de què vindria després. Facebook no va néixer d’una gran visió estratègica, sinó per pura casualitat: va arribar en el moment just, quan la gent començava a rebutjar la idea d’un milionari australià posseint totes les seves dades (recordem MySpace) i va optar per provar el “rebel” de Harvard. És irònic, perquè Zuckerberg ha portat la vigilància digital a nivells que el fundador de MySpace només podia somiar.
Meta, el gegant que va néixer de Facebook, és avui una màquina d’extorsió de dades disfressada de xarxa social. Recull cada moviment que fem i el ven al millor postor. Tot plegat a canvi de mostrar-nos exactament el que aquells postors paguen perquè veiem: publicitat. Però fins i tot aquesta fórmula està fallant. A mesura que les seves plataformes es buiden d’usuaris reals, Meta s’ha vist obligada a omplir els buits amb usuaris generats per intel·ligència artificial, creant una il·lusió d’activitat perquè els anunciants continuïn pagant per aparèixer en una internet pràcticament morta.
Però Meta no és només Facebook. També controla Instagram, WhatsApp i altres serveis com Oculus, Messenger i Workplace. Fins i tot han intentat atacar Twitter amb Threads, una xarxa que va començar amb un aparent èxit aclaparador perquè, en realitat, van registrar automàticament tots els usuaris d’Instagram com a usuaris de Threads, encara que mai hi entressin. La realitat? Threads va quedar desert poc després de llançar-se.
Mentrestant, Meta ha anat eliminant qualsevol rastre d’ètica. Han deixat de banda mesures de verificació de fets i han modificat les seves normatives per permetre atacs desacomplexats contra membres de la comunitat LGBTQIA+, persones neurodivergents i fins i tot dones. Zuckerberg ha convertit les seves plataformes en terrenys fèrtils per a l’odi, tot mentre es ven com un pioner del “metavers”, una idea que ningú vol i que només serveix per esprémer més diners dels inversors.
Jeff Bezos és sinònim d’explotació laboral. Amazon és famosa per les seves condicions deplorables, on els treballadors han de pixar en ampolles perquè no tenen temps per anar al lavabo. Però això només és la punta de l’iceberg. A les naus d’Amazon, els empleats porten braçalets que monitoritzen en temps real quants encàrrecs porten de retard i els recorden constantment com el seu lloc de treball perilla si no compleixen els objectius. No puc ni imaginar com deu ser viure amb una espasa de Dàmocles lligada al braç.
Però l’explotació no és l’únic problema. Recentment, Amazon ha eliminat qualsevol referència a polítiques d’igualtat i equitat dels seus protocols interns. Això inclou mesures que protegien tant els treballadors com els clients de qualsevol minoria racial o del col·lectiu LGBTQIA+. Així doncs, cada vegada que fem servir serveis com Amazon Prime Video, Amazon Music, Amazon Photos o Twitch, o comprem productes des de la seva botiga online, estem donant suport a una empresa que ha decidit retirar-se de la lluita per la inclusió i, de fet, posar-se al costat de l’odi.
Tot i que és difícil evitar Amazon completament, ja que serveis com Amazon Web Services gestionen una part significativa de la xarxa global, podem fer petits passos per reduir la nostra dependència. Consumir amb consciència és un acte de resistència. Prioritzar alternatives per a cada un dels seus serveis, des de botigues online fins a plataformes de streaming, no només envia un missatge, sinó que ajuda a construir un món on l’odi no sigui una estratègia comercial.
Aquestes figures no només simbolitzen l’egoisme; representen una perillosa concentració de poder en mans de persones que no tenen cap connexió amb la realitat de la majoria. Ells són la broligarquia: rics, poderosos i completament aliens a les conseqüències del seu comportament.
Amb el mes de l’orgull a la vista, serà fascinant veure com aquestes empreses intenten rentar la seva imatge. Algunes potser ni ho intentaran, pensant que els és més rendible donar suport a polítiques regressives que defensar els drets humans. Altres posaran la bandera multicolor durant unes setmanes i després tornaran a ignorar les necessitats reals de les comunitats que diuen defensar.
El futur que ens espera depèn de si ens atrevim a dir prou. La broligarquia només existeix perquè els hem permès prosperar. Però si aprenem alguna cosa de les dècades de lluita, és que el poder col·lectiu pot enderrocar qualsevol estructura, fins i tot una construïda amb milions de dòlars i egos insaciables.
És fàcil caure en el parany del pessimisme, pensar que no hi ha res a fer quan ens enfrontem a corporacions tan poderoses, figures tan intocables. Però aquesta resignació és exactament el que esperen. Volen que ens conformem, que mirem cap a una altra banda mentre engreixen els seus comptes bancaris sacrificant la nostra dignitat, els nostres drets i el nostre futur. Però no ens podem permetre deixar-los-en passar ni una.
El canvi no vindrà sol. No podem esperar que aquestes empreses s’autoregulin, que de sobte es despertin amb consciència i decideixin fer el correcte. Cada victòria que hem aconseguit ha estat perquè hem estat tossuts, perquè hem fet soroll, perquè hem atacat on més els fa mal: els beneficis. És així com hem guanyat abans, i és així com guanyarem ara.
Això implica sacrificis. Implica trencar amb la comoditat de consumir els seus productes, d’utilitzar els seus serveis. Però no hi ha alternativa. Si una empresa com Twitter es converteix en un altaveu per a l’odi i la discriminació, no podem només deixar-la de banda; hem de castigar-la. Hem de boicotejar no només els seus serveis, sinó també aquelles empreses que la financen, que s’anuncien a les seves plataformes. Cadascun d’aquests anuncis és un vot de confiança en el sistema que volen perpetuar, i nosaltres no podem ser còmplices d’això. El missatge ha de ser clar: si contribueixes a aquesta maquinària de discriminació, també seràs responsable. No hi haurà excepcions, no hi haurà perdons. Els boicots són eines potents, però només funcionen quan som constants, quan no ens deixem comprar amb petites concessions o falses promeses.
Aquest és el moment de prendre les regnes, de demostrar que el poder d’aquestes corporacions no és absolut, que depèn de nosaltres. Si no ho fem, si ens quedem en silenci, si deixem que la inèrcia ens arrossegui, no només estarem perdent els drets pels quals vam lluitar; estarem perdent el futur. I això no ens ho podem permetre.
#activisme #Amazon #boicotCorporatiu #broligarquia #capitalismeDeLArcDeSantMartí #corporacionsTecnològiques #corporateGreed #dretsLaborals #dretsLGBTQIA_ #ElonMusk #explotacióLaboral #igualtatDeDrets #JeffBezos #justíciaSocial #LGBTQIA_ #MarkZuckerberg #Meta #rainbowCapitalism #techOligarchs #workerExploitation
-
Inclusivitat de postal
Inclusivitat de postal
El capitalisme de l’arc de Sant Martí sempre ha estat una façana buida, una estratègia de màrqueting per part de les corporacions per semblar inclusives en una calculadíssima operació de relacions públiques. Ara, en qüestió de setmanes, veiem com dècades de progressos en igualtat s’esvaeixen davant dels nostres ulls. Les empreses que abans lluïen la bandera de l’orgull amb orgull, ara la retiren sense cap remordiment.
Les corporacions mai han estat les nostres amigues. Cada dret laboral que hem aconseguit –jornades de 8 hores, baixes mèdiques pagades, vacances remunerades– ha estat fruit de lluites intenses, de manifestacions, de sang i suor. Cada dret ha estat arrencat a la força, i no ens han regalat mai res. Aquestes mateixes corporacions, que no dubten a desmantellar els avenços socials, també han atacat directament el dret a formar part de sindicats laborals, implementant polítiques antisindicals o directament negant-se a contractar treballadors sindicats.
Però les lluites no s’aturen aquí. Els drets dels treballadors negres, l’accés a llocs de treball dignes per a la comunitat LGBTQIA+, els drets laborals de les dones i fins i tot el respecte als clients en aquestes comunitats són fràgils. Cada avenç ha vingut acompanyat de resistència corporativa, i el que hem aconseguit ha estat perquè hem castigat aquells que s’han negat a canviar.
Amb l’ascens de figures com Trump, s’ha donat ales a una nova elit tecnològica desconnectada de la realitat: la broligarquia. Aquests “tecnobros” dirigeixen empreses amb una arrogància i un menyspreu alarmants cap a les lluites socials. Elon Musk, per exemple, va comprar Twitter no per millorar-lo, sinó per satisfer el seu ego ferit, transformant la plataforma en el seu pati de jocs personal. Mark Zuckerberg, amb la seva obsessió pel metavers, ignora les preocupacions reals dels usuaris mentre busca noves maneres de monetitzar cada aspecte de la nostra vida digital. I Jeff Bezos, l’home més ric del món, permet que Amazon continuï amb pràctiques laborals deplorables, tractant els seus treballadors com a peces reemplaçables en la seva màquina de fer diners.
Aquestes figures no només controlen empreses; controlen narratives, influeixen en polítiques i determinen quins drets són dignes de ser defensats. I el més preocupant és que, en moments crítics, aquestes corporacions estan disposades a sacrificar els drets humans en nom del benefici econòmic. El pròxim mes de l’orgull serà una prova de foc: quantes empreses continuaran mostrant suport a la comunitat LGBTQIA+ encara que sigui simplement posant l’arc de Sant Martí al seu logo i quantes es retiraran per por o conveniència?
No podem permetre que dècades de lluita siguin esborrades per la cobdícia corporativa. Les corporacions no són les nostres aliades; només responen quan els toquem la butxaca. És hora de recordar-los que el poder real resideix en la gent, i que no ens quedarem de braços plegats mentre desmantellen els nostres drets.
Les grans corporacions tecnològiques no són només empreses; són extensions dels egos inflats dels seus fundadors. Musk, Zuckerberg, Bezos… noms que sonen més com a dinasties d’una oligarquia moderna que com a simples empresaris. Comencem amb Musk, un home que mai no ha acceptat una crítica amb dignitat. Twitter no va ser una compra estratègica; va ser una venjança, un moviment d’un nen malcriat que no podia suportar veure’s ridiculitzat en públic. Musk no és més que el resultat de la combinació d’un ego descomunal i uns recursos il·limitats. És el mateix que de petit es dedicava a pispar maragdes del despatx del seu pare, un miner que s’enriquia explotant persones a Zàmbia, per anar-les a vendre a Tiffany’s. Què en feia dels diners? Els cremava tot el cap de setmana en festes amb els seus amigots. Aquest és l’origen de la seva fortuna: robar i no haver de retre comptes.
Es fa dir inventor, però no ha inventat res. Tot el que ha aconseguit ha estat a base de comprar la seva entrada a projectes que altres ja havien iniciat. És famós per figurar com a fundador de PayPal, quan la veritat és que ell va muntar una altra empresa sense èxit i va utilitzar els diners del pare per comprar una part del projecte que després seria PayPal. Per cert, els que treballaven amb ell no el suportaven. Tant, que el van fer fora. Per quedar-se més diners dels que li tocaven i satisfer el seu ego, va exigir que el seu nom constés com a fundador en els acords de sortida.
També va voler vendre com una gran innovació posar trens en tubs al buit, una idea que ja apareixia en revistes del segle XIX. No es va fer llavors perquè és inviable i perillosíssima, però Musk va decidir que era revolucionària perquè sonava futurista. Com sempre, molt soroll i pocs resultats. No oblidem que Tesla li va haver de prohibir parlar dels seus projectes futurs a Twitter perquè les seves declaracions afectaven directament el valor de les accions. Ni els seus propis inversors confien en ell.
El que realment ha fet Musk és aprofitar-se de subvencions governamentals per a SpaceX, amb contractes multimilionaris que la NASA podria haver gestionat per una fracció del cost. Al final, ha venut la idea d’un geni incomprès, quan no és més que un fill de papà amb deliris de grandesa, capaç de passar per sobre de qualsevol persona per continuar alimentant el seu ego.
Mark Zuckerberg sempre ha tingut una relació tèrbola amb la privacitat i el consentiment. El seu primer “èxit” va ser Facemash, una pàgina que permetia puntuar anònimament el físic dels seus companys d’universitat sense el seu consentiment. Aquesta mostra de respecte zero va ser el preludi de què vindria després. Facebook no va néixer d’una gran visió estratègica, sinó per pura casualitat: va arribar en el moment just, quan la gent començava a rebutjar la idea d’un milionari australià posseint totes les seves dades (recordem MySpace) i va optar per provar el “rebel” de Harvard. És irònic, perquè Zuckerberg ha portat la vigilància digital a nivells que el fundador de MySpace només podia somiar.
Meta, el gegant que va néixer de Facebook, és avui una màquina d’extorsió de dades disfressada de xarxa social. Recull cada moviment que fem i el ven al millor postor. Tot plegat a canvi de mostrar-nos exactament el que aquells postors paguen perquè veiem: publicitat. Però fins i tot aquesta fórmula està fallant. A mesura que les seves plataformes es buiden d’usuaris reals, Meta s’ha vist obligada a omplir els buits amb usuaris generats per intel·ligència artificial, creant una il·lusió d’activitat perquè els anunciants continuïn pagant per aparèixer en una internet pràcticament morta.
Però Meta no és només Facebook. També controla Instagram, WhatsApp i altres serveis com Oculus, Messenger i Workplace. Fins i tot han intentat atacar Twitter amb Threads, una xarxa que va començar amb un aparent èxit aclaparador perquè, en realitat, van registrar automàticament tots els usuaris d’Instagram com a usuaris de Threads, encara que mai hi entressin. La realitat? Threads va quedar desert poc després de llançar-se.
Mentrestant, Meta ha anat eliminant qualsevol rastre d’ètica. Han deixat de banda mesures de verificació de fets i han modificat les seves normatives per permetre atacs desacomplexats contra membres de la comunitat LGBTQIA+, persones neurodivergents i fins i tot dones. Zuckerberg ha convertit les seves plataformes en terrenys fèrtils per a l’odi, tot mentre es ven com un pioner del “metavers”, una idea que ningú vol i que només serveix per esprémer més diners dels inversors.
Jeff Bezos és sinònim d’explotació laboral. Amazon és famosa per les seves condicions deplorables, on els treballadors han de pixar en ampolles perquè no tenen temps per anar al lavabo. Però això només és la punta de l’iceberg. A les naus d’Amazon, els empleats porten braçalets que monitoritzen en temps real quants encàrrecs porten de retard i els recorden constantment com el seu lloc de treball perilla si no compleixen els objectius. No puc ni imaginar com deu ser viure amb una espasa de Dàmocles lligada al braç.
Però l’explotació no és l’únic problema. Recentment, Amazon ha eliminat qualsevol referència a polítiques d’igualtat i equitat dels seus protocols interns. Això inclou mesures que protegien tant els treballadors com els clients de qualsevol minoria racial o del col·lectiu LGBTQIA+. Així doncs, cada vegada que fem servir serveis com Amazon Prime Video, Amazon Music, Amazon Photos o Twitch, o comprem productes des de la seva botiga online, estem donant suport a una empresa que ha decidit retirar-se de la lluita per la inclusió i, de fet, posar-se al costat de l’odi.
Tot i que és difícil evitar Amazon completament, ja que serveis com Amazon Web Services gestionen una part significativa de la xarxa global, podem fer petits passos per reduir la nostra dependència. Consumir amb consciència és un acte de resistència. Prioritzar alternatives per a cada un dels seus serveis, des de botigues online fins a plataformes de streaming, no només envia un missatge, sinó que ajuda a construir un món on l’odi no sigui una estratègia comercial.
Aquestes figures no només simbolitzen l’egoisme; representen una perillosa concentració de poder en mans de persones que no tenen cap connexió amb la realitat de la majoria. Ells són la broligarquia: rics, poderosos i completament aliens a les conseqüències del seu comportament.
Amb el mes de l’orgull a la vista, serà fascinant veure com aquestes empreses intenten rentar la seva imatge. Algunes potser ni ho intentaran, pensant que els és més rendible donar suport a polítiques regressives que defensar els drets humans. Altres posaran la bandera multicolor durant unes setmanes i després tornaran a ignorar les necessitats reals de les comunitats que diuen defensar.
El futur que ens espera depèn de si ens atrevim a dir prou. La broligarquia només existeix perquè els hem permès prosperar. Però si aprenem alguna cosa de les dècades de lluita, és que el poder col·lectiu pot enderrocar qualsevol estructura, fins i tot una construïda amb milions de dòlars i egos insaciables.
És fàcil caure en el parany del pessimisme, pensar que no hi ha res a fer quan ens enfrontem a corporacions tan poderoses, figures tan intocables. Però aquesta resignació és exactament el que esperen. Volen que ens conformem, que mirem cap a una altra banda mentre engreixen els seus comptes bancaris sacrificant la nostra dignitat, els nostres drets i el nostre futur. Però no ens podem permetre deixar-los-en passar ni una.
El canvi no vindrà sol. No podem esperar que aquestes empreses s’autoregulin, que de sobte es despertin amb consciència i decideixin fer el correcte. Cada victòria que hem aconseguit ha estat perquè hem estat tossuts, perquè hem fet soroll, perquè hem atacat on més els fa mal: els beneficis. És així com hem guanyat abans, i és així com guanyarem ara.
Això implica sacrificis. Implica trencar amb la comoditat de consumir els seus productes, d’utilitzar els seus serveis. Però no hi ha alternativa. Si una empresa com Twitter es converteix en un altaveu per a l’odi i la discriminació, no podem només deixar-la de banda; hem de castigar-la. Hem de boicotejar no només els seus serveis, sinó també aquelles empreses que la financen, que s’anuncien a les seves plataformes. Cadascun d’aquests anuncis és un vot de confiança en el sistema que volen perpetuar, i nosaltres no podem ser còmplices d’això. El missatge ha de ser clar: si contribueixes a aquesta maquinària de discriminació, també seràs responsable. No hi haurà excepcions, no hi haurà perdons. Els boicots són eines potents, però només funcionen quan som constants, quan no ens deixem comprar amb petites concessions o falses promeses.
Aquest és el moment de prendre les regnes, de demostrar que el poder d’aquestes corporacions no és absolut, que depèn de nosaltres. Si no ho fem, si ens quedem en silenci, si deixem que la inèrcia ens arrossegui, no només estarem perdent els drets pels quals vam lluitar; estarem perdent el futur. I això no ens ho podem permetre.
#activisme #Amazon #boicotCorporatiu #broligarquia #capitalismeDeLArcDeSantMartí #corporacionsTecnològiques #corporateGreed #dretsLaborals #dretsLGBTQIA_ #ElonMusk #explotacióLaboral #igualtatDeDrets #JeffBezos #justíciaSocial #LGBTQIA_ #MarkZuckerberg #Meta #rainbowCapitalism #techOligarchs #workerExploitation