home.social

Search

184 results for “arquitectonico”

  1. 3 de diciembre: Día internacional de la discapacidad

    El 3 de diciembre conmemoramos el día internacional de la discapacidad, también conocido como Disability Day en inglés. Instaurada en 1992 por la Organización de las Naciones Unidas, esta fecha busca concientizar a la sociedad sobre las diferentes barreras a las que se enfrenta una persona con una discapacidad; ya sea física o neurológica.
    Aunque hemos sido testigos de gran cantidad de avances en 32 años, las personas con discapacidad aún nos encontramos lejos de una sociedad 100% empática e inclusiva. Las personas con discapacidad física, siendo el caso de los problemas de visión o de movilidad, nos encontramos con barreras arquitectónicas en la calle que ponen en riesgo nuestra integridad (baches, caminos de difícil acceso, entre otras).
    Mientras que por otra parte, las personas con una discapacidad invisible, también enfrenta barreras: Condiciones como el Espectro Autista o el TDAH, siguen siendo desconocidas y fuertemente estereotipados por la sociedad, creando diversos mitos y discriminación, el mayor problema que compartimos las personas con discapacidad, el ser discriminados por nuestra condición.
    Normalicemos que la discapacidad no es una enfermedad que debamos curar para estar bien, porque nosotros ya estamos bien. Tampoco es un castigo, así que no debemos acudir a ningún dios religioso para ser salvados. Las personas con discapacidad nos merecemos tener los mismos derechos, aceptación e igualdad de oportunidades como cualquier otro ser humano. Dejemos de mirar a la persona con discapacidad desde la lástima por su condición, y comencemos a mirarla como a otro individuo más, que solo desea ser feliz y querido por quienes lo rodean.

    (Mélzefynn)

    Photography: Mi hermano Nicolás (El Porrudo).
    La foto para el texto de este año fue tomada el lunes en Plaza Italia, Palermo (Buenos Aires). 👩🏽‍🦯🥰🤗👌🏽☀️🌈♾️📸

    #3DeDiciembre #DíaInternacionalDeLaDiscapacidad #InternationalDisabilityDay #Discapacidad #Disability #Empatía #Inclusión

  2. 3 de diciembre: Día internacional de la discapacidad

    El 3 de diciembre conmemoramos el día internacional de la discapacidad, también conocido como Disability Day en inglés. Instaurada en 1992 por la Organización de las Naciones Unidas, esta fecha busca concientizar a la sociedad sobre las diferentes barreras a las que se enfrenta una persona con una discapacidad; ya sea física o neurológica.
    Aunque hemos sido testigos de gran cantidad de avances en 32 años, las personas con discapacidad aún nos encontramos lejos de una sociedad 100% empática e inclusiva. Las personas con discapacidad física, siendo el caso de los problemas de visión o de movilidad, nos encontramos con barreras arquitectónicas en la calle que ponen en riesgo nuestra integridad (baches, caminos de difícil acceso, entre otras).
    Mientras que por otra parte, las personas con una discapacidad invisible, también enfrenta barreras: Condiciones como el Espectro Autista o el TDAH, siguen siendo desconocidas y fuertemente estereotipados por la sociedad, creando diversos mitos y discriminación, el mayor problema que compartimos las personas con discapacidad, el ser discriminados por nuestra condición.
    Normalicemos que la discapacidad no es una enfermedad que debamos curar para estar bien, porque nosotros ya estamos bien. Tampoco es un castigo, así que no debemos acudir a ningún dios religioso para ser salvados. Las personas con discapacidad nos merecemos tener los mismos derechos, aceptación e igualdad de oportunidades como cualquier otro ser humano. Dejemos de mirar a la persona con discapacidad desde la lástima por su condición, y comencemos a mirarla como a otro individuo más, que solo desea ser feliz y querido por quienes lo rodean.

    (Mélzefynn)

    Photography: Mi hermano Nicolás (El Porrudo).
    La foto para el texto de este año fue tomada el lunes en Plaza Italia, Palermo (Buenos Aires). 👩🏽‍🦯🥰🤗👌🏽☀️🌈♾️📸

    #3DeDiciembre #DíaInternacionalDeLaDiscapacidad #InternationalDisabilityDay #Discapacidad #Disability #Empatía #Inclusión

  3. 3 de diciembre: Día internacional de la discapacidad

    El 3 de diciembre conmemoramos el día internacional de la discapacidad, también conocido como Disability Day en inglés. Instaurada en 1992 por la Organización de las Naciones Unidas, esta fecha busca concientizar a la sociedad sobre las diferentes barreras a las que se enfrenta una persona con una discapacidad; ya sea física o neurológica.
    Aunque hemos sido testigos de gran cantidad de avances en 32 años, las personas con discapacidad aún nos encontramos lejos de una sociedad 100% empática e inclusiva. Las personas con discapacidad física, siendo el caso de los problemas de visión o de movilidad, nos encontramos con barreras arquitectónicas en la calle que ponen en riesgo nuestra integridad (baches, caminos de difícil acceso, entre otras).
    Mientras que por otra parte, las personas con una discapacidad invisible, también enfrenta barreras: Condiciones como el Espectro Autista o el TDAH, siguen siendo desconocidas y fuertemente estereotipados por la sociedad, creando diversos mitos y discriminación, el mayor problema que compartimos las personas con discapacidad, el ser discriminados por nuestra condición.
    Normalicemos que la discapacidad no es una enfermedad que debamos curar para estar bien, porque nosotros ya estamos bien. Tampoco es un castigo, así que no debemos acudir a ningún dios religioso para ser salvados. Las personas con discapacidad nos merecemos tener los mismos derechos, aceptación e igualdad de oportunidades como cualquier otro ser humano. Dejemos de mirar a la persona con discapacidad desde la lástima por su condición, y comencemos a mirarla como a otro individuo más, que solo desea ser feliz y querido por quienes lo rodean.

    (Mélzefynn)

    Photography: Mi hermano Nicolás (El Porrudo).
    La foto para el texto de este año fue tomada el lunes en Plaza Italia, Palermo (Buenos Aires). 👩🏽‍🦯🥰🤗👌🏽☀️🌈♾️📸

    #3DeDiciembre #DíaInternacionalDeLaDiscapacidad #InternationalDisabilityDay #Discapacidad #Disability #Empatía #Inclusión

  4. 3 de diciembre: Día internacional de la discapacidad

    El 3 de diciembre conmemoramos el día internacional de la discapacidad, también conocido como Disability Day en inglés. Instaurada en 1992 por la Organización de las Naciones Unidas, esta fecha busca concientizar a la sociedad sobre las diferentes barreras a las que se enfrenta una persona con una discapacidad; ya sea física o neurológica.
    Aunque hemos sido testigos de gran cantidad de avances en 32 años, las personas con discapacidad aún nos encontramos lejos de una sociedad 100% empática e inclusiva. Las personas con discapacidad física, siendo el caso de los problemas de visión o de movilidad, nos encontramos con barreras arquitectónicas en la calle que ponen en riesgo nuestra integridad (baches, caminos de difícil acceso, entre otras).
    Mientras que por otra parte, las personas con una discapacidad invisible, también enfrenta barreras: Condiciones como el Espectro Autista o el TDAH, siguen siendo desconocidas y fuertemente estereotipados por la sociedad, creando diversos mitos y discriminación, el mayor problema que compartimos las personas con discapacidad, el ser discriminados por nuestra condición.
    Normalicemos que la discapacidad no es una enfermedad que debamos curar para estar bien, porque nosotros ya estamos bien. Tampoco es un castigo, así que no debemos acudir a ningún dios religioso para ser salvados. Las personas con discapacidad nos merecemos tener los mismos derechos, aceptación e igualdad de oportunidades como cualquier otro ser humano. Dejemos de mirar a la persona con discapacidad desde la lástima por su condición, y comencemos a mirarla como a otro individuo más, que solo desea ser feliz y querido por quienes lo rodean.

    (Mélzefynn)

    Photography: Mi hermano Nicolás (El Porrudo).
    La foto para el texto de este año fue tomada el lunes en Plaza Italia, Palermo (Buenos Aires). 👩🏽‍🦯🥰🤗👌🏽☀️🌈♾️📸

    #3DeDiciembre #DíaInternacionalDeLaDiscapacidad #InternationalDisabilityDay #Discapacidad #Disability #Empatía #Inclusión

  5. 3 de diciembre: Día internacional de la discapacidad

    El 3 de diciembre conmemoramos el día internacional de la discapacidad, también conocido como Disability Day en inglés. Instaurada en 1992 por la Organización de las Naciones Unidas, esta fecha busca concientizar a la sociedad sobre las diferentes barreras a las que se enfrenta una persona con una discapacidad; ya sea física o neurológica.
    Aunque hemos sido testigos de gran cantidad de avances en 32 años, las personas con discapacidad aún nos encontramos lejos de una sociedad 100% empática e inclusiva. Las personas con discapacidad física, siendo el caso de los problemas de visión o de movilidad, nos encontramos con barreras arquitectónicas en la calle que ponen en riesgo nuestra integridad (baches, caminos de difícil acceso, entre otras).
    Mientras que por otra parte, las personas con una discapacidad invisible, también enfrenta barreras: Condiciones como el Espectro Autista o el TDAH, siguen siendo desconocidas y fuertemente estereotipados por la sociedad, creando diversos mitos y discriminación, el mayor problema que compartimos las personas con discapacidad, el ser discriminados por nuestra condición.
    Normalicemos que la discapacidad no es una enfermedad que debamos curar para estar bien, porque nosotros ya estamos bien. Tampoco es un castigo, así que no debemos acudir a ningún dios religioso para ser salvados. Las personas con discapacidad nos merecemos tener los mismos derechos, aceptación e igualdad de oportunidades como cualquier otro ser humano. Dejemos de mirar a la persona con discapacidad desde la lástima por su condición, y comencemos a mirarla como a otro individuo más, que solo desea ser feliz y querido por quienes lo rodean.

    (Mélzefynn)

    Photography: Mi hermano Nicolás (El Porrudo).
    La foto para el texto de este año fue tomada el lunes en Plaza Italia, Palermo (Buenos Aires). 👩🏽‍🦯🥰🤗👌🏽☀️🌈♾️📸

    #3DeDiciembre #DíaInternacionalDeLaDiscapacidad #InternationalDisabilityDay #Discapacidad #Disability #Empatía #Inclusión

  6. La semana pasada me invitó José, a su pódcast Frente al Cliente para hablar de las dificultades que podemos encontrarnos las personas con discapacidad en nuestro día a día en los restaurantes.

    También participó Jose manchado, que hace el pódcast El Rincón de Josete. Suele hacer entrevistas semanales a personas con perfiles muy variados. Entre los tres comentamos ciertas cosas que nos encontrábamos al hacer vida normal y como podían solucionarse algunas de ellas con pequeños gestos.

    Algunos de los temas que tratamos fueron:

    • Barreras arquitectónicas a las que se enfrentan las personas que usan sillas de ruedas en los locales.
    • Falsos perros guía
    • Cómo implementar bien los códigos QR en las cartas de los restaurantes para que sean accesibles
    • Optimizar el tiempo que dedican los camareros a leernos la carta, y qué podemos hacer nosotros como clientes para facilitarles el trabajo. Por ejemplo, no hacerles leer una sección que no nos interesa.
    • Cómo identificar y atender mejor a una persona con sordoceguera
    • Y los TPV táctiles, que aunque cuentan con opciones de accesibilidad que se han añadido recientemente, complican la vida a diferentes perfiles, incluso a personas que no tienen discapacidad.
    • También salió el nombre de ese supermercado del que usted me habla que tiene como política interna no asistir presencialmente a los ciegos.

    Siempre que hago este tipo de colaboraciones, al acabar siento que me he dejado cosas por comentar. Aunque principalmente hablé desde mi experiencia me hubiese gustado comentar temas de contrastes en los colores y tamaños de letra en las cartas. O que hay distintos grados de sordoceguera, y que a veces no llevamos bastón y usamos perro guía, en esos casos ya sea porque no conocen el bastón rojo y blanco sólo es posible que lo sepan si la persona comunica al resto que no escucha bien, ya que no es una discapacidad que sea visible.

    Me da la sensación de que que con las entradas del blog tengo la tranquilidad de que siempre puedo editarlas y añadir partes. En el pódcast al ser algo que está limitado por el tiempo, que participamos varias personas, que se intenta hacer didáctico intentando que no llegue a ser aburrido y como se quieren tocar varios puntos… Tengo esa sensación de dejarme cosas por decir.

    Espero que HAYA SIDO útil para los oyentes que estén interesados y quieran empezar a ampliar información. En la etiqueta de Audífonos hay otras entradas en las que comento aspectos de la discapacidad auditiva y hablo en detalle de la sordoceguera.

    Podéis buscar el pódcast en cualquier plataforma, o con este enlace de Pod.link os podéis suscribir a Frente al Cliente desde cualquier podcacher. En el listado que aparece me he encontrado algunas plataformas que ni sabía que existían.

    Para aquellos que tengáis discapacidad auditiva o queráis leer la transcripción en vez de escucharlo, una vez abráis el episodio ¿Son accesibles los restaurantes? Debajo del reproductor y de la descripción tenéis otro enlace que pone transcripción. Si lo pulsáis podréis leerla. La única pega que tiene es que se transcribe automáticamente y puede haber errores como partes que faltan, esto pasa porque hay momentos que las voces se superponen, también hay algunas palabras que no son las que se dicen en el audio.

    Os dejo incrustado el pódcast con el reproductor de Spotify. Lo pongo para facilitar la escucha, aunque en el enlace de arriba se accede directamente al episodio.

    Si queréis descargar el pódcast en local, activad el menú de contexto sobre el enlace y dadle a guardar como…

    https://ericdq.com/2024/02/19/podcast-frentealcliente-accesibles-restaurantes/

    #audífonos #Pódcasts

  7. Ayer domingo 10 de Diciembre, falleció Antonio Castilla Ferrer, el presidente de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano.

    Antonio era un referente de Vallekas y del Rayismo. Su alegría y pasión por el Rayo Vallecano, sus valores, su implicación social y política defendiendo los derechos de las personas con discapacidades físicas siempre serán recordados.

    Antonio consiguió gracias a su perseverancia, su labor y el apoyo de la masa social, fundar la "Peña Rayista de Discapacitados, Familiares y amigos" y que el Estadio de Vallecas cumpliese con unos mínimos de accesibilidad para personas con movilidad reducida, compareciendo y reuniéndose con representantes políticos en varios plenos y sesiones del Ayuntamiento de Madrid donde detalló todas las barreras arquitectónicas a las que se enfrentaban a diario personas como él.

    Con esta publicación, nos sumamos a todas las muestras de cariño en su recuerdo y transmitir nuestro más sincero pésame a sus familiares, amigos y todos los miembros de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano.

    En el próximo encuentro del Rayo Vallecano, la grada cantará por ti ¡¡¡ El día que yo muera, quiero ver mi cajón, pintado franjirrojo, como mi corazón !!!

    DEP Antonio ⚡🦼

    #AntonioCastilla #Rayista #PeñasRayistas #PeñaDiscapcitados #Valentía #Coraje #Nobleza #Homenaje #PequeñoGranHombre #EstadiodeVallecas #Vallecas #Vallekas

  8. Ayer domingo 10 de Diciembre, falleció Antonio Castilla Ferrer, el presidente de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano.

    Antonio era un referente de Vallekas y del Rayismo. Su alegría y pasión por el Rayo Vallecano, sus valores, su implicación social y política defendiendo los derechos de las personas con discapacidades físicas siempre serán recordados.

    Antonio consiguió gracias a su perseverancia, su labor y el apoyo de la masa social, fundar la "Peña Rayista de Discapacitados, Familiares y amigos" y que el Estadio de Vallecas cumpliese con unos mínimos de accesibilidad para personas con movilidad reducida, compareciendo y reuniéndose con representantes políticos en varios plenos y sesiones del Ayuntamiento de Madrid donde detalló todas las barreras arquitectónicas a las que se enfrentaban a diario personas como él.

    Con esta publicación, nos sumamos a todas las muestras de cariño en su recuerdo y transmitir nuestro más sincero pésame a sus familiares, amigos y todos los miembros de la Federación de Peñas del Rayo Vallecano.

    En el próximo encuentro del Rayo Vallecano, la grada cantará por ti ¡¡¡ El día que yo muera, quiero ver mi cajón, pintado franjirrojo, como mi corazón !!!

    DEP Antonio ⚡🦼

    #AntonioCastilla #Rayista #PeñasRayistas #PeñaDiscapcitados #Valentía #Coraje #Nobleza #Homenaje #PequeñoGranHombre #EstadiodeVallecas #Vallecas #Vallekas

  9. Novas Formas de Viver - Habitação Cooperativa e Colaborativa .

    📍 Centro Cultural de Belém
    📅 sexta-feira, 24 novembro (11:00)

    Encontro Novas Formas de Viver 2023
    .Habitação Cooperativa e Colaborativa
    24 e 25 de Novembro de 2023
    .Garagem Sul do Centro Cultural de Belém

    No debate público sobre o problema do acesso à habitação, as cooperativas de
    habitação em propriedade coletiva têm surgido como uma possível solução para
    construir uma nova relação entre os habitantes e a sua cidade.

    O potencial que o modelo encerra e as experiências realizadas noutros países
    justificam uma reflexão mais aprofundada sobre esta temática, ampliando assim a
    que é enunciada na exposição Habitar Lisboa, que apresenta estratégias e
    projetos arquitetónicos de habitação dos últimos 50 anos.

    Nesta perspetiva, a Rede Co-Habitar, da qual HabiRizoma faz parte, organiza um
    encontro, em parceria com o jornal a Mensagem de Lisboa, nos dias 24 e 25 de
    novembro, na garagem sul do CCB. Este evento tem como objetivo refletir sobre os
    desafios que se colocam a estes projetos e os caminhos a desbravar para a sua
    conc

    eventos.coletivos.org/event/no

  10. Torrekua enceta una nova ruta. Primera parada: Canòdrom

    La nova etapa de Torrekua fa mesos que té els focs encesos a baixa temperatura, però no ha estat fins a finals de primavera d’aquest 2024 que la paella va començar a escalfar-se…  I això ha fet que l’oli ja arrenqui el bull i els ingredients hagin començat a barrejar-se perquè el nou plat estigui a punt i a taula aquesta tardor. 

    Sí, aquesta nova fase de Torrekua és a punt d’encetar-se i aviat podrem anar mastegant quin és el projecte que acull ara Torrekua, què vol ser Torrekua, quins serveis hi podrem trobar o què s’hi podrà fer… 

    Però… cap a on anem? 

    Tecnologies Lliures i Economia Social Transformadora són i seran els pilars fonamentals d’aquest nou cicle de Torrekua (els ingredients principals). Mentre que intercooperació, comunitat, serveis i un programa de formacions, xerrades i tallers en seran les bigues. 

    Aquesta és la nova recepta en què estem immerses diverses persones vinculades en diferents projectes i cooperatives que formem part de l’associació TEKS. Som un grup de treball que hem decidit sumar esforços per oferir i disposar d’un nou espai que empeny per ser un referent en les Tecnologies Lliures i l’Economia Social Transformadora d’Euskal Herria. 

    I què volem dir quan diem Torrekua en ruta? 

    Creiem fermament que per dur a terme aquesta etapa és necessari, entre moltes altres coses, mirar cap enfora i prendre perspectiva. És a dir, conèixer, aprendre i nodrir-nos d’altres experiències que ens envolten, que ja existeixen i que s’acosten al model d’espai o projecte de Torrekua. Ja siguin espais de la mateixa ciutat d’Errenteria o de territoris veïns. En definitiva, observar, conèixer i donar a conèixer fars a seguir que tenen una manera de cuinar semblant i que són referents.

    Cap al Canòdrom

    Per això, vam decidir enfilar el camí cap a Catalunya. A finals d’aquest estiu vam tenir l’oportunitat de conèixer de prop el Canòdrom, l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Un espai situat a l’Avinguda Meridiana al barri del Congrés de Barcelona i que va obrir les portes el 1964 amb la funció d’acollir curses de gossos i apostes d’aquestes competicions. 

    L’espai, d’una banda, disposa d’una antiga pista de curses de gossos (actualment és un parc públic) i, de l’altra, un edifici de dues plantes allargat i amb grades, obra dels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig, que allotjava els espectadors que apostaven i anaven a veure les curses de gossos. Tot i això, el Canòdrom també va esdevenir un punt de trobada entre els veïns i veïnes del barri entre els anys 70 i 90, però després va entrar en una fase de decadència fins al punt que l’any 2006 va tancar les portes, i l’any 2010 va passar en mans de l’Ajuntament. 

    L’edifici és considerat Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i ha tingut diverses remodelacions fins que va tornar a obrir l’any 2016 sota el nom de Canòdrom, Parc d’Investigació Creativa, amb l’objectiu de ser un referent de l’àmbit tecnològic a la ciutat i ser una incubadora de projectes de cultura digital i noves tecnologies.

    Els primers anys d’arrencada de la nova etapa del Canòdrom van permetre estructurar i definir el camí que volia seguir l’espai, fins a arribar al punt que l’any 2020 es convertiria en l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, el nom que té actualment. De fet, des de llavors, la cooperativa Colectic (que ens va obrir les portes aquest estiu) és la responsable de l’Oficina Tècnica del Canòdrom, just entrant a mà esquerra. Aquesta oficina, és l’encarregada de coordinar, dinamitzar, gestionar i donar suport a les residències, d’impulsar l’ecosistema de projectes, de tirar endavant la programació, els espais o el model de governança intern, entre altres qüestions.

    Però… i l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, què és? 

    El Canòdrom actualment és un centre de referència a Barcelona en tecnologies digitals i participació ciutadana. Un punt obert a la ciutat i al món on es barregen temàtiques com tecnologies obertes, drets digitals i participació. 

    A través del Canòdrom obert, trobem una agenda d’activitats, tallers, formacions, xerrades, exposicions, projeccions de cinema o videojocs on es tracten temàtiques com democràcia, drets digitals, cultura digital, hackfeminismes, educació digital, tecnologies lliures o l’impacte ecològic d’aquestes. 

    L’Ateneu, a través de l’Escola Canòdrom, proposa una programació de formació i tallers per aprendre o sensibilitzar sobre tecnologia i mirar-la amb una perspectiva crítica perquè la ciutadania pugui ser conscient dels drets i deures digitals, conèixer alternatives a les grans corporacions o oferir eines obertes. Si bé aquesta és una programació anual i permanent, també hi trobarem cicles trimestrals i/o activitats o tallers més puntuals i especialitzades. De fet, el Canòdrom també és un dels sis punts de Barcelona que també acull la programació Cibernàrium, un seguit de formacions tecnològiques destinades a professionals i empreses, o amb activitats d’iniciació o consulta a Internet per a tota la ciutadania de Barcelona.

    L’edifici compta amb 1.000m2 de terrassa, on es desenvolupen també algunes activitats englobades sota el nom de Grades Obertes. Un espai obert al barri destinat a projecció de pel·lícules o documentals i una zona de joc lliure per a la canalla. D’altra banda, l’espai compta amb un edifici de 1.300m2 de superfície, on es distribueixen diverses sales (polivalent i de reunions) i espais de treball compartit. 

    El Canòdrom no només és un espai amb una agenda o programació de formació i tallers, sinó que també aposta per un altre model de gestió de treball. És un lloc per al treball compartit, la investigació i la reflexió sobre els reptes de l’era digital. El projecte compta amb una comunitat interna que està formada per diversitat d’actors com ara grups d’investigació, activistes o projectes tecnològics que s’allotgen o bé puntualment o bé de manera més permanent en algun d’aquests espais, totalment equipats per a poder-s’hi desenvolupar de manera individual o col·lectiva. 

    De fet, la governança de l’espai la formen aquests agents juntament amb els veïns i veïnes del barri i l’oficina tècnica amb la finalitat que les línies estratègiques del Canòdrom, la programació d’activitats i el model de projecte compartit segueixin ben viu. 

    Un altre espai de comunitat i interacció amb els veïns i veïnes del barri és el projecte Taula de Memòriesi/o Fem Memòries. Es tracta d’un conjunt de trobades setamnals per obtenir i compartir un arxiu fotogràfic del barri i crear un Banc de Memòria Viva. Un espai on donar veu a les veïnes que són protagonistes d’històries o memòries no escrites i/o que tenen informació que volen compartir del propi Canòdrom o del barri.

    El Canòdrom, doncs, es tracta d’un equipament que impulsa programes de formació digital per promoure la inclusió digital i empoderar la ciutadania, d’un espai de col·laboració i intercooperació entre els agents implicats o allotjats, d’un lloc d’impuls i suport a projectes o iniciatives que estan en procés de creació i que necessiten tenir un espai incial, d’un lloc de referència al barri del Congrés i d’un punt de participació i innovació democràtica a través de processos participatius mitjançant eines tecnològiques. 

    Les semblances amb el que imaginavem per a Torrekua són evidents

    El primer contacte que vam tenir amb el Canòdrom va ser de molta utilitat per veure que és possible disposar d’un espai on convisiquin diferents línies dedicades a la comunitat. Però també, i sobretot, per entendre, entre altres qüestions, els diferents nivells de participació i/o col·laboració que poden haver-hi i conviure a través de diferents convenis. I no només des d’una visió d’ús d’espai i preu, sinó amb aportació o implicació en la governança o dedicació en els projectes des de la disponibilitat i temps de cadascú. 

    Un cop feta la visita, Torrekua va tornar a fer camí de tornada, per centra-se en aquesta tardor i hivern. Però aquest mateix octubre vam saber que aviat tornaríem a visitar el Canòdrom. El pròxim 15 de novembre, l’associació TEKS formarem part de la jornada que es celebrarà al Canòdrom i que estarà dedicada a cooperatives de treball vinculades a les tecnologies de la informació. Un conjunt de sessions de treball que tindran com a objectiu la coneixença, la comparació de models organitzatius i la promoció de la intercooperació en el sector. Tot, organitzat per CoopDevs, Jambo i Codi Cooperatiu

    Fins aviat, i que la ruta continuï!

    #Barcelona #canodrom #panglos #teknologiaLibreak

    https://etzi.pm/torrekua-enceta-una-nova-ruta-primera-parada-canodrom/

  11. Torrekua enceta una nova ruta

    La nova etapa de Torrekua fa mesos que té els focs encesos a baixa temperatura, però no ha estat fins a finals de primavera d’aquest 2024 que la paella va començar a escalfar-se…  I això ha fet que l’oli ja arrenqui el bull i els ingredients hagin començat a barrejar-se perquè el nou plat estigui a punt i a taula aquesta tardor. 

    Sí, aquesta nova fase de Torrekua és a punt d’encetar-se i aviat podrem anar mastegant quin és el projecte que acull ara Torrekua, què vol ser Torrekua, quins serveis hi podrem trobar o què s’hi podrà fer… 

    Però… cap a on anem? 

    Tecnologies Lliures i Economia Social Transformadora són i seran els pilars fonamentals d’aquest nou cicle de Torrekua (els ingredients principals). Mentre que intercooperació, comunitat, serveis i un programa de formacions, xerrades i tallers en seran les bigues. 

    Aquesta és la nova recepta en què estem immerses diverses persones vinculades en diferents projectes i cooperatives que formem part de l’associació TEKS. Som un grup de treball que hem decidit sumar esforços per oferir i disposar d’un nou espai que empeny per ser un referent en les Tecnologies Lliures i l’Economia Social Transformadora d’Euskal Herria. 

    I què volem dir quan diem Torrekua en ruta? 

    Creiem fermament que per dur a terme aquesta etapa és necessari, entre moltes altres coses, mirar cap enfora i prendre perspectiva. És a dir, conèixer, aprendre i nodrir-nos d’altres experiències que ens envolten, que ja existeixen i que s’acosten al model d’espai o projecte de Torrekua. Ja siguin espais de la mateixa ciutat d’Errenteria o de territoris veïns. En definitiva, observar, conèixer i donar a conèixer fars a seguir que tenen una manera de cuinar semblant i que són referents.

    Cap al Canòdrom

    Per això, vam decidir enfilar el camí cap a Catalunya. A finals d’aquest estiu vam tenir l’oportunitat de conèixer de prop el Canòdrom, de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Un espai situat a l’Avinguda Meridiana al barri del Congrés de Barcelona i que va obrir les portes el 1964 amb la funció d’acollir curses de gossos i apostes d’aquestes competicions. 

    L’espai, d’una banda, disposa d’una antiga pista de curses de gossos (actualment és un parc públic) i, de l’altra, un edifici de dues plantes allargat i amb grades, obra dels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig, que allotjava els espectadors que apostaven i anaven a veure les curses de gossos. Tot i això, el Canòdrom també va esdevenir un punt de trobada entre els veïns i veïnes del barri entre els anys 70 i 90, però després va entrar en una fase de decadència fins al punt que l’any 2006 va tancar les portes, i l’any 2010 va passar en mans de l’Ajuntament. 

    L’edifici és considerat Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i ha tingut diverses remodelacions fins que va tornar a obrir l’any 2016 sota el nom de Canòdrom, Parc d’Investigació Creativa, amb l’objectiu de ser un referent de l’àmbit tecnològic a la ciutat i ser una incubadora de projectes de cultura digital i noves tecnologies.

    Els primers anys d’arrencada de la nova etapa del Canòdrom van permetre estructurar i definir el camí que volia seguir l’espai, fins a arribar al punt que l’any 2020 es convertiria en l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, el nom que té actualment. De fet, des de llavors, la cooperativa Colectic (que ens va obrir les portes aquest estiu) és la responsable de l’Oficina Tècnica del Canòdrom, just entrant a mà esquerra. Aquesta oficina, és l’encarregada de coordinar, dinamitzar, gestionar i donar suport a les residències, d’impulsar l’ecosistema de projectes, de tirar endavant la programació, els espais o el model de governança intern, entre altres qüestions.

    Però… i l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, què és? 

    El Canòdrom actualment és un centre de referència a Barcelona en tecnologies digitals i participació ciutadana. Un punt obert a la ciutat i al món on es barregen temàtiques com tecnologies obertes, drets digitals i participació. 

    A través del Canòdrom obert, trobem una agenda d’activitats, tallers, formacions, xerrades, exposicions, projeccions de cinema o videojocs on es tracten temàtiques com democràcia, drets digitals, cultura digital, hackfeminismes, educació digital, tecnologies lliures o l’impacte ecològic d’aquestes. 

    L’Ateneu, a través de l’Escola Canòdrom, proposa una programació de formació i tallers per aprendre o sensibilitzar sobre tecnologia i mirar-la amb una perspectiva crítica perquè la ciutadania pugui ser conscient dels drets i deures digitals, conèixer alternatives a les grans corporacions o oferir eines obertes. Si bé aquesta és una programació anual i permanent, també hi trobarem cicles trimestrals i/o activitats o tallers més puntuals i especialitzades. De fet, el Canòdrom també és un dels sis punts de Barcelona que també acull la programació Cibernàrium, un seguit de formacions tecnològiques destinades a professionals i empresaes, o amb activitats d’iniciació o consulta a Internet per a tota la ciutadania de Barcelona.

    L’edifici compta amb 1.000m2 de terrassa, on es desenvolupen també algunes activitats englobades sota el nom de Grades Obertes. Un espai obert al barri destinat a projecció de pel·lícules o documentals i zona de joc lliure per a la canalla. D’altra banda, l’espai compta amb un edifici de 1.300m2 de superfície, on es distribueixen diverses sales (polivalent i de reunions) i espais de treball compartit. 

    El Canòdrom no només és un espai amb una agenda o programació de formació i tallers, sinó que també aposta per un altre model de gestió de treball. És un lloc per al treball compartit, la investigació i la reflexió sobre els reptes de l’era digital. El projecte compta amb una comunitat interna que està formada per diversitat d’actors com ara grups d’investigació, activistes o projectes tecnològics que s’allotgen o bé puntualment o bé de manera més permanent en algun d’aquests espais, totalment equipats per a poder-s’hi desenvolupar de manera individual o col·lectiva. 

    De fet, la governança de l’espai la formen aquests agents juntament amb els veïns i veïnes del barri i l’oficina tècnica amb la finalitat que les línies estratègiques del Canòdrom, la programació d’activitats i el model de projecte compartit segueixin ben viu. 

    De fet, un altre espai de comunitat i interacció amb els veïns i veïnes del barri, és el projecte Taula de Memòries i/o Fem Memòries. Es tracta d’un conjunt de trobades setamnals per obtenir i compartir un arxiu fotogràfic del barri i crear un Banc de Memòria Viva. De fet, també vol ser un espai on donar veu a les veïnes que són protagonistes d’històries o memòries no escrites i/o que tenen informació que volen compartir del propi Canòdrom o del barri.

    El Canòdrom, doncs, es tracta d’un equipament que impulsa programes de formació digital per promoure la inclusió digital i empoderar la ciutadania, d’un espai de col·laboració i intercooperació entre els agents implicats o allotjats, d’un lloc d’impuls i suport a projectes o iniciatives que estan en procés de creació i que necessiten tenir un espai incial, d’un lloc de referència al barri del Congrés i d’un punt de participació i innovació democràtica a través de processos participatius mitjançant eines tecnològiques. 

    Les semblances amb el que imaginavem per a Torrekua són evidents

    De fet, el primer contacte que vam tenir amb el Canòdrom va ser de molta utilitat per veure que és possible disposar d’un espai on convisiquin diferents línies dedicades a la comunitat. Però també, i sobretot, per entendre, entre altres qüestions, els diferents nivells de participació i/o col·laboració que poden haver-hi i conviure a través de diferents convenis. I no només des d’una visió d’ús d’espai i preu, sinó amb aportació o implicació en la governança o dedicació en els projectes des de la disponibilitat i temps de cadascú. 

    Un cop feta la visita, Torrekua va tornar a fer camí de tornada, per centra-se en aquesta tardor i hivern. Però aquest mateix octubre vam saber que aviat tornaríem a visitar el Canòdrom. El pròxim 15 de novembre, l’associació TEKS formarem part de la jornada que es celebrarà al Canòdrom i que estarà dedicada a cooperatives de treball vinculades a les tecnologies de la informació aUn conjunt de sessions de treball que tindran com a objectiu la coneixença, la comparació de models organitzatius i la promoció de la intercooperació en el sector,Tot, organitzat per CoopDevs, Jambo i Codi Cooperatiu

    Fins aviat, i que la ruta continuï!

    #canodrom #ESE #teknologia #teknologiaLibreak #Torrekua

    https://etzi.pm/torrekua-enceta-una-nova-ruta/

  12. Torrekua enceta una nova ruta

    La nova etapa de Torrekua fa mesos que té els focs encesos a baixa temperatura, però no ha estat fins a finals de primavera d’aquest 2024 que la paella va començar a escalfar-se…  I això ha fet que l’oli ja arrenqui el bull i els ingredients hagin començat a barrejar-se perquè el nou plat estigui a punt i a taula aquesta tardor. 

    Sí, aquesta nova fase de Torrekua és a punt d’encetar-se i aviat podrem anar mastegant quin és el projecte que acull ara Torrekua, què vol ser Torrekua, quins serveis hi podrem trobar o què s’hi podrà fer… 

    Però… cap a on anem? 

    Tecnologies Lliures i Economia Social Transformadora són i seran els pilars fonamentals d’aquest nou cicle de Torrekua (els ingredients principals). Mentre que intercooperació, comunitat, serveis i un programa de formacions, xerrades i tallers en seran les bigues. 

    Aquesta és la nova recepta en què estem immerses diverses persones vinculades en diferents projectes i cooperatives que formem part de l’associació TEKS. Som un grup de treball que hem decidit sumar esforços per oferir i disposar d’un nou espai que empeny per ser un referent en les Tecnologies Lliures i l’Economia Social Transformadora d’Euskal Herria. 

    I què volem dir quan diem Torrekua en ruta? 

    Creiem fermament que per dur a terme aquesta etapa és necessari, entre moltes altres coses, mirar cap enfora i prendre perspectiva. És a dir, conèixer, aprendre i nodrir-nos d’altres experiències que ens envolten, que ja existeixen i que s’acosten al model d’espai o projecte de Torrekua. Ja siguin espais de la mateixa ciutat d’Errenteria o de territoris veïns. En definitiva, observar, conèixer i donar a conèixer fars a seguir que tenen una manera de cuinar semblant i que són referents.

    Cap al Canòdrom

    Per això, vam decidir enfilar el camí cap a Catalunya. A finals d’aquest estiu vam tenir l’oportunitat de conèixer de prop el Canòdrom, de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Un espai situat a l’Avinguda Meridiana al barri del Congrés de Barcelona i que va obrir les portes el 1964 amb la funció d’acollir curses de gossos i apostes d’aquestes competicions. 

    L’espai, d’una banda, disposa d’una antiga pista de curses de gossos (actualment és un parc públic) i, de l’altra, un edifici de dues plantes allargat i amb grades, obra dels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig, que allotjava els espectadors que apostaven i anaven a veure les curses de gossos. Tot i això, el Canòdrom també va esdevenir un punt de trobada entre els veïns i veïnes del barri entre els anys 70 i 90, però després va entrar en una fase de decadència fins al punt que l’any 2006 va tancar les portes, i l’any 2010 va passar en mans de l’Ajuntament. 

    L’edifici és considerat Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i ha tingut diverses remodelacions fins que va tornar a obrir l’any 2016 sota el nom de Canòdrom, Parc d’Investigació Creativa, amb l’objectiu de ser un referent de l’àmbit tecnològic a la ciutat i ser una incubadora de projectes de cultura digital i noves tecnologies.

    Els primers anys d’arrencada de la nova etapa del Canòdrom van permetre estructurar i definir el camí que volia seguir l’espai, fins a arribar al punt que l’any 2020 es convertiria en l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, el nom que té actualment. De fet, des de llavors, la cooperativa Colectic (que ens va obrir les portes aquest estiu) és la responsable de l’Oficina Tècnica del Canòdrom, just entrant a mà esquerra. Aquesta oficina, és l’encarregada de coordinar, dinamitzar, gestionar i donar suport a les residències, d’impulsar l’ecosistema de projectes, de tirar endavant la programació, els espais o el model de governança intern, entre altres qüestions.

    Però… i l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, què és? 

    El Canòdrom actualment és un centre de referència a Barcelona en tecnologies digitals i participació ciutadana. Un punt obert a la ciutat i al món on es barregen temàtiques com tecnologies obertes, drets digitals i participació. 

    A través del Canòdrom obert, trobem una agenda d’activitats, tallers, formacions, xerrades, exposicions, projeccions de cinema o videojocs on es tracten temàtiques com democràcia, drets digitals, cultura digital, hackfeminismes, educació digital, tecnologies lliures o l’impacte ecològic d’aquestes. 

    L’Ateneu, a través de l’Escola Canòdrom, proposa una programació de formació i tallers per aprendre o sensibilitzar sobre tecnologia i mirar-la amb una perspectiva crítica perquè la ciutadania pugui ser conscient dels drets i deures digitals, conèixer alternatives a les grans corporacions o oferir eines obertes. Si bé aquesta és una programació anual i permanent, també hi trobarem cicles trimestrals i/o activitats o tallers més puntuals i especialitzades. De fet, el Canòdrom també és un dels sis punts de Barcelona que també acull la programació Cibernàrium, un seguit de formacions tecnològiques destinades a professionals i empresaes, o amb activitats d’iniciació o consulta a Internet per a tota la ciutadania de Barcelona.

    L’edifici compta amb 1.000m2 de terrassa, on es desenvolupen també algunes activitats englobades sota el nom de Grades Obertes. Un espai obert al barri destinat a projecció de pel·lícules o documentals i zona de joc lliure per a la canalla. D’altra banda, l’espai compta amb un edifici de 1.300m2 de superfície, on es distribueixen diverses sales (polivalent i de reunions) i espais de treball compartit. 

    El Canòdrom no només és un espai amb una agenda o programació de formació i tallers, sinó que també aposta per un altre model de gestió de treball. És un lloc per al treball compartit, la investigació i la reflexió sobre els reptes de l’era digital. El projecte compta amb una comunitat interna que està formada per diversitat d’actors com ara grups d’investigació, activistes o projectes tecnològics que s’allotgen o bé puntualment o bé de manera més permanent en algun d’aquests espais, totalment equipats per a poder-s’hi desenvolupar de manera individual o col·lectiva. 

    De fet, la governança de l’espai la formen aquests agents juntament amb els veïns i veïnes del barri i l’oficina tècnica amb la finalitat que les línies estratègiques del Canòdrom, la programació d’activitats i el model de projecte compartit segueixin ben viu. 

    De fet, un altre espai de comunitat i interacció amb els veïns i veïnes del barri, és el projecte Taula de Memòries i/o Fem Memòries. Es tracta d’un conjunt de trobades setamnals per obtenir i compartir un arxiu fotogràfic del barri i crear un Banc de Memòria Viva. De fet, també vol ser un espai on donar veu a les veïnes que són protagonistes d’històries o memòries no escrites i/o que tenen informació que volen compartir del propi Canòdrom o del barri.

    El Canòdrom, doncs, es tracta d’un equipament que impulsa programes de formació digital per promoure la inclusió digital i empoderar la ciutadania, d’un espai de col·laboració i intercooperació entre els agents implicats o allotjats, d’un lloc d’impuls i suport a projectes o iniciatives que estan en procés de creació i que necessiten tenir un espai incial, d’un lloc de referència al barri del Congrés i d’un punt de participació i innovació democràtica a través de processos participatius mitjançant eines tecnològiques. 

    Les semblances amb el que imaginavem per a Torrekua són evidents

    De fet, el primer contacte que vam tenir amb el Canòdrom va ser de molta utilitat per veure que és possible disposar d’un espai on convisiquin diferents línies dedicades a la comunitat. Però també, i sobretot, per entendre, entre altres qüestions, els diferents nivells de participació i/o col·laboració que poden haver-hi i conviure a través de diferents convenis. I no només des d’una visió d’ús d’espai i preu, sinó amb aportació o implicació en la governança o dedicació en els projectes des de la disponibilitat i temps de cadascú. 

    Un cop feta la visita, Torrekua va tornar a fer camí de tornada, per centra-se en aquesta tardor i hivern. Però aquest mateix octubre vam saber que aviat tornaríem a visitar el Canòdrom. El pròxim 15 de novembre, l’associació TEKS formarem part de la jornada que es celebrarà al Canòdrom i que estarà dedicada a cooperatives de treball vinculades a les tecnologies de la informació aUn conjunt de sessions de treball que tindran com a objectiu la coneixença, la comparació de models organitzatius i la promoció de la intercooperació en el sector,Tot, organitzat per CoopDevs, Jambo i Codi Cooperatiu

    Fins aviat, i que la ruta continuï!

    #canodrom #ESE #teknologia #teknologiaLibreak #Torrekua

    https://etzi.pm/torrekua-enceta-una-nova-ruta/

  13. Torrekua enceta una nova ruta

    La nova etapa de Torrekua fa mesos que té els focs encesos a baixa temperatura, però no ha estat fins a finals de primavera d’aquest 2024 que la paella va començar a escalfar-se…  I això ha fet que l’oli ja arrenqui el bull i els ingredients hagin començat a barrejar-se perquè el nou plat estigui a punt i a taula aquesta tardor. 

    Sí, aquesta nova fase de Torrekua és a punt d’encetar-se i aviat podrem anar mastegant quin és el projecte que acull ara Torrekua, què vol ser Torrekua, quins serveis hi podrem trobar o què s’hi podrà fer… 

    Però… cap a on anem? 

    Tecnologies Lliures i Economia Social Transformadora són i seran els pilars fonamentals d’aquest nou cicle de Torrekua (els ingredients principals). Mentre que intercooperació, comunitat, serveis i un programa de formacions, xerrades i tallers en seran les bigues. 

    Aquesta és la nova recepta en què estem immerses diverses persones vinculades en diferents projectes i cooperatives que formem part de l’associació TEKS. Som un grup de treball que hem decidit sumar esforços per oferir i disposar d’un nou espai que empeny per ser un referent en les Tecnologies Lliures i l’Economia Social Transformadora d’Euskal Herria. 

    I què volem dir quan diem Torrekua en ruta? 

    Creiem fermament que per dur a terme aquesta etapa és necessari, entre moltes altres coses, mirar cap enfora i prendre perspectiva. És a dir, conèixer, aprendre i nodrir-nos d’altres experiències que ens envolten, que ja existeixen i que s’acosten al model d’espai o projecte de Torrekua. Ja siguin espais de la mateixa ciutat d’Errenteria o de territoris veïns. En definitiva, observar, conèixer i donar a conèixer fars a seguir que tenen una manera de cuinar semblant i que són referents.

    Cap al Canòdrom

    Per això, vam decidir enfilar el camí cap a Catalunya. A finals d’aquest estiu vam tenir l’oportunitat de conèixer de prop el Canòdrom, de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Un espai situat a l’Avinguda Meridiana al barri del Congrés de Barcelona i que va obrir les portes el 1964 amb la funció d’acollir curses de gossos i apostes d’aquestes competicions. 

    L’espai, d’una banda, disposa d’una antiga pista de curses de gossos (actualment és un parc públic) i, de l’altra, un edifici de dues plantes allargat i amb grades, obra dels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig, que allotjava els espectadors que apostaven i anaven a veure les curses de gossos. Tot i això, el Canòdrom també va esdevenir un punt de trobada entre els veïns i veïnes del barri entre els anys 70 i 90, però després va entrar en una fase de decadència fins al punt que l’any 2006 va tancar les portes, i l’any 2010 va passar en mans de l’Ajuntament. 

    L’edifici és considerat Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i ha tingut diverses remodelacions fins que va tornar a obrir l’any 2016 sota el nom de Canòdrom, Parc d’Investigació Creativa, amb l’objectiu de ser un referent de l’àmbit tecnològic a la ciutat i ser una incubadora de projectes de cultura digital i noves tecnologies.

    Els primers anys d’arrencada de la nova etapa del Canòdrom van permetre estructurar i definir el camí que volia seguir l’espai, fins a arribar al punt que l’any 2020 es convertiria en l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, el nom que té actualment. De fet, des de llavors, la cooperativa Colectic (que ens va obrir les portes aquest estiu) és la responsable de l’Oficina Tècnica del Canòdrom, just entrant a mà esquerra. Aquesta oficina, és l’encarregada de coordinar, dinamitzar, gestionar i donar suport a les residències, d’impulsar l’ecosistema de projectes, de tirar endavant la programació, els espais o el model de governança intern, entre altres qüestions.

    Però… i l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, què és? 

    El Canòdrom actualment és un centre de referència a Barcelona en tecnologies digitals i participació ciutadana. Un punt obert a la ciutat i al món on es barregen temàtiques com tecnologies obertes, drets digitals i participació. 

    A través del Canòdrom obert, trobem una agenda d’activitats, tallers, formacions, xerrades, exposicions, projeccions de cinema o videojocs on es tracten temàtiques com democràcia, drets digitals, cultura digital, hackfeminismes, educació digital, tecnologies lliures o l’impacte ecològic d’aquestes. 

    L’Ateneu, a través de l’Escola Canòdrom, proposa una programació de formació i tallers per aprendre o sensibilitzar sobre tecnologia i mirar-la amb una perspectiva crítica perquè la ciutadania pugui ser conscient dels drets i deures digitals, conèixer alternatives a les grans corporacions o oferir eines obertes. Si bé aquesta és una programació anual i permanent, també hi trobarem cicles trimestrals i/o activitats o tallers més puntuals i especialitzades. De fet, el Canòdrom també és un dels sis punts de Barcelona que també acull la programació Cibernàrium, un seguit de formacions tecnològiques destinades a professionals i empresaes, o amb activitats d’iniciació o consulta a Internet per a tota la ciutadania de Barcelona.

    L’edifici compta amb 1.000m2 de terrassa, on es desenvolupen també algunes activitats englobades sota el nom de Grades Obertes. Un espai obert al barri destinat a projecció de pel·lícules o documentals i zona de joc lliure per a la canalla. D’altra banda, l’espai compta amb un edifici de 1.300m2 de superfície, on es distribueixen diverses sales (polivalent i de reunions) i espais de treball compartit. 

    El Canòdrom no només és un espai amb una agenda o programació de formació i tallers, sinó que també aposta per un altre model de gestió de treball. És un lloc per al treball compartit, la investigació i la reflexió sobre els reptes de l’era digital. El projecte compta amb una comunitat interna que està formada per diversitat d’actors com ara grups d’investigació, activistes o projectes tecnològics que s’allotgen o bé puntualment o bé de manera més permanent en algun d’aquests espais, totalment equipats per a poder-s’hi desenvolupar de manera individual o col·lectiva. 

    De fet, la governança de l’espai la formen aquests agents juntament amb els veïns i veïnes del barri i l’oficina tècnica amb la finalitat que les línies estratègiques del Canòdrom, la programació d’activitats i el model de projecte compartit segueixin ben viu. 

    De fet, un altre espai de comunitat i interacció amb els veïns i veïnes del barri, és el projecte Taula de Memòries i/o Fem Memòries. Es tracta d’un conjunt de trobades setamnals per obtenir i compartir un arxiu fotogràfic del barri i crear un Banc de Memòria Viva. De fet, també vol ser un espai on donar veu a les veïnes que són protagonistes d’històries o memòries no escrites i/o que tenen informació que volen compartir del propi Canòdrom o del barri.

    El Canòdrom, doncs, es tracta d’un equipament que impulsa programes de formació digital per promoure la inclusió digital i empoderar la ciutadania, d’un espai de col·laboració i intercooperació entre els agents implicats o allotjats, d’un lloc d’impuls i suport a projectes o iniciatives que estan en procés de creació i que necessiten tenir un espai incial, d’un lloc de referència al barri del Congrés i d’un punt de participació i innovació democràtica a través de processos participatius mitjançant eines tecnològiques. 

    Les semblances amb el que imaginavem per a Torrekua són evidents

    De fet, el primer contacte que vam tenir amb el Canòdrom va ser de molta utilitat per veure que és possible disposar d’un espai on convisiquin diferents línies dedicades a la comunitat. Però també, i sobretot, per entendre, entre altres qüestions, els diferents nivells de participació i/o col·laboració que poden haver-hi i conviure a través de diferents convenis. I no només des d’una visió d’ús d’espai i preu, sinó amb aportació o implicació en la governança o dedicació en els projectes des de la disponibilitat i temps de cadascú. 

    Un cop feta la visita, Torrekua va tornar a fer camí de tornada, per centra-se en aquesta tardor i hivern. Però aquest mateix octubre vam saber que aviat tornaríem a visitar el Canòdrom. El pròxim 15 de novembre, l’associació TEKS formarem part de la jornada que es celebrarà al Canòdrom i que estarà dedicada a cooperatives de treball vinculades a les tecnologies de la informació aUn conjunt de sessions de treball que tindran com a objectiu la coneixença, la comparació de models organitzatius i la promoció de la intercooperació en el sector,Tot, organitzat per CoopDevs, Jambo i Codi Cooperatiu

    Fins aviat, i que la ruta continuï!

    #canodrom #ESE #teknologia #teknologiaLibreak #Torrekua

    https://etzi.pm/torrekua-enceta-una-nova-ruta/

  14. Torrekua enceta una nova ruta

    La nova etapa de Torrekua fa mesos que té els focs encesos a baixa temperatura, però no ha estat fins a finals de primavera d’aquest 2024 que la paella va començar a escalfar-se…  I això ha fet que l’oli ja arrenqui el bull i els ingredients hagin començat a barrejar-se perquè el nou plat estigui a punt i a taula aquesta tardor. 

    Sí, aquesta nova fase de Torrekua és a punt d’encetar-se i aviat podrem anar mastegant quin és el projecte que acull ara Torrekua, què vol ser Torrekua, quins serveis hi podrem trobar o què s’hi podrà fer… 

    Però… cap a on anem? 

    Tecnologies Lliures i Economia Social Transformadora són i seran els pilars fonamentals d’aquest nou cicle de Torrekua (els ingredients principals). Mentre que intercooperació, comunitat, serveis i un programa de formacions, xerrades i tallers en seran les bigues. 

    Aquesta és la nova recepta en què estem immerses diverses persones vinculades en diferents projectes i cooperatives que formem part de l’associació TEKS. Som un grup de treball que hem decidit sumar esforços per oferir i disposar d’un nou espai que empeny per ser un referent en les Tecnologies Lliures i l’Economia Social Transformadora d’Euskal Herria. 

    I què volem dir quan diem Torrekua en ruta? 

    Creiem fermament que per dur a terme aquesta etapa és necessari, entre moltes altres coses, mirar cap enfora i prendre perspectiva. És a dir, conèixer, aprendre i nodrir-nos d’altres experiències que ens envolten, que ja existeixen i que s’acosten al model d’espai o projecte de Torrekua. Ja siguin espais de la mateixa ciutat d’Errenteria o de territoris veïns. En definitiva, observar, conèixer i donar a conèixer fars a seguir que tenen una manera de cuinar semblant i que són referents.

    Cap al Canòdrom

    Per això, vam decidir enfilar el camí cap a Catalunya. A finals d’aquest estiu vam tenir l’oportunitat de conèixer de prop el Canòdrom, de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Un espai situat a l’Avinguda Meridiana al barri del Congrés de Barcelona i que va obrir les portes el 1964 amb la funció d’acollir curses de gossos i apostes d’aquestes competicions. 

    L’espai, d’una banda, disposa d’una antiga pista de curses de gossos (actualment és un parc públic) i, de l’altra, un edifici de dues plantes allargat i amb grades, obra dels arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig, que allotjava els espectadors que apostaven i anaven a veure les curses de gossos. Tot i això, el Canòdrom també va esdevenir un punt de trobada entre els veïns i veïnes del barri entre els anys 70 i 90, però després va entrar en una fase de decadència fins al punt que l’any 2006 va tancar les portes, i l’any 2010 va passar en mans de l’Ajuntament. 

    L’edifici és considerat Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i ha tingut diverses remodelacions fins que va tornar a obrir l’any 2016 sota el nom de Canòdrom, Parc d’Investigació Creativa, amb l’objectiu de ser un referent de l’àmbit tecnològic a la ciutat i ser una incubadora de projectes de cultura digital i noves tecnologies.

    Els primers anys d’arrencada de la nova etapa del Canòdrom van permetre estructurar i definir el camí que volia seguir l’espai, fins a arribar al punt que l’any 2020 es convertiria en l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, el nom que té actualment. De fet, des de llavors, la cooperativa Colectic (que ens va obrir les portes aquest estiu) és la responsable de l’Oficina Tècnica del Canòdrom, just entrant a mà esquerra. Aquesta oficina, és l’encarregada de coordinar, dinamitzar, gestionar i donar suport a les residències, d’impulsar l’ecosistema de projectes, de tirar endavant la programació, els espais o el model de governança intern, entre altres qüestions.

    Però… i l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, què és? 

    El Canòdrom actualment és un centre de referència a Barcelona en tecnologies digitals i participació ciutadana. Un punt obert a la ciutat i al món on es barregen temàtiques com tecnologies obertes, drets digitals i participació. 

    A través del Canòdrom obert, trobem una agenda d’activitats, tallers, formacions, xerrades, exposicions, projeccions de cinema o videojocs on es tracten temàtiques com democràcia, drets digitals, cultura digital, hackfeminismes, educació digital, tecnologies lliures o l’impacte ecològic d’aquestes. 

    L’Ateneu, a través de l’Escola Canòdrom, proposa una programació de formació i tallers per aprendre o sensibilitzar sobre tecnologia i mirar-la amb una perspectiva crítica perquè la ciutadania pugui ser conscient dels drets i deures digitals, conèixer alternatives a les grans corporacions o oferir eines obertes. Si bé aquesta és una programació anual i permanent, també hi trobarem cicles trimestrals i/o activitats o tallers més puntuals i especialitzades. De fet, el Canòdrom també és un dels sis punts de Barcelona que també acull la programació Cibernàrium, un seguit de formacions tecnològiques destinades a professionals i empresaes, o amb activitats d’iniciació o consulta a Internet per a tota la ciutadania de Barcelona.

    L’edifici compta amb 1.000m2 de terrassa, on es desenvolupen també algunes activitats englobades sota el nom de Grades Obertes. Un espai obert al barri destinat a projecció de pel·lícules o documentals i zona de joc lliure per a la canalla. D’altra banda, l’espai compta amb un edifici de 1.300m2 de superfície, on es distribueixen diverses sales (polivalent i de reunions) i espais de treball compartit. 

    El Canòdrom no només és un espai amb una agenda o programació de formació i tallers, sinó que també aposta per un altre model de gestió de treball. És un lloc per al treball compartit, la investigació i la reflexió sobre els reptes de l’era digital. El projecte compta amb una comunitat interna que està formada per diversitat d’actors com ara grups d’investigació, activistes o projectes tecnològics que s’allotgen o bé puntualment o bé de manera més permanent en algun d’aquests espais, totalment equipats per a poder-s’hi desenvolupar de manera individual o col·lectiva. 

    De fet, la governança de l’espai la formen aquests agents juntament amb els veïns i veïnes del barri i l’oficina tècnica amb la finalitat que les línies estratègiques del Canòdrom, la programació d’activitats i el model de projecte compartit segueixin ben viu. 

    De fet, un altre espai de comunitat i interacció amb els veïns i veïnes del barri, és el projecte Taula de Memòries i/o Fem Memòries. Es tracta d’un conjunt de trobades setamnals per obtenir i compartir un arxiu fotogràfic del barri i crear un Banc de Memòria Viva. De fet, també vol ser un espai on donar veu a les veïnes que són protagonistes d’històries o memòries no escrites i/o que tenen informació que volen compartir del propi Canòdrom o del barri.

    El Canòdrom, doncs, es tracta d’un equipament que impulsa programes de formació digital per promoure la inclusió digital i empoderar la ciutadania, d’un espai de col·laboració i intercooperació entre els agents implicats o allotjats, d’un lloc d’impuls i suport a projectes o iniciatives que estan en procés de creació i que necessiten tenir un espai incial, d’un lloc de referència al barri del Congrés i d’un punt de participació i innovació democràtica a través de processos participatius mitjançant eines tecnològiques. 

    Les semblances amb el que imaginavem per a Torrekua són evidents

    De fet, el primer contacte que vam tenir amb el Canòdrom va ser de molta utilitat per veure que és possible disposar d’un espai on convisiquin diferents línies dedicades a la comunitat. Però també, i sobretot, per entendre, entre altres qüestions, els diferents nivells de participació i/o col·laboració que poden haver-hi i conviure a través de diferents convenis. I no només des d’una visió d’ús d’espai i preu, sinó amb aportació o implicació en la governança o dedicació en els projectes des de la disponibilitat i temps de cadascú. 

    Un cop feta la visita, Torrekua va tornar a fer camí de tornada, per centra-se en aquesta tardor i hivern. Però aquest mateix octubre vam saber que aviat tornaríem a visitar el Canòdrom. El pròxim 15 de novembre, l’associació TEKS formarem part de la jornada que es celebrarà al Canòdrom i que estarà dedicada a cooperatives de treball vinculades a les tecnologies de la informació aUn conjunt de sessions de treball que tindran com a objectiu la coneixença, la comparació de models organitzatius i la promoció de la intercooperació en el sector,Tot, organitzat per CoopDevs, Jambo i Codi Cooperatiu

    Fins aviat, i que la ruta continuï!

    #canodrom #ESE #teknologia #teknologiaLibreak #Torrekua

    https://etzi.pm/torrekua-enceta-una-nova-ruta/

  15. "Un Temple Zen a la Ciutat."

    "Els llocs de pràctica #zen occidentals s’anomenen comunament “dojo zen”, que en japonès significa “lloc de pràctica del zen”. Des de l’arribada de Taisen Deshimaru a Europa el 1967, es van obrir molts dojos zen per tot Europa. Uns anys més tard, el terme “temple zen” va començar a introduir-se, especialment per als monestirs al camp, on conviu una petita comunitat. Però el concepte de “temple zen” és molt més ampli, i també el podem trobar a les ciutats. Aleshores, quina és la diferència entre un dojo zen i un temple zen? Per al mestre Roland Yuno, un temple és aquell lloc de pràctica on hi ha un mestre ensenyant. Amb tot, potser el millor és reflexionar sobre què significa per a nosaltres un temple zen. Al nostre país, quan parlem de temple, de seguida ens venen al cap les esglésies romàniques, o les catedrals gòtiques. Edificis amb una arquitectura pensada per a l’ #espiritualitat. El sostre, el terra, el ritme dels espais, les finestres, les columnes, la llum, el silenci, tots els elements arquitectònics del temple invoquen una grandiositat més enllà del nostre petit jo. En un temple zen, a més, les diferents estances ens conviden a la realització del ritual: una estança per a deixar les sabates, una estança per a la recepció, una estança per a esperar en silenci, els lavabos, l’estança per a deixar la roba del carrer i posar-nos el kimono, i, finalment, el dojo, l’estança on seure a #meditar. Un temple és el  lloc on la pedra i la fusta, les rajoles i el ciment, ens acompanyen estança per estança, fins al nostre interior. El temple té el poder de canviar la ment. I construir i sostenir un temple, encara més. Quan afrontem la tasca de construir un temple, les obres, l’esforç esmerçat, els riscos, la fatiga, les incerteses, la joia i la solidaritat, és tal, que desborda qualsevol ment ordinària. Només si canviem el punt de vista egocèntric de la ment ordinària , i ens obrim a la visió altruista de la ment de la fe, podrem realitzar aquesta gran obra, sense oblidar en cap moment que fem això per poder seure junts en #zazen, perquè siguin quines siguin les condicions i les circumstàncies, zazen és sempre el nostre vertader temple."

    —Lluis Nansen
    http://zenkannon.org
  16. "Un Temple Zen a la Ciutat."

    "Els llocs de pràctica #zen occidentals s’anomenen comunament “dojo zen”, que en japonès significa “lloc de pràctica del zen”. Des de l’arribada de Taisen Deshimaru a Europa el 1967, es van obrir molts dojos zen per tot Europa. Uns anys més tard, el terme “temple zen” va començar a introduir-se, especialment per als monestirs al camp, on conviu una petita comunitat. Però el concepte de “temple zen” és molt més ampli, i també el podem trobar a les ciutats. Aleshores, quina és la diferència entre un dojo zen i un temple zen? Per al mestre Roland Yuno, un temple és aquell lloc de pràctica on hi ha un mestre ensenyant. Amb tot, potser el millor és reflexionar sobre què significa per a nosaltres un temple zen. Al nostre país, quan parlem de temple, de seguida ens venen al cap les esglésies romàniques, o les catedrals gòtiques. Edificis amb una arquitectura pensada per a l’ #espiritualitat. El sostre, el terra, el ritme dels espais, les finestres, les columnes, la llum, el silenci, tots els elements arquitectònics del temple invoquen una grandiositat més enllà del nostre petit jo. En un temple zen, a més, les diferents estances ens conviden a la realització del ritual: una estança per a deixar les sabates, una estança per a la recepció, una estança per a esperar en silenci, els lavabos, l’estança per a deixar la roba del carrer i posar-nos el kimono, i, finalment, el dojo, l’estança on seure a #meditar. Un temple és el  lloc on la pedra i la fusta, les rajoles i el ciment, ens acompanyen estança per estança, fins al nostre interior. El temple té el poder de canviar la ment. I construir i sostenir un temple, encara més. Quan afrontem la tasca de construir un temple, les obres, l’esforç esmerçat, els riscos, la fatiga, les incerteses, la joia i la solidaritat, és tal, que desborda qualsevol ment ordinària. Només si canviem el punt de vista egocèntric de la ment ordinària , i ens obrim a la visió altruista de la ment de la fe, podrem realitzar aquesta gran obra, sense oblidar en cap moment que fem això per poder seure junts en #zazen, perquè siguin quines siguin les condicions i les circumstàncies, zazen és sempre el nostre vertader temple."

    —Lluis Nansen
    http://zenkannon.org
  17. "Un Temple Zen a la Ciutat."

    "Els llocs de pràctica #zen occidentals s’anomenen comunament “dojo zen”, que en japonès significa “lloc de pràctica del zen”. Des de l’arribada de Taisen Deshimaru a Europa el 1967, es van obrir molts dojos zen per tot Europa. Uns anys més tard, el terme “temple zen” va començar a introduir-se, especialment per als monestirs al camp, on conviu una petita comunitat. Però el concepte de “temple zen” és molt més ampli, i també el podem trobar a les ciutats. Aleshores, quina és la diferència entre un dojo zen i un temple zen? Per al mestre Roland Yuno, un temple és aquell lloc de pràctica on hi ha un mestre ensenyant. Amb tot, potser el millor és reflexionar sobre què significa per a nosaltres un temple zen. Al nostre país, quan parlem de temple, de seguida ens venen al cap les esglésies romàniques, o les catedrals gòtiques. Edificis amb una arquitectura pensada per a l’ #espiritualitat. El sostre, el terra, el ritme dels espais, les finestres, les columnes, la llum, el silenci, tots els elements arquitectònics del temple invoquen una grandiositat més enllà del nostre petit jo. En un temple zen, a més, les diferents estances ens conviden a la realització del ritual: una estança per a deixar les sabates, una estança per a la recepció, una estança per a esperar en silenci, els lavabos, l’estança per a deixar la roba del carrer i posar-nos el kimono, i, finalment, el dojo, l’estança on seure a #meditar. Un temple és el  lloc on la pedra i la fusta, les rajoles i el ciment, ens acompanyen estança per estança, fins al nostre interior. El temple té el poder de canviar la ment. I construir i sostenir un temple, encara més. Quan afrontem la tasca de construir un temple, les obres, l’esforç esmerçat, els riscos, la fatiga, les incerteses, la joia i la solidaritat, és tal, que desborda qualsevol ment ordinària. Només si canviem el punt de vista egocèntric de la ment ordinària , i ens obrim a la visió altruista de la ment de la fe, podrem realitzar aquesta gran obra, sense oblidar en cap moment que fem això per poder seure junts en #zazen, perquè siguin quines siguin les condicions i les circumstàncies, zazen és sempre el nostre vertader temple."

    —Lluis Nansen
    http://zenkannon.org
  18. Working List: World’s tallest sports arenas

    Avicii Arena in Stocholm – Source: edmidentity.com

    As a follow-up to the previously published post about the tallest stadiums in the word, below is a list of the tallest sports arenas. These facilities are designed for use by sports including basketball, ice hockey, volleyball, indoor lacrosse, tennis, wrestling, and similar sports, as well as for concerts and other entertainment events. Whenever possible, the height above grade was used, though at times the grade can be built up around the base of the arena.

    Lanxess Arena in Cologne, Germany – Source: beta.musikwoche.de

    As data is identified for other facilities, they will be added to the list if the meet the minimum height threshold of 70 feet. Thirty-five (35) nations and 28 states are currently represented, including all the continents. Peace!

    Bridgestone Arena in Nashville, TN – Source: vrbo.com

    _______

    1. Avicii Arena: Stockholm, Sweden = 279 feet

    2. Lanxess Arena: Cologne, Germany = 249 feet

    3. Bridgestone Arena: Nashville, Tennessee ~ 220 feet

    4. Philippine Arena: Manila, Philippines = 213 feet

    5. Walter Pyramid: Long Beach, California = 190 feet

    6. Kia Center: Orlando, Florida = 180 feet

    7. SKA Arena: St. Petersburg, Russia = 176 feet

    8. O2 Arena: London, England = 171 feet

    9. Gainbridge Fieldhouse: Indianapolis, Indiana = 170 feet

    10. Perth Arena: Perth Australia = 164 feet

    11. TD Garden: Boston, Massachusetts = 162 feet

    12. Izumo Dome: Izumi, Japan = 161 feet – wooden

    13. KeyBank Center: Buffalo, New York = 156 feet

    14. Prudential Center: Newark, New Jersey = 155 feet

    15. CNA Arena Akita: Akita City, Japan = 154 feet

    16-18. Intuit Dome Arena: Inglewood, California; Madison Square Garden: New York City, New York; and Crypto.com Arena: Los Angeles, California = 150 feet

    19. Mexico City Arena: Mexico City, Mexico = 148 feet

    20. José Miguel Agrelot Coliseum: San Juan, Puerto Rico = 144 feet

    21. Rogers Place: Edmonton, Alberta = 141 feet

    22-27. United Center: Chicago, Illinois; Rocket Mortgage FieldHouse: Cleveland, Ohio; Moda Center: Portland Oregon; Cajundome: Lafayette, Louisiana; Dean Smith Center: Chapel Hill, North Carolina; and Araneta Coliseum: Quezon City, Philippines = 140 feet

    28. WVU Coliseum: Morgantown, West Virginia = 139 feet

    29-30. Megasport Sports Palace: Moscow, Russia and Sydney SuperDome: Sydney, Australia = 138 feet

    31-34. Nationwide Arena: Columbus, Ohio; KFC Yum! Center: Louisville, Kentucky; PostFinance-Arena: Bern, Switzerland; and Yamada Green Dome: Maebashi, Japan = 135 feet

    35-38. Target Center: Minneapolis, Minnesota; Chase Center Arena: San Francisco, California; BOK Arena: Tulsa, Oklahoma; and Amalie Arena: Tampa, Florida = 134 feet

    39-45. Videotron Centre: Quebec City, Quebec; Mercedes-Benz Arena: Shanghai, China; Cadillac Arena: Beijing, China; and Kobe Green Arena: Kobe, Japan; and Park Dome: Kumamoto, Japan; Yoyogi National Gymnasium: Tokyo, Japan; and Barys Arena: Astana: Kazakhstan = 131 feet

    46. Spectrum Center: Charlotte, North Carolina = 130 feet

    47-49. Firserv Forum, Milwaukee, Wisconsin; Rogers Arena: Vancouver, British Columbia; and Arena Zagreb: Zagreb, Croatia = 128 feet

    50-51. Wells Fargo Arena: Philadelphia, Pennsylvania and Wells Fargo Arena: Des Moines, Iowa = 127 feet

    52-53. Canada Life Center: Winnipeg, Manitoba and State Farm Center: Champaign, Illinois = 125 feet

    54. Dongguan Basketball Center: Dongguan, China = 121 feet

    55-56. Worthen Arena: Muncie, Indiana and Capital One Arena: Washington, DC = 120 feet

    57-59. Stark Arena: Belgrade, Serbia; Vitrifrigo Arena: Pesaro, Italy; and Exactech Arena: Gainesville,, Florida = 118 feet

    60-61. SAP Center: San Jose, California and Minsk Arena: Minsk, Belarus = 117 feet

    62-66. Atlas Arena: Lodz, Poland; Uber Arena: Berlin, Germany; O.A.C.A. Olympic Indoor Hall: Athens, Greece; Royal Arena: Copehagen, Denmark; and Roig Arena (uc): Valencia, Spain = 115 feet

    67. Budapest Sports Arena: Budapest, Hungary = 112 feet

    68-69. Barclay’s Center: Brooklyn, New York and Lenovo Center: Raleigh, North Carolina = 109 feet

    70-71. Paycom Center: Oklahoma City, Oklahoma and Indira Gandhi Indoor Stadium: New Delhi, India = 108 feet

    72. Crisler Center: Ann Arbor, Michigan = 107 feet

    73-80. PPG Paints Arena: Pittsburgh, Pennsylvania; Honda Center: Anaheim, California; Enterprise Center: St. Louis, Missouri; SaskTel Center: Saskatoon, Saskatchewan; Amerant Bank Arena: Sunrise, Florida; Mizzou Arena: Columbia, Missouri; Farmasi Arena: Rio de Janeiro, Brazil; and New Edinburgh Park Arena (planned): Edinburgh, Scotland = 100 feet

    81-85. BK Arena: Kigali, Rwanda; Accor Arena: Paris, France; Ziggo Dome: Amsterdam, Netherlands; Rajiv Gandhi Arena: Kochi, India; and Ariake Gymnastics Centre: Tokyo, Japan = 98 feet Jesse M. Robredo Coliseum: Naga City, Philippines

    86. Value City Arena: Columbus, Ohio = 96 feet

    87-88. UW-Milwaukee Panther Arena: Milwaukee, Wisconsin and Kanteerava Indoor Stadium: Bengaluru, India = 95 feet

    89-90. Kaseya Center: Miami, Florida and Ülker Sports and Event Hall: Istanbul, Turkiye = 92 feet

    91-93. State Farm Arena: Atlanta, Georgia; Coleman Coliseum: Tuscaloosa, Alabama; and Beasley Coliseum: Pullman, Washington = 90 feet

    94-97. Scotiabank Saddleback Arena: Calgary, Alberta; Hulman Center: Terre Haute, Indiana; Sinan Erdem Dome: Istanbul, Turkiye; and Tauron Arena: Kraków, Poland = 89 feet

    98. Petersen Events Center: Pittsburgh, Pennsylvania = 86+ feet

    99-100. T-Mobile Arena: Las Vegas, Nevada and American Airlines Center: Dallas, Texas = 85 feet

    101. Sportpaleis: Antwerp, Belgium = 82 feet

    102-103. Mackey Arena: West Lafayette, Indiana and Pete Maravich Assembly Center: Baton Rouge, Louisiana= 80 feet

    104. Baxter Arena: Omaha, Nebraska = 79 feet

    105. The Pavilion at Ole Miss: Oxford, Mississippi = 76 feet

    106-107. Moody Center: Austin, Texas and Hong Kong Coliseum: Hong Kong, China= 75 feet

    108. Malmo Arena: Malmo, Sweden = 74 feet

    109. Extra Mile Arena: Boise, Idaho = 72 feet

    110-111. Smoothie King Arena: New Orleans, Louisiana and Foster Communication Arena: San Angelo, Texas = 70 feet

    ________

    Dakar Arena in Senegal – Source: summa.com.tr

    Likely other arenas (more data needed):

    • Acadome: Montgomery, AL
    • Alaska Airlines Arena: Seattle, WA
    • Allen County Coliseum: Fort Wayne, IN
    • Alonte Sports Arena: Binan, Philippines
    • Ariake Tennis Arena: Tokyo, Japan
    • Assembly Hall: Bloomington, IN
    • Ball Arena: Denver, CO
    • Bell Centre: Montreal, Quebec
    • Breslin Center: East Lansing, MI
    • CFSB Arena: Murray, KY
    • Convocation Center: Athens, OH
    • Co-op Live: Manchester, England
    • Dakar Arena: Dakar, Senegal
    • Fernando Buesa Arena: Vitoria, Spain
    • Ford Center: Evansville, IN
    • Guoxin Gymnasium: Qingdao, China
    • Helsinki Halli: Helsinki, Finland = 107 feet?
    • Hinkle Fieldhouse: Indianapolis, IN
    • Jyske Bank Boxen: Denmark
    • Jenison Fieldhouse: East Lansing, MI
    • Key Bank Center: Buffalo, NY
    • Kohl Center: Madison, WI
    • Kress and Rensch Events Centers: Green Bay, WI
    • Makomanai Ice Arena: Sapporo, Japan
    • Mall of Asia Arena: Pasay, Philippines
    • Manchester Arena: Manchester, England
    • MEO Arena: Lisbon, Portugal
    • Minidome: Baton Rouge, LA
    • Morioka Takaya Arena: Morioka, Japan
    • Nassau Coliseum: Hempstead, NY
    • Nippon Gaishi Hall: Nagoya, Japan
    • Nokia Arena: Tampere, Finland
    • Olympic Gymnastics Arena: Seoul,
    • South Korea
    • Osaka Prefectural Gymnasium: Osaka, Japan
    • Peace and Friendship Stadium: Piraeus, Greece
    • Salle Moulay Abdellah: Rabat, Morocco
    • SAP Center: San Jose, CA
    • Scoitiabank Arena: Toronto, Ontario
    • Scotia Place: Calgary, Alberta (under construction)
    • Sun Arena: Ise, Japan
    • Sun Dome Fukui, Japan
    • Towa Pharmaceutical Ractab Dome: Osaka, Japan
    • VyStar Veterans Arena: Jacksonville, FL
    • Workers Indoor Arena: Beijing, China
    • Yost Ice Arena: Ann Arbor, MI
    • Žalgiris Arena: Kaunas, Lithuania
    Historic Hinkle Fieldhouse in Indianapolis, IN – Source: stories.butler.edu

    SOURCES:

    Nokia Arena in Tempere, Finland – Source: nokiaarena.fi

    #arenas #basketball #cities #coliseums #design #entertainment #fieldHouses #fun #geography #history #iceHockey #landUse #planning #sports #tennis #travel #venues #volleyball

  19. Working List: World’s tallest sports arenas

    Avicii Arena in Stocholm – Source: edmidentity.com

    As a follow-up to the previously published post about the tallest stadiums in the word, below is a list of the tallest sports arenas. These facilities are designed for use by sports including basketball, ice hockey, volleyball, indoor lacrosse, tennis, wrestling, and similar sports, as well as for concerts and other entertainment events. Whenever possible, the height above grade was used, though at times the grade can be built up around the base of the arena.

    Lanxess Arena in Cologne, Germany – Source: beta.musikwoche.de

    As data is identified for other facilities, they will be added to the list if the meet the minimum height threshold of 70 feet. Thirty-five (35) nations and 28 states are currently represented, including all the continents. Peace!

    Bridgestone Arena in Nashville, TN – Source: vrbo.com

    _______

    1. Avicii Arena: Stockholm, Sweden = 279 feet

    2. Lanxess Arena: Cologne, Germany = 249 feet

    3. Bridgestone Arena: Nashville, Tennessee ~ 220 feet

    4. Philippine Arena: Manila, Philippines = 213 feet

    5. Walter Pyramid: Long Beach, California = 190 feet

    6. Kia Center: Orlando, Florida = 180 feet

    7. SKA Arena: St. Petersburg, Russia = 176 feet

    8. O2 Arena: London, England = 171 feet

    9. Gainbridge Fieldhouse: Indianapolis, Indiana = 170 feet

    10. Perth Arena: Perth Australia = 164 feet

    11. TD Garden: Boston, Massachusetts = 162 feet

    12. Izumo Dome: Izumi, Japan = 161 feet – wooden

    13. KeyBank Center: Buffalo, New York = 156 feet

    14. Prudential Center: Newark, New Jersey = 155 feet

    15. CNA Arena Akita: Akita City, Japan = 154 feet

    16-18. Intuit Dome Arena: Inglewood, California; Madison Square Garden: New York City, New York; and Crypto.com Arena: Los Angeles, California = 150 feet

    19. Mexico City Arena: Mexico City, Mexico = 148 feet

    20. José Miguel Agrelot Coliseum: San Juan, Puerto Rico = 144 feet

    21. Rogers Place: Edmonton, Alberta = 141 feet

    22-27. United Center: Chicago, Illinois; Rocket Mortgage FieldHouse: Cleveland, Ohio; Moda Center: Portland Oregon; Cajundome: Lafayette, Louisiana; Dean Smith Center: Chapel Hill, North Carolina; and Araneta Coliseum: Quezon City, Philippines = 140 feet

    28. WVU Coliseum: Morgantown, West Virginia = 139 feet

    29-30. Megasport Sports Palace: Moscow, Russia and Sydney SuperDome: Sydney, Australia = 138 feet

    31-34. Nationwide Arena: Columbus, Ohio; KFC Yum! Center: Louisville, Kentucky; PostFinance-Arena: Bern, Switzerland; and Yamada Green Dome: Maebashi, Japan = 135 feet

    35-38. Target Center: Minneapolis, Minnesota; Chase Center Arena: San Francisco, California; BOK Arena: Tulsa, Oklahoma; and Amalie Arena: Tampa, Florida = 134 feet

    39-45. Videotron Centre: Quebec City, Quebec; Mercedes-Benz Arena: Shanghai, China; Cadillac Arena: Beijing, China; and Kobe Green Arena: Kobe, Japan; and Park Dome: Kumamoto, Japan; Yoyogi National Gymnasium: Tokyo, Japan; and Barys Arena: Astana: Kazakhstan = 131 feet

    46. Spectrum Center: Charlotte, North Carolina = 130 feet

    47-49. Firserv Forum, Milwaukee, Wisconsin; Rogers Arena: Vancouver, British Columbia; and Arena Zagreb: Zagreb, Croatia = 128 feet

    50-51. Wells Fargo Arena: Philadelphia, Pennsylvania and Wells Fargo Arena: Des Moines, Iowa = 127 feet

    52-53. Canada Life Center: Winnipeg, Manitoba and State Farm Center: Champaign, Illinois = 125 feet

    54. Dongguan Basketball Center: Dongguan, China = 121 feet

    55-56. Worthen Arena: Muncie, Indiana and Capital One Arena: Washington, DC = 120 feet

    57-59. Stark Arena: Belgrade, Serbia; Vitrifrigo Arena: Pesaro, Italy; and Exactech Arena: Gainesville,, Florida = 118 feet

    60-61. SAP Center: San Jose, California and Minsk Arena: Minsk, Belarus = 117 feet

    62-66. Atlas Arena: Lodz, Poland; Uber Arena: Berlin, Germany; O.A.C.A. Olympic Indoor Hall: Athens, Greece; Royal Arena: Copehagen, Denmark; and Roig Arena (uc): Valencia, Spain = 115 feet

    67. Budapest Sports Arena: Budapest, Hungary = 112 feet

    68-69. Barclay’s Center: Brooklyn, New York and Lenovo Center: Raleigh, North Carolina = 109 feet

    70-71. Paycom Center: Oklahoma City, Oklahoma and Indira Gandhi Indoor Stadium: New Delhi, India = 108 feet

    72. Crisler Center: Ann Arbor, Michigan = 107 feet

    73-80. PPG Paints Arena: Pittsburgh, Pennsylvania; Honda Center: Anaheim, California; Enterprise Center: St. Louis, Missouri; SaskTel Center: Saskatoon, Saskatchewan; Amerant Bank Arena: Sunrise, Florida; Mizzou Arena: Columbia, Missouri; Farmasi Arena: Rio de Janeiro, Brazil; and New Edinburgh Park Arena (planned): Edinburgh, Scotland = 100 feet

    81-85. BK Arena: Kigali, Rwanda; Accor Arena: Paris, France; Ziggo Dome: Amsterdam, Netherlands; Rajiv Gandhi Arena: Kochi, India; and Ariake Gymnastics Centre: Tokyo, Japan = 98 feet Jesse M. Robredo Coliseum: Naga City, Philippines

    86. Value City Arena: Columbus, Ohio = 96 feet

    87-88. UW-Milwaukee Panther Arena: Milwaukee, Wisconsin and Kanteerava Indoor Stadium: Bengaluru, India = 95 feet

    89-90. Kaseya Center: Miami, Florida and Ülker Sports and Event Hall: Istanbul, Turkiye = 92 feet

    91-93. State Farm Arena: Atlanta, Georgia; Coleman Coliseum: Tuscaloosa, Alabama; and Beasley Coliseum: Pullman, Washington = 90 feet

    94-97. Scotiabank Saddleback Arena: Calgary, Alberta; Hulman Center: Terre Haute, Indiana; Sinan Erdem Dome: Istanbul, Turkiye; and Tauron Arena: Kraków, Poland = 89 feet

    98. Petersen Events Center: Pittsburgh, Pennsylvania = 86+ feet

    99-100. T-Mobile Arena: Las Vegas, Nevada and American Airlines Center: Dallas, Texas = 85 feet

    101. Sportpaleis: Antwerp, Belgium = 82 feet

    102-103. Mackey Arena: West Lafayette, Indiana and Pete Maravich Assembly Center: Baton Rouge, Louisiana= 80 feet

    104. Baxter Arena: Omaha, Nebraska = 79 feet

    105. The Pavilion at Ole Miss: Oxford, Mississippi = 76 feet

    106-107. Moody Center: Austin, Texas and Hong Kong Coliseum: Hong Kong, China= 75 feet

    108. Malmo Arena: Malmo, Sweden = 74 feet

    109. Extra Mile Arena: Boise, Idaho = 72 feet

    110-111. Smoothie King Arena: New Orleans, Louisiana and Foster Communication Arena: San Angelo, Texas = 70 feet

    ________

    Dakar Arena in Senegal – Source: summa.com.tr

    Likely other arenas (more data needed):

    • Acadome: Montgomery, AL
    • Alaska Airlines Arena: Seattle, WA
    • Allen County Coliseum: Fort Wayne, IN
    • Alonte Sports Arena: Binan, Philippines
    • Ariake Tennis Arena: Tokyo, Japan
    • Assembly Hall: Bloomington, IN
    • Ball Arena: Denver, CO
    • Bell Centre: Montreal, Quebec
    • Breslin Center: East Lansing, MI
    • CFSB Arena: Murray, KY
    • Convocation Center: Athens, OH
    • Co-op Live: Manchester, England
    • Dakar Arena: Dakar, Senegal
    • Fernando Buesa Arena: Vitoria, Spain
    • Ford Center: Evansville, IN
    • Guoxin Gymnasium: Qingdao, China
    • Helsinki Halli: Helsinki, Finland = 107 feet?
    • Hinkle Fieldhouse: Indianapolis, IN
    • Jyske Bank Boxen: Denmark
    • Jenison Fieldhouse: East Lansing, MI
    • Key Bank Center: Buffalo, NY
    • Kohl Center: Madison, WI
    • Kress and Rensch Events Centers: Green Bay, WI
    • Makomanai Ice Arena: Sapporo, Japan
    • Mall of Asia Arena: Pasay, Philippines
    • Manchester Arena: Manchester, England
    • MEO Arena: Lisbon, Portugal
    • Minidome: Baton Rouge, LA
    • Morioka Takaya Arena: Morioka, Japan
    • Nassau Coliseum: Hempstead, NY
    • Nippon Gaishi Hall: Nagoya, Japan
    • Nokia Arena: Tampere, Finland
    • Olympic Gymnastics Arena: Seoul,
    • South Korea
    • Osaka Prefectural Gymnasium: Osaka, Japan
    • Peace and Friendship Stadium: Piraeus, Greece
    • Salle Moulay Abdellah: Rabat, Morocco
    • SAP Center: San Jose, CA
    • Scoitiabank Arena: Toronto, Ontario
    • Scotia Place: Calgary, Alberta (under construction)
    • Sun Arena: Ise, Japan
    • Sun Dome Fukui, Japan
    • Towa Pharmaceutical Ractab Dome: Osaka, Japan
    • VyStar Veterans Arena: Jacksonville, FL
    • Workers Indoor Arena: Beijing, China
    • Yost Ice Arena: Ann Arbor, MI
    • Žalgiris Arena: Kaunas, Lithuania
    Historic Hinkle Fieldhouse in Indianapolis, IN – Source: stories.butler.edu

    SOURCES:

    Nokia Arena in Tempere, Finland – Source: nokiaarena.fi

    #arenas #basketball #cities #coliseums #design #entertainment #fieldHouses #fun #geography #history #iceHockey #landUse #planning #sports #tennis #travel #venues #volleyball

  20. Working List: World’s tallest sports arenas

    Avicii Arena in Stocholm – Source: edmidentity.com

    As a follow-up to the previously published post about the tallest stadiums in the word, below is a list of the tallest sports arenas. These facilities are designed for use by sports including basketball, ice hockey, volleyball, indoor lacrosse, tennis, wrestling, handball, and similar sports, as well as for concerts and other entertainment events. Whenever possible, the height above grade was used, though at times the grade can be built up around the base of the arena.

    Lanxess Arena in Cologne, Germany – Source: beta.musikwoche.de

    As data is identified for other facilities, they will be added to the list if the meet the minimum height threshold of 70 feet. Forty-three (43) nations and 28 states are currently represented, including all the continents. Peace!

    Bridgestone Arena in Nashville, TN – Source: vrbo.com

    _______

    1. Avicii Arena: Stockholm, Sweden = 279 feet

    2. Lanxess Arena: Cologne, Germany = 249 feet

    3. Bridgestone Arena: Nashville, Tennessee ~ 220 feet

    4. Philippine Arena: Manila, Philippines = 213 feet

    5. Walter Pyramid: Long Beach, California = 190 feet

    6. Kia Center: Orlando, Florida = 180 feet

    7. SKA Arena: St. Petersburg, Russia = 176 feet

    8. O2 Arena: London, England = 171 feet

    9. Gainbridge Fieldhouse: Indianapolis, Indiana = 170 feet

    10. Perth Arena: Perth Australia = 164 feet

    11. TD Garden: Boston, Massachusetts = 162 feet

    12. Izumo Dome: Izumi, Japan = 161 feet – wooden

    13. KeyBank Center: Buffalo, New York = 156 feet

    14. Prudential Center: Newark, New Jersey = 155 feet

    15-16. CNA Arena Akita: Akita City, Japan and Singapore Indoor Stadium = 154 feet

    17-19. Intuit Dome Arena: Inglewood, California; Madison Square Garden: New York City, New York; and Crypto.com Arena: Los Angeles, California = 150 feet

    20-21. Mexico City Arena: Mexico City, Mexico and Movistar Arena: Santiago, Chile = 148 feet

    22-23. José Miguel Agrelot Coliseum: San Juan, Puerto Rico and Parque Roca Arena: Buenos Aires, Argentina = 144 feet

    24. Rogers Place: Edmonton, Alberta = 141 feet

    25-30. United Center: Chicago, Illinois; Rocket Mortgage FieldHouse: Cleveland, Ohio; Moda Center: Portland Oregon; Cajundome: Lafayette, Louisiana; Dean Smith Center: Chapel Hill, North Carolina; and Araneta Coliseum: Quezon City, Philippines = 140 feet

    31. WVU Coliseum: Morgantown, West Virginia = 139 feet

    32-34. Megasport Sports Palace: Moscow, Russia; Sydney SuperDome: Sydney, Australia; and Kaohsiung Arena: Kaoshiung, Taiwan = 138 feet

    35-38. Nationwide Arena: Columbus, Ohio; KFC Yum! Center: Louisville, Kentucky; PostFinance-Arena: Bern, Switzerland; and Yamada Green Dome: Maebashi, Japan = 135 feet

    39-42. Target Center: Minneapolis, Minnesota; Chase Center Arena: San Francisco, California; BOK Arena: Tulsa, Oklahoma; and Amalie Arena: Tampa, Florida = 134 feet

    43-51. Videotron Centre: Quebec City, Quebec; Mercedes-Benz Arena: Shanghai, China; Cadillac Arena: Beijing, China; and Kobe Green Arena: Kobe, Japan; and Park Dome: Kumamoto, Japan; Yoyogi National Gymnasium: Tokyo, Japan; Barys Arena: Astana: Kazakhstan; Humo Arena: Tashkent, Uzbekistan; and Mineirinho Arena: Belo Horizonte, Brazil = 131 feet

    52. Spectrum Center: Charlotte, North Carolina = 130 feet

    53-55. Firserv Forum, Milwaukee, Wisconsin; Rogers Arena: Vancouver, British Columbia; and Arena Zagreb: Zagreb, Croatia = 128 feet

    56-57. Wells Fargo Arena: Philadelphia, Pennsylvania and Wells Fargo Arena: Des Moines, Iowa = 127 feet

    58-59. Canada Life Center: Winnipeg, Manitoba and State Farm Center: Champaign, Illinois = 125 feet

    60. Dongguan Basketball Center: Dongguan, China = 121 feet

    61-62. Worthen Arena: Muncie, Indiana and Capital One Arena: Washington, DC = 120 feet

    63-65. Stark Arena: Belgrade, Serbia; Vitrifrigo Arena: Pesaro, Italy; and Exactech Arena: Gainesville, Florida = 118 feet

    66-67. SAP Center: San Jose, California and Minsk Arena: Minsk, Belarus = 117 feet

    68-72. Atlas Arena: Lodz, Poland; Uber Arena: Berlin, Germany; O.A.C.A. Olympic Indoor Hall: Athens, Greece; Royal Arena: Copehagen, Denmark; and Roig Arena (uc): Valencia, Spain = 115 feet

    73-74. Budapest Sports Arena: Budapest, Hungary and Hua Mark Indoor Stadium: Bangkok, Thailand = 112 feet

    75-76. Barclay’s Center: Brooklyn, New York and Lenovo Center: Raleigh, North Carolina = 109 feet

    77-79. Paycom Center: Oklahoma City, Oklahoma; Indira Gandhi Indoor Stadium: New Delhi, India; and Hamdan Sports Complex: Dubai, UAE = 108 feet

    80. Crisler Center: Ann Arbor, Michigan = 107 feet

    81-88. PPG Paints Arena: Pittsburgh, Pennsylvania; Honda Center: Anaheim, California; Enterprise Center: St. Louis, Missouri; SaskTel Center: Saskatoon, Saskatchewan; Amerant Bank Arena: Sunrise, Florida; Mizzou Arena: Columbia, Missouri; Farmasi Arena: Rio de Janeiro, Brazil; and New Edinburgh Park Arena (planned): Edinburgh, Scotland = 100 feet

    89-96. BK Arena: Kigali, Rwanda; Accor Arena: Paris, France; Ziggo Dome: Amsterdam, Netherlands; Rajiv Gandhi Arena: Kochi, India; Ariake Gymnastics Centre: Tokyo, Japan; Jesse M. Robredo Coliseum: Naga City, Philippines; Rod Laver Arena: Melbourne, Australia; and Ginásio do Ibirapuera: Sao Paulo, Brazil = 98 feet

    97. Value City Arena: Columbus, Ohio = 96 feet

    98-99. UW-Milwaukee Panther Arena: Milwaukee, Wisconsin and Kanteerava Indoor Stadium: Bengaluru, India = 95 feet

    100-101. Kaseya Center: Miami, Florida and Ülker Sports and Event Hall: Istanbul, Turkiye = 92 feet

    102-104. State Farm Arena: Atlanta, Georgia; Coleman Coliseum: Tuscaloosa, Alabama; and Beasley Coliseum: Pullman, Washington = 90 feet

    105-108. Scotiabank Saddleback Arena: Calgary, Alberta; Hulman Center: Terre Haute, Indiana; Sinan Erdem Dome: Istanbul, Turkiye; and Tauron Arena: Kraków, Poland = 89 feet

    109. Petersen Events Center: Pittsburgh, Pennsylvania = 86+ feet

    110-111. T-Mobile Arena: Las Vegas, Nevada and American Airlines Center: Dallas, Texas = 85 feet

    112. Sportpaleis: Antwerp, Belgium and Movistar Arena: Buenos aires, Argentina = 82 feet

    113-114. Mackey Arena: West Lafayette, Indiana and Pete Maravich Assembly Center: Baton Rouge, Louisiana= 80 feet

    115-117. Baxter Arena: Omaha, Nebraska; Impact Arena: Bangkok, Thailand; and Baku Crystal Hall: Baku, Azerbaijan = 79 feet

    118. The Pavilion at Ole Miss: Oxford, Mississippi = 76 feet

    119-120. Moody Center: Austin, Texas and Hong Kong Coliseum: Hong Kong, China= 75 feet

    121. Malmo Arena: Malmo, Sweden = 74 feet

    122. Extra Mile Arena: Boise, Idaho = 72 feet

    123-124. Smoothie King Arena: New Orleans, Louisiana and Foster Communication Arena: San Angelo, Texas = 70 feet

    ________

    Dakar Arena in Senegal – Source: summa.com.tr

    Likely other arenas (more data needed):

    • Acadome: Montgomery, AL
    • Alaska Airlines Arena: Seattle, WA
    • Allen County Coliseum: Fort Wayne, IN
    • Alonte Sports Arena: Binan, Philippines
    • Ariake Tennis Arena: Tokyo, Japan
    • Assembly Hall: Bloomington, IN
    • Ball Arena: Denver, CO
    • Bell Centre: Montreal, Quebec
    • Breslin Center: East Lansing, MI
    • CFSB Arena: Murray, KY
    • Coliseo La Tortuga: Talcahuano, Chile
    • Convocation Center: Athens, OH
    • Co-op Live: Manchester, England
    • Dakar Arena: Dakar, Senegal
    • Fernando Buesa Arena: Vitoria, Spain
    • Ford Center: Evansville, IN
    • Guoxin Gymnasium: Qingdao, China
    • Helsinki Halli: Helsinki, Finland = 107 feet?
    • Hinkle Fieldhouse: Indianapolis, IN
    • Jyske Bank Boxen: Denmark
    • Jenison Fieldhouse: East Lansing, MI
    • Karen Demirchyan Complex: Yerevan, Armenia
    • Kohl Center: Madison, WI
    • Kress and Rensch Events Centers: Green Bay, WI
    • Makomanai Ice Arena: Sapporo, Japan
    • Mall of Asia Arena: Pasay, Philippines
    • Manchester Arena: Manchester, England
    • MEO Arena: Lisbon, Portugal
    • Minidome: Baton Rouge, LA
    • Morioka Takaya Arena: Morioka, Japan
    • Movistar Arena: Bogota, Colombia
    • Nassau Coliseum: Hempstead, NY
    • Nippon Gaishi Hall: Nagoya, Japan
    • Nokia Arena: Tampere, Finland
    • Orfeo Superdomo: Cordoba, Argentina
    • Olympic Gymnastics Arena: Seoul, South Korea
    • Osaka Prefectural Gymnasium: Osaka, Japan
    • Peace and Friendship Stadium: Piraeus, Greece
    • Salle Moulay Abdellah: Rabat, Morocco
    • SAP Center: San Jose, CA
    • Scoitiabank Arena: Toronto, Ontario
    • Scotia Place: Calgary, Alberta (under construction)
    • Sun Arena: Ise, Japan
    • Sun Dome Fukui, Japan
    • Towa Pharmaceutical Ractab Dome: Osaka, Japan
    • Vector arena: Auckland, New Zealand
    • VyStar Veterans Arena: Jacksonville, FL
    • Workers Indoor Arena: Beijing, China
    • Yost Ice Arena: Ann Arbor, MI
    • Žalgiris Arena: Kaunas, Lithuania
    Historic Hinkle Fieldhouse in Indianapolis, IN – Source: stories.butler.edu

    SOURCES:

    Nokia Arena in Tempere, Finland – Source: nokiaarena.fi

    #arenas #basketball #cities #coliseums #design #entertainment #fieldHouses #fun #geography #history #iceHockey #landUse #planning #sports #tennis #travel #venues #volleyball

  21. A tempo pro #rabisquarta de geométricos com meu primeiro estudo de forma autoral.

    Por ter um briefing muito amplo, sem uso ou local de implantação exato definido, optei por fazer um contraponto em forma de template às intervenções arquitetônicas no São Lucas - BH, que buscam segregar o bairro de classe média alta da favela ao lado e ignoram completamente a topografia, com projetos que só fariam sentido na topografia plana de Aguas Claras, e hornariam com sua arquitetura infame.

    O projeto não realiza nenhuma movimentação de terra, adaptando os volumes à topografia. Uma rampa de pedestres acessível permite apreender o espaço de múltiplos ângulos, e conecta ambas ruas do lote, ao invés do paredão hostil que é criticado.

    #arquitetura #urbanismo #arquiteturaeurbanismo

    @altbot

  22. A tempo pro #rabisquarta de geométricos com meu primeiro estudo de forma autoral.

    Por ter um briefing muito amplo, sem uso ou local de implantação exato definido, optei por fazer um contraponto geral às intervenções arquitetônicas no São Lucas - BH, que buscam segregar o bairro de classe média alta da favela ao lado e ignoram completamente a topografia, com projetos que só fariam sentido na topografia plana de Aguas Claras, e hornariam com sua arquitetura infame.

    O projeto não realiza nenhuma movimentação de terra, adaptando os volumes à topografia. Uma rampa de pedestres acessível permite apreender o espaço de múltiplos ângulos, e conecta ambas ruas do lote, ao contrário do paredão hostil que é criticado.

    #arquitetura #urbanismo #arquiteturaeurbanismo

    @altbot