#sindicalisme — Public Fediverse posts
Live and recent posts from across the Fediverse tagged #sindicalisme, aggregated by home.social.
-
@csvi_cgt
Això és avui: 23/05/26 Game Workers Conference i MANJAR a La Cinètika(Xerrades i tallers presencials + watch party per la tarda)
Horari a l'alt de la imatge i a l'enllaç del blog
#csvi #videogame #videogameunion #unionize #sindicalisme #sindicalismo #sindicatodevideojuegos #barcelona #mangar #SantAndreudelPalomar
-
@csvi_cgt
Això és avui: 23/05/26 Game Workers Conference i MANJAR a La Cinètika(Xerrades i tallers presencials + watch party per la tarda)
Horari a l'alt de la imatge i a l'enllaç del blog
#csvi #videogame #videogameunion #unionize #sindicalisme #sindicalismo #sindicatodevideojuegos #barcelona #mangar #SantAndreudelPalomar
-
“Hi ha gent que viu amb por”: nova mobilització a Andorra pel dret de l’habitatge https://www.vilaweb.cat/noticies/manifestacio-habitatge-andorra-sindicat/ #Sindicalisme #habitatge #Lloguers #Andorra -
“Hi ha gent que viu amb por”: nova mobilització a Andorra pel dret de l’habitatge https://www.vilaweb.cat/noticies/manifestacio-habitatge-andorra-sindicat/ #Sindicalisme #habitatge #Lloguers #Andorra -
“Hi ha gent que viu amb por”: nova mobilització a Andorra pel dret de l’habitatge https://www.vilaweb.cat/noticies/manifestacio-habitatge-andorra-sindicat/ #Sindicalisme #habitatge #Lloguers #Andorra -
“Hi ha gent que viu amb por”: nova mobilització a Andorra pel dret de l’habitatge https://www.vilaweb.cat/noticies/manifestacio-habitatge-andorra-sindicat/ #Sindicalisme #habitatge #Lloguers #Andorra -
El model de Harzburg es un sistema de gestió ideat per Reinhard Höhn, destacat jurista, professor de dret i oficial de les SS (SS-Oberführer).
Durant el Tercer Reich, va ser peça clau en l'aparell ideològic/administratiu nazi, especialment en la planificació de l'ocupació d'Europa de l'Est i en la definició de les estructures de comandament.
Després de la guerra, com molts altres nazis, es va "reciclar" i va fundar l'Acadèmia de Gestió de Harzburg.
⏸️
-
L'essencial rau a fixar "objectius", a establir "terminis" per a la seva realització i a exercir el "control".
Això és el que descriu el setmanari alemany Der Spiegel, que el 30 d'abril de 2012 dedicà un informe a aquesta "empresa frenètica de control".
En una entrevista amb la redacció l'autor del llibre ho explica (cita extreta del llibre "Lliures per obeir").
▶️
-
Aldi: simplement barat. Un antic gerent ho deixa anar tot.
Andreas Straub, 2012El 2012, un executiu de la cadena de grans superfícies Aldi, un monument a la societat de consum alemanya des dels anys 1950 i autèntic inventor del "discount", va publicar un llibre sobre la seva dolorosa experiència com a mànager d'un centre de distribució de l'empresa on descriu l'opressor món del control i l'assetjament constant.
⏸️ ▶️
-
Aquest anàlisi explica per què, avui dia, les estructures de resistència tenen tantes dificultats per articular-se: el sistema no només ha capturat els mitjans de producció, sinó també els mecanismes de percepció de la pròpia llibertat.
⏸️
-
La destrucció del sindicalisme, per tant, no ha estat només una sèrie de mesures legislatives o empresarials; ha estat, sobretot, una reconfiguració psicològica del treballador, que ha acceptat que la seva "llibertat" consisteix a obeir un sistema que el tracta com una peça desitjable però substituïble.
▶️
-
En consequencia, l'expiació de les fallades del sistema no recau en l'organització, sinó en el treballador, que és qui pateix l'esgotament físic i mental davant l'impossibilitat d'assolir uns estàndards dissenyats per ser inassolibles.
▶️
-
El perill de la tecnocràcia immune
El que assenyala Chapoutot és que, en buidar la gestió de qualsevol deliberació política, s'ha creat una "tecnocràcia immune".
Quan les decisions de l'empresa es presenten com a necessitats tècniques inqüestionables, la resistència col·lectiva perd el seu llenguatge i el seu espai d'acció.
▶️
-
* La trampa de l'eficiència: Qualsevol intent d'organització col·lectiva s'etiqueta com ineficient/obsolet dins de la cultura corporativa, posant la càrrega moral de la deslleialtat sobre el treballador que qüestiona el sistema.
▶️
-
* L'individu com a unitat aïllada: El treballador, veient-se com una entitat econòmica independent (tal com el sistema l'ha educat), veu el sindicat no com a protector, sinó com una interferència que limita la seva capacitat de "triomfar".
▶️
-
Neutralització del sindicalisme com a objectiu sistèmic
Sota aquest marc, la sindicalització esdevé una anomalia que trenca la lògica d'optimització. Les empreses utilitzen polítiques de recursos humans com a mecanisme de defensa:
* Erosió de la solidaritat: En substituir el conveni col·lectiu per un contracte basat en mèrits individuals i objectius variables, l'empresa fragmenta qualsevol consciència de classe.
▶️
-
* Submissió per autonomia: L'estratègia clau és traslladar la responsabilitat al treballador ("tu ets el gestor de la teva carrera/risc"). Això elimina la necessitat de coerció externa: el treballador s'auto-exigeix i s'auto-explota perquè se sent "lliure" i "responsable" dels resultats.
▶️
-
Enginyeria de l'obediència
Chapoutot argumenta que la suposada "llibertat" en l'empresa actual és una construcció per garantir l'eficiència absoluta.
* Desnazificació del llenguatge: Els conceptes que avui associem al "bon govern" (eficiència, responsabilitat, optimització de recursos) són els mateixos que van utilitzar els administradors del Tercer Reich per buidar de contingut polític les seves accions.
▶️
-
Desconstrucció del poder col·lectiu i l'herència del "management"
La tesi de Johann Chapoutot revela que l'estructura corporativa moderna no és un model de gestió neutre, sinó un sistema que ha integrat dinàmiques d'obediència extrema derivades de l'administració nazi, adaptades al context del capitalisme de postguerra.
▶️
-
Lliures per obeir, Johann Chapoutot, 2020
Obra essencial per entendre com la gestió empresarial moderna va adoptar (sovint de manera inconscient) els mètodes i la mentalitat de l'Alemanya nazi.
És una investigació sobre la genealogia del que s'anomena "Nova Gestió Pública" (New Public Management) i la cultura corporativa actual.
https://en.wikipedia.org/wiki/Johann_Chapoutot
https://en.wikipedia.org/wiki/New_public_management
⏸️ ▶️
-
Per contrarestar aquestes dinàmiques, els moviments laborals solen posar èmfasi en la pedagogia de la unitat, l'intercanvi d'informació sobre condicions laborals (trencar el silenci sobre els salaris) i la creació de xarxes de suport mútua que no depenguin de l'estructura jeràrquica de l'empresa.
⏸️
-
Aquestes polítiques són efectives perquè aprofiten la precarietat (la por a perdre la feina) i l'aïllament social.
Quan un treballador sent que és reemplaçable i que l'empresa és l'única font de seguretat, la tendència natural és l'autoprotecció individual en lloc de l'acció col·lectiva.
▶️
-
Cooptació (Sindicalisme groc)
En casos on no poden evitar l'organització, les empreses intenten controlar-la:
Promoció de sindicats afins: Donar suport a l'elecció de delegats o sindicats que tenen una actitud col·laboracionista amb la direcció, sovint a canvi d'avantatges per als seus membres, per tal de neutralitzar qualsevol reivindicació real.
▶️
-
* Allargament dels processos legals: En cas de conflicte, utilitzar els recursos legals per dilatar el temps, desgastant així la força i la moral dels treballadors implicats.
▶️
-
Tàctiques legals i de comunicació
* Estratègia de la por: Difondre informació sobre les conseqüències negatives que tindria la creació d'un sindicat (tancament de l'empresa, pèrdua d'incentius, deslocalització).
* Comunicació unilateral: L'empresa utilitza tots els canals de comunicació (email corporatiu, intranet, reunions generals) per enviar missatges que deslegitimen l'acció sindical, presentant els sindicats com elements externs o destructius.
▶️
-
* Promocions estratègiques: Oferir llocs de comandament intermedi a treballadors que tenen influència entre els seus companys per "neutralitzar-los" o integrar-los en la cadena de comandament.
▶️
-
- per el Principi de Peter: "Tot empleat tendeix a ascendir fins al seu nivell d'incompetència". Per a responsables de equips. Es valora la tendència a informar sobre els companys i la dificultat per organitzar-se, que provocarà incerteses i malentesos entre els subordinats.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Principi_de_Peter
▶️
-
* Selecció de personal
- Filtres: Detectar perfils que puguin tenir inquietuds socials o experiència prèvia en sindicalisme per evitar contractar-los.
- "Anti-sindical": Entrevistes o proves psicotècniques per identificar perfils amb tendència a l'individualisme o poca predisposició a l'acció col·lectiva.
▶️
-
Tàctiques de coacció i vigilància
Accions més directes per dissuadir l'organització.
* Vigilància i seguiment: Ús de programari de monitoratge (especialment en teletreball) o càmeres per controlar l'activitat. La por a ser observat disminueix la comunicació informal entre treballadors.
▶️
-
* Activitats de "teambuilding": Organitzar esdeveniments fora de l'horari laboral per crear vincles emocionals amb l'empresa, difuminant la línia entre la vida personal i la professional.
* Canals de comunicació directa unilaterals: Sistemes de feedback interns, enquestes de clima o "bústies de suggeriments" que volen fer creure al treballador que la seva veu és escoltada per la direcció, substituint la necessitat d'un representant sindical.
▶️
-
* Gamificació i competició: Implementar rànquings, premis al "treballador del mes" o competicions internes. Aquestes dinàmiques porten els treballadors a competir entre ells en lloc d'unir-se contra les condicions laborals precàries.
▶️
-
Gestió de la cultura corporativa i "Gamificació"
Reemplaçar la identitat de classe treballadora per la d'un "equip" o "família".
* El relat de la "família": Retòrica que apel·la a l'emoció per fer sentir al treballador que qüestionar l'empresa és una traïció a la "família".
▶️
-
* Gestió del rendiment basada en la competència: Crear entorns on els treballadors competeixen entre ells pels mateixos recursos o ascensos fa que la cooperació sigui contraproduent per als seus propis interessos a curt termini.
▶️
-
* Individualització de les relacions laborals: Substituir els convenis col·lectius per contractes individuals, sous variables basats en objectius personals o "bonus" discrecionals. Això fomenta que cada treballador es preocupi només pel seu rendiment i benefici, trencant la solidaritat.
▶️
-
Fragmentació de la plantilla
Evitar que els treballadors se sentin part d'un grup amb interessos comuns.
* Externalització i subcontractació: Dividir la plantilla en diferents empreses de serveis, empreses temporals (ETTs) o autònoms (falsos autònoms) crea barreres legals i físiques que dificulten la unitat. Els treballadors no es veuen com a companys de la mateixa empresa, sinó com a competidors o estranys.
▶️
-
Els repartidors de Glovo comencen una vaga que s’allargarà tot el cap de setmana https://www.vilaweb.cat/noticies/vaga-glovo-cap-de-setmana/ #Sindicalisme #Glovo
-
Els repartidors de Glovo comencen una vaga que s’allargarà tot el cap de setmana https://www.vilaweb.cat/noticies/vaga-glovo-cap-de-setmana/ #Sindicalisme #Glovo
-
Els repartidors de Glovo comencen una vaga que s’allargarà tot el cap de setmana https://www.vilaweb.cat/noticies/vaga-glovo-cap-de-setmana/ #Sindicalisme #Glovo
-
Els repartidors de Glovo comencen una vaga que s’allargarà tot el cap de setmana https://www.vilaweb.cat/noticies/vaga-glovo-cap-de-setmana/ #Sindicalisme #Glovo
-
En resum, Thatcher va destruir el sindicalisme perquè el veia com una trava a la llibertat econòmica i un perill per a la seva visió de la democràcia parlamentària. Ho va fer no només legislant, sinó utilitzant el poder de l'Estat per guanyar batalles polítiques que van deixar els sindicats sense capacitat de resposta.
⏸️
-
Conseqüències a llarg termini:
* Flexibilització laboral: El mercat laboral britànic es va tornar molt flexible, facilitant la creació d'empreses, però augmentant també la precarietat.
* Erosió del poder de negociació: Els salaris reals de la classe treballadora es van desvincular de la productivitat a partir dels anys 80, una tendència que encara perdura avui.
▶️
-
El resultat: Un canvi cultural
Thatcher no només va canviar les lleis; va intentar canviar la mentalitat. El seu famós mantra "There is no such thing as society" (No existeix la societat, només individus i famílies) resumia perfectament la seva filosofia.
Si l'individu és l'única unitat real, els sindicats no són necessaris perquè bloquegen la llibertat individual de contractació.
▶️
-
* Prohibició de "vagues solidaries": Ja no podies fer vaga de solidaritat amb altres sectors.
* Obligació de votacions secretes: Els sindicats havien de consultar els treballadors en votació secreta abans d'anar a la vaga, dificultant l'acció ràpida.
* Fi del "Closed Shop": Es va fer il·legal obligar els treballadors a estar afiliats a un sindicat per poder treballar.
▶️
-
Reforma legal per desmantellar la força sindical
Els sindicats no es varen prohibir, però Thatcher va introduir una sèrie de lleis que van canviar les regles del joc de manera permanent:
▶️
-
La derrota dels miners va ser total. El govern va aconseguir tancar la majoria de les mines de carbó del país, provocant la desindustrialització de moltes regions i destruint comunitats senceres que depenien exclusivament de la mineria.
El missatge va ser clar per a tota la resta de la societat: si el sindicat més fort i militant no podia guanyar, cap altre sindicat podria desafiar mai més el govern.
▶️
-
La solidaritat va ser clau; grups com "Lesbians and Gays Support the Miners" (LGSM) van organitzar recollides de fons i aliments per ajudar les famílies afectades, una història popularitzada pel cinema (com a la pel·lícula Pride).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesbians_and_Gays_Support_the_Miners
https://ca.wikipedia.org/wiki/Orgull_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_2014)
▶️
-
La Vaga de Miners (1984-1985): El punt d'inflexió
Aquesta va ser la batalla final, un xoc frontal entre l'Estat i el sindicat de miners (NUM).
El conflicte va estar marcat per enfrontaments violents entre miners i la policia, sent la Batalla d'Orgreave (18 de juny de 1984) l'episodi més infame, on uns 5.000 piquets es van enfrontar a 6.000 agents. Les comunitats mineres van patir una precarietat extrema.
▶️
-
El març de 1984, la "National Coal Board" (NCB) va anunciar el tancament de mines que considerava poc rendibles, començant per la de Cortonwood, cosa que amenaçava milers de llocs de treball.
El sindicat NUM (National Union of Mineworkers, una federació amb uns 200.000 miners afiliats), liderat per Arthur Scargill, va convocar una vaga, que es va estendre ràpidament per tot el país.
▶️
-
Conscients que les impopulars mesures socials i les privatitzacions posarien en peu de guerra els sindicats, el Govern va elaborar i executar un pla pensat per controlar els efectes de les protestes i, alhora, per provocar la reacció dels sindicats.
Thatcher va preparar el país (emmagatzemant carbó durant anys) perquè poguessin aguantar una vaga llarga sense que el país es quedés sense electricitat.
▶️
-
Ofensiva neoliberal
El govern de Margaret Thatcher buscava reduir el poder dels sindicats, privatitzar les indústries nacionalitzades i reestructurar l'economia cap a un model de lliure mercat.
https://en.wikipedia.org/wiki/Ridley_Plan
▶️