home.social

#maquis — Public Fediverse posts

Live and recent posts from across the Fediverse tagged #maquis, aggregated by home.social.

fetched live
  1. PRESENTACIÓ GUIA DEL MAQUIS LLIBERTARI A CATALUNYA (1936-1963)

    Espai Gramenet, divendres, 23 d’octubre, a les 19:00 CEST

    🔴 PRESENTACIÓ GUIA DEL MAQUIS LLIBERTARI A CATALUNYA (1936-1963) 🔴

    📆 DIVENDRES 23 D’OCTUBRE

    ⏰ 19 h

    📍 BIBLIO LA FOGUERA – ESPAI GRAMENET

    C/ Sant Ramon, 51 · Santa Coloma de Gramenet

    Estimades! 🌹

    Estem molt il·lusionades de tornar a obrir les portes de la biblio amb una nova activitat, després d’uns mesos de pausa i complicacions. I quina millor manera de reprendre el camí que amb la presentació d’aquest magnífic treball de l’Equip Memòria!

    En el marc del 90è aniversari de la revolució social, ens trobem per parlar de la "Guia del maquis llibertari a Catalunya (1936-1963)", una obra de recerca que recull les trajectòries, les biografies i la repressió patida per les persones que van mantenir viva la resistència guerrillera llibertària contra el franquisme. Un llibre ja de marcada referència per l'anàlisi de la seva trajectòria.

    A més, la presentació comptarà amb l’Equip Memòria, autor del llibre, i el Grup d’Història Local José Berruezo, en una trobada que volem que serveixi per enfortir vincles i teixir aliances en la recuperació de la memòria històrica de Santa Coloma i del territori.

    📚 Us hi esperem! ❤️‍🔥

    bcn.convoca.la/event/presentac

  2. 🧿 𝑪𝒆𝒏𝒄𝒆𝒓𝒓𝒐 🧿

    Tomás Villén Roldán nació en 1907 en el pequeño municipio de Castell de Ferro, en la costa de Granada.
    Venía de una familia humilde, como prácticamente toda la gente de aquella Andalucía rural de principios del siglo XX, donde el hambre, el trabajo físico y las diferencias entre ricos y pobres marcaban la vida desde la infancia.

    No creció rodeado de estudios ni privilegios.
    Apenas tuvo educación formal.
    Su mundo era el del campo, los jornaleros y las temporadas malas donde una familia podía quedarse sin trabajo de un día para otro.
    Aquella generación aprendió antes a sobrevivir que a leer.

    Con el tiempo terminó trabajando como campesino y más adelante como minero en las explotaciones de hierro de Alquife, una de las zonas mineras más duras de Granada.
    Allí empezó a entrar en contacto con ideas sindicales y movimientos obreros.
    Como muchos trabajadores de la época, veía cómo unos pocos controlaban la tierra y el dinero mientras la mayoría vivía encadenada a salarios miserables.

    En esos años España era un país tremendamente desigual.
    Para entender a Tomás Villén hay que entender eso primero.
    No aparece de la nada convertido en guerrillero.
    Sale de una Andalucía donde muchísima gente acumulaba rabia social desde hacía generaciones.

    Durante la Segunda República se acercó a ambientes de izquierdas y acabó vinculado al Partido Comunista.
    Cuando estalló la Guerra Civil en 1936, tomó partido por la República y combatió del lado republicano contra las tropas sublevadas de Franco.

    La guerra destrozó completamente el país.

    Cuando Franco ganó en 1939, miles de republicanos fueron encarcelados, ejecutados o perseguidos.
    Otros huyeron al exilio.
    Y algunos decidieron esconderse en las montañas y seguir luchando.
    Ahí nacieron los maquis.

    Tomás Villén terminó convirtiéndose en uno de los más conocidos de Andalucía.
    Su apodo era “Cencerro”, aunque todavía hoy no está del todo claro de dónde salió exactamente el mote.
    Algunos dicen que venía de su manera de moverse constantemente por la sierra, otros de antiguas bromas relacionadas con ganado y pastoreo.

    Lo cierto es que el nombre acabó convirtiéndose casi en leyenda.

    Cencerro conocía Sierra Nevada y las sierras granadinas como muy poca gente.
    Sabía esconderse, moverse de noche y aprovechar barrancos, cuevas y caminos rurales.
    Su grupo actuaba sobre todo entre Granada, Málaga y Almería.

    Al principio muchos maquis se veían a sí mismos como resistentes antifranquistas.
    Creían que después de la Segunda Guerra Mundial las potencias aliadas acabarían interviniendo también contra Franco.
    Pensaban que resistiendo unos años más podría llegar otra guerra.

    Pero esa ayuda nunca llegó.

    Y ahí empezó la parte más oscura.

    Con el paso del tiempo, la vida de los maquis se volvió brutal.
    Vivían escondidos, perseguidos constantemente y dependiendo de enlaces clandestinos que les llevaban comida o información.
    La Guardia Civil presionaba duramente a cualquier familia sospechosa de colaborar con ellos.
    Hubo torturas, detenciones y ejecuciones por ambos lados.

    Y los grupos guerrilleros también empezaron a endurecerse.

    Se produjeron secuestros, robos, extorsiones y asesinatos.
    Algunos maquis seguían viéndose como combatientes políticos.
    Otros acabaron funcionando casi como bandas armadas intentando sobrevivir a cualquier precio.

    Ahí es donde la figura de Cencerro se vuelve incómoda y contradictoria.

    Para algunas familias fue un resistente antifranquista que luchó contra una dictadura durísima en una época donde disentir podía costarte la vida.
    Para otras, fue un hombre peligroso responsable de violencia, amenazas y muertes.

    Las dos visiones conviven todavía hoy.

    Hay testimonios que hablan de él como alguien carismático, astuto y capaz de ganarse apoyos entre campesinos pobres.
    Otros lo describen como desconfiado, endurecido y cada vez más violento con el paso de los años.

    La montaña transforma mucho a las personas.

    Vivir durante años huyendo, durmiendo escondido y sabiendo que podían matarte en cualquier momento terminaba creando hombres muy distintos de los que habían empezado la guerra.

    Sobre su vida sentimental se sabe poco y muchas veces mezclado con rumores.
    Sí tuvo relaciones y personas cercanas dentro de la red de apoyo guerrillera, pero la clandestinidad hacía casi imposible mantener una vida familiar normal.
    Las parejas de los maquis también sufrían vigilancia constante y podían acabar detenidas simplemente por conocerlos.

    La Guardia Civil convirtió la captura de Cencerro en una prioridad.

    Durante años consiguió escapar una y otra vez.
    Su fama creció precisamente porque parecía imposible atraparlo.
    Eso ayudó a construir la leyenda: el guerrillero que conocía la sierra mejor que nadie y desaparecía antes de cada redada.

    Pero como ocurre muchas veces en estas historias, el final llegó más por traición y agotamiento que por un gran enfrentamiento heroico.

    Tomás Villén Roldán murió en 1949.

    Las versiones sobre su muerte cambian según quién la cuente, pero la más aceptada señala que fue localizado gracias a infiltraciones y delaciones dentro del entorno guerrillero.
    La presión sobre familiares y colaboradores era enorme y las redes clandestinas estaban cada vez más debilitadas.

    Cuando murió, el movimiento maqui andaluz ya estaba prácticamente condenado.
    Franco había consolidado el poder y la esperanza de una intervención internacional desaparecía.

    Después vino el silencio.

    Durante décadas apenas se habló públicamente de los maquis en España.
    Para el franquismo eran simples bandoleros y criminales.
    Para muchas familias republicanas eran fantasmas incómodos que recordaban heridas abiertas.

    Y así nació parte del mito de Cencerro.

    Entre el guerrillero político y el bandido de montaña.

    Entre el resistente y el hombre endurecido por la violencia.

    Entre la memoria y la leyenda.

    Porque la posguerra española casi nunca deja personajes completamente limpios.
    Deja personas atrapadas dentro de uno de los periodos más salvajes y desesperados de la historia del país.

    Y Tomás Villén Roldán fue exactamente eso.

    Un hombre de la sierra, de la guerra y de un tiempo donde sobrevivir ya era una forma de violencia.

    ▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣

    "𝚂𝚒𝚕𝚎𝚗𝚌𝚒𝚘 𝚛𝚘𝚝𝚘".
    𝙽𝚘 𝚑𝚊𝚋𝚕𝚊 𝚍𝚒𝚛𝚎𝚌𝚝𝚊𝚖𝚎𝚗𝚝𝚎 𝚍𝚎 𝚎́𝚕 𝚗𝚒 𝚘𝚌𝚞𝚛𝚛𝚎 𝚎𝚗 𝚂𝚒𝚎𝚛𝚛𝚊 𝙽𝚎𝚟𝚊𝚍𝚊, 𝚙𝚎𝚛𝚘 𝚜𝚒́ 𝚛𝚎𝚝𝚛𝚊𝚝𝚊 𝚖𝚞𝚢 𝚋𝚒𝚎𝚗 𝚌𝚘́𝚖𝚘 𝚎𝚛𝚊 𝚕𝚊 𝚟𝚒𝚍𝚊 𝚍𝚎 𝚕𝚘𝚜 𝚖𝚊𝚚𝚞𝚒𝚜 𝚍𝚎𝚜𝚙𝚞𝚎́𝚜 𝚍𝚎 𝚕𝚊 𝙶𝚞𝚎𝚛𝚛𝚊 𝙲𝚒𝚟𝚒𝚕:
    ▪️𝚑𝚘𝚖𝚋𝚛𝚎𝚜 𝚎𝚜𝚌𝚘𝚗𝚍𝚒𝚍𝚘𝚜 𝚎𝚗 𝚖𝚘𝚗𝚝𝚊𝚗̃𝚊𝚜,
    ▪️𝚎𝚗𝚕𝚊𝚌𝚎𝚜 𝚚𝚞𝚎 𝚊𝚛𝚛𝚒𝚎𝚜𝚐𝚊𝚋𝚊𝚗 𝚕𝚊 𝚟𝚒𝚍𝚊 𝚕𝚕𝚎𝚟𝚊́𝚗𝚍𝚘𝚕𝚎𝚜 𝚌𝚘𝚖𝚒𝚍𝚊,
    ▪️𝚖𝚒𝚎𝚍𝚘 𝚌𝚘𝚗𝚜𝚝𝚊𝚗𝚝𝚎 𝚊 𝚕𝚊𝚜 𝚍𝚎𝚕𝚊𝚌𝚒𝚘𝚗𝚎𝚜,
    ▪️𝙶𝚞𝚊𝚛𝚍𝚒𝚊 𝙲𝚒𝚟𝚒𝚕 𝚙𝚎𝚛𝚜𝚒𝚐𝚞𝚒𝚎́𝚗𝚍𝚘𝚕𝚘𝚜,
    ▪️𝚙𝚞𝚎𝚋𝚕𝚘𝚜 𝚊𝚝𝚛𝚊𝚙𝚊𝚍𝚘𝚜 𝚎𝚗𝚝𝚛𝚎 𝚍𝚘𝚜 𝚏𝚞𝚎𝚐𝚘𝚜,
    ▪️𝚢 𝚐𝚞𝚎𝚛𝚛𝚒𝚕𝚕𝚎𝚛𝚘𝚜 𝚚𝚞𝚎 𝚙𝚘𝚌𝚘 𝚊 𝚙𝚘𝚌𝚘 𝚙𝚊𝚜𝚊𝚗 𝚍𝚎 𝚒𝚍𝚎𝚊𝚕𝚒𝚜𝚝𝚊𝚜 𝚊 𝚑𝚘𝚖𝚋𝚛𝚎𝚜 𝚊𝚐𝚘𝚝𝚊𝚍𝚘𝚜 𝚢 𝚎𝚗𝚍𝚞𝚛𝚎𝚌𝚒𝚍𝚘𝚜.
    𝙴𝚜𝚘 𝚎𝚗𝚌𝚊𝚓𝚊 𝚖𝚞𝚌𝚑𝚒́𝚜𝚒𝚖𝚘 𝚌𝚘𝚗 𝚕𝚊 𝚎𝚟𝚘𝚕𝚞𝚌𝚒𝚘́𝚗 𝚍𝚎 𝙲𝚎𝚗𝚌𝚎𝚛𝚛𝚘 𝚢 𝚍𝚎 𝚖𝚞𝚌𝚑𝚘𝚜 𝚖𝚊𝚚𝚞𝚒𝚜 𝚊𝚗𝚍𝚊𝚕𝚞𝚌𝚎𝚜.
    𝙰𝚍𝚎𝚖𝚊́𝚜, 𝚕𝚊 𝚙𝚎𝚕𝚒́𝚌𝚞𝚕𝚊 𝚎𝚟𝚒𝚝𝚊 𝚊𝚕𝚐𝚘 𝚒𝚖𝚙𝚘𝚛𝚝𝚊𝚗𝚝𝚎: 𝚗𝚘 𝚛𝚘𝚖𝚊𝚗𝚝𝚒𝚣𝚊 𝚍𝚎𝚕 𝚝𝚘𝚍𝚘 𝚊 𝚗𝚊𝚍𝚒𝚎.
    𝙻𝚘𝚜 𝚖𝚊𝚚𝚞𝚒𝚜 𝚊𝚙𝚊𝚛𝚎𝚌𝚎𝚗 𝚑𝚞𝚖𝚊𝚗𝚘𝚜, 𝚌𝚊𝚗𝚜𝚊𝚍𝚘𝚜, 𝚊 𝚟𝚎𝚌𝚎𝚜 𝚟𝚒𝚘𝚕𝚎𝚗𝚝𝚘𝚜, 𝚘𝚝𝚛𝚊𝚜 𝚍𝚎𝚜𝚎𝚜𝚙𝚎𝚛𝚊𝚍𝚘𝚜.
    𝚈 𝚕𝚘𝚜 𝚙𝚞𝚎𝚋𝚕𝚘𝚜 𝚟𝚒𝚟𝚎𝚗 𝚊𝚝𝚎𝚛𝚛𝚘𝚛𝚒𝚣𝚊𝚍𝚘𝚜 𝚙𝚘𝚛𝚚𝚞𝚎 𝚌𝚞𝚊𝚕𝚚𝚞𝚒𝚎𝚛 𝚛𝚎𝚕𝚊𝚌𝚒𝚘́𝚗 𝚌𝚘𝚗 𝚎𝚕𝚕𝚘𝚜 𝚙𝚘𝚍𝚒́𝚊 𝚊𝚌𝚊𝚋𝚊𝚛 𝚎𝚗 𝚌𝚊́𝚛𝚌𝚎𝚕, 𝚝𝚘𝚛𝚝𝚞𝚛𝚊 𝚘 𝚖𝚞𝚎𝚛𝚝𝚎.

    youtube.com/watch?v=DGpF62Pmvvg

    #historia #maquis #cencerro #granada #sierranevada #guerracivil #posguerra #andalucia #historiasreales #memoriahistorica #curiosidades #historiaespaña #franquismo #bandoleros

  3. Presentació del llibre: "Guia del Maquis Llibertari a Catalunya (1939-1963)"

    Ateneu Llibertari de Gràcia, dijous, 17 de setembre, a les 20:00 CEST

    Guia del Maquis Llibertari a Catalunya 1939-1963: Recull cronològic, biogràfic, judicial i estadístic de la guerrilla llibertària antifranquista a Catalunya

    Autor: Equip Memòria

    Aquest llibre és el nostre petit i esforçat homenatge a totes aquelles persones anònimes -fins ara- que van fer possible mantenir dempeus i en armes la veritable oposició al règim feixista espanyol.

    bcn.convoca.la/event/presentac

  4. In 1985, Wake published her autobiography, The White Mouse, the nickname given to her by the Gestapo for her elusiveness. Some of her wartime exploits cannot be independently verified and though she was one of the most decorated women who fought against the Nazis in WW2, her stories remain apocryphal. She died on August 7, 2011, at the age of 98. (7/7)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE #FSection

    en.wikipedia.org/wiki/Nancy_Wa

  5. “After the war (Wake) said: ‘When I’m asked what I’m most proud of doing during the war, I say ‘the bike ride.’ On her return to the Maquis camp she remembered: ‘I couldn’t stand up, I couldn’t sit down, I couldn’t do anything. I just cried.’ She needed brandy to treat her saddle sores. Despite air drops and Inter-Allied assistance, the FFI forces retreated on June 20. (6/7)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE

    Resistance, Halik Kochanski, p. 583

  6. On June 10, “the Germans mounted a major attack with 12,000 troops supported by armored cars, heavy artillery, mortar batteries, and aircraft.” The SOE wireless operator, Denis Rake, appealed for reinforcement supplies, but he was forced to abandon his radio set codebooks. Subsequently, “Nancy Wake undertook a marathon bicycle ride of over 200 km…” to another circuit to request airdrops. (5/7)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE

    Resistance, Halik Kochanski, p. 583

  7. In May, 1944, the Maquis commander Émile Coulaudon (AKA, Col Gaspard) was convinced an Allied invasion of France was imminent and through misleading communications with SOE, thought there was Allied support for a base of Maquis operations centered on Mont Mouchet. 10,000 FFI resisters came to Mont Mouchet, though only 1/3 were well armed. On June 2, they were attacked by an SS battalion of 800 men, but the assault was repulsed. (4/7)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE

    Resistance, Halik Kochanski, p. 583

  8. Group of Maquis known as 'The Poachers' photographed near Savournon, Hautes-Alpes, August 1944. Standing third and fourth from left are Captains John Roper and Robert Purvis of the Special Operations Executive.

    #SOE #WW2 #FSection #France #Maquis

    iwm.org.uk/collections/item/ob

  9. Honneur aux 99 pendus de Tulle, aux 139 déportés dont 101 ne revinrent jamais, aux 18 gardes-voies assassinés, et à tous ceux qui ont donné leur vie pour la liberté. Leur mémoire demeure.

    Texte de Jean-Pierre Raynaud, par l'intermédiaire de Monika Karbowska sur Facebook :

    Le 6 juin 1944 a 18 heures le général de Gaulle déclare :

    LA BATAILLE SUPRÊME
    EST ENGAGÉE

    S’ensuivent les mobilisations des Maquis et des organisations de la RÉSISTANCE FRANÇAISE pour ralentir et empêcher la progression des renforts allemands sur le front de Normandie.

    Le 7 juin 1944 les Francs Tireurs et Partisans Français de Corrèze décident d’attaquer la garnison allemande de Tulle, composée de 300 soldats, l’attaque avait été préparée en amont et devait obtenir la reddition de la garnison, mais ce jour là les allemands exécutent sans raison apparente 18 gardes-voies et se positionnent aux deux extrémités de la ville, c’est l’attente jusqu’au
    8 juin 1944 , et les FTP à partir de 6 heures, lancent l’assaut …

    …les combats sont d’une grande violence trente FTPF sont mis hors de combat une quarantaine d’allemands sont tués !

    A 20 heures c’est la joie dans Tulle et les chefs de Résistance estime que les allemands sont en retraite.

    Hélas le retour des forces Allemandes intervient deux heures plus tard , sous la forme d’un bataillon de la Division blindée SS DAS REICH , commandée par le criminel de guerre le général Lammerding un nazi depuis 1931 ( condamné à mort en France en 1953 par contumace) la France demande son extradition pour jugement…. l’Allemagne fédérale ne l’extradera pas avec le soutien des États-Unis qui protège nombre de cadres de la SS pour ses services secrets et les actions anticommunistes
    Lammerding comme Spedel va mourrir dans son lit en 1971 toujours criminel toujours nazi !
    Le 9 juin au matin les SS organise une rafle qui n’épargne aucun homme présent dans la ville, c’est un long cortège de 3000 personnes de tous âges qui furent rassemblés dans la cour de la
    Manufacture Nationale d’Armes ,

    le préfet nommé par Pétain tente une négociation quand il apprend que les SS veulent pendre 120 Tullistes,
    il propose l’échange de sa personne, celle de l’évêque , du trésorier général, affirmant que cela fera plus d’effet, refus de Lammerding , qui lui précise les exécutions sont commencées , puis précise
    « Je regrette, nous avons pris en Russie l’habitude de pendre , nous avons pendus plus de cent milles hommes à Kharkov et à Kiev , ici ce n’est rien pour nous …….. ».
    Je voudrais 38 hashtags pour le texte suivant et les images en pièces jointes :

    L’abbé Jean Espinasse , présent sur les lieux ,fut autorisé à
    «donner les derniers secours«
    aux suppliciés et à recueillir les derniers messages de certains d’entre-eux.

    Aux 99 pendus, il faut ajouter les 139 Déportés, dont 101 ne revinrent pas et les 18 gardes-voies……..

    le souvenir de ces 218 martyrs , est porté chaque année à 17 heures par un cortège qui se rend au Champ des Martyrs, afin de commémorer le crime épouvantable du 9 juin 1944 et que les enfants de Tulle sachent qui vous étiez.

    Lien hypertexte de l'adresse web du post original de Jean-Pierre Raynaud sur Facebook : facebook.com/jeanpierrerayaudc

    #NePasOublier #Tulle1944 #RésistanceFrançaise #9Juin1944 #MassacreDeTulle #MartyrsDeTulle #Tulle #Corrèze #RésistanceFrançaise #Résistance #FTPF #Maquis #Maquisards #SecondeGuerreMondiale #Occupation #Libération #FranceLibre #Mémoire #DevoirDeMémoire #Souvenir #Commémoration #ChampDesMartyrs #VictimesDuNazisme #CrimesNazis #SSDasReich #DasReich #Lammerding #CrimeDeGuerre #BarbarieNazie #Déportation #NePasOublier #HommageAuxMartyrs #MémoireCollective #Transmission #HistoireDeFrance #CombatPourLaLiberté #PlusJamaisÇa #MémoireDeLaRésistance #Tullistes #99PendusDeTulle #FTP #Limousin #Résistance

  10. The Resistance carried out several distinct but related operations around D-Day:

    Plan Vert – sabotaging the railway system.
    Plan Tortue – sabotaging the road network.
    Plan Violet – destroying phone lines.
    Plan Bleu – destroying power lines.
    Plan Rouge – attacking German ammunition dumps.
    Plan Noir – attacking enemy fuel depots.
    Plan Jaune – attacking the command posts of the occupying forces.

    #DDay #WW2 #Resistance #Maquis #France

    warhistoryonline.com/world-war

  11. Bon dia maquis! Ja som 600 lectors de notícies tecnològiques en Català després de 2300 tuts.

    Moltes gràcies per llegir-me i compartir-me!

    #maquinari #català #maquis

  12. On June 1, 1944 the BBC broadcasted the first three lines of “Chanson d’automne” by Paul Verlaine:

    Les sanglots longs
    Des violons
    De l’automne

    The lines were used to alert French Resistance groups of the upcoming Normandy landings in June 1944.

    #WW2 #Normandy #DDay #Resistance #Maquis #BBC #SOE #OSS

    wearethemighty.com/history/fre

  13. SIGUE ⬇️

    Tomás Villén Roldán murió en 1949.

    Las versiones sobre su muerte cambian según quién la cuente, pero la más aceptada señala que fue localizado gracias a infiltraciones y delaciones dentro del entorno guerrillero.
    La presión sobre familiares y colaboradores era enorme y las redes clandestinas estaban cada vez más debilitadas.

    Cuando murió, el movimiento maqui andaluz ya estaba prácticamente condenado.
    Franco había consolidado el poder y la esperanza de una intervención internacional desaparecía.

    Después vino el silencio.

    Durante décadas apenas se habló públicamente de los maquis en España.
    Para el franquismo eran simples bandoleros y criminales.
    Para muchas familias republicanas eran fantasmas incómodos que recordaban heridas abiertas.

    Y así nació parte del mito de Cencerro.

    Entre el guerrillero político y el bandido de montaña.

    Entre el resistente y el hombre endurecido por la violencia.

    Entre la memoria y la leyenda.

    Porque la posguerra española casi nunca deja personajes completamente limpios.
    Deja personas atrapadas dentro de uno de los periodos más salvajes y desesperados de la historia del país.

    Y Tomás Villén Roldán fue exactamente eso.

    Un hombre de la sierra, de la guerra y de un tiempo donde sobrevivir ya era una forma de violencia.

    ▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣

    "𝚂𝚒𝚕𝚎𝚗𝚌𝚒𝚘 𝚛𝚘𝚝𝚘".
    𝙽𝚘 𝚑𝚊𝚋𝚕𝚊 𝚍𝚒𝚛𝚎𝚌𝚝𝚊𝚖𝚎𝚗𝚝𝚎 𝚍𝚎 𝚎́𝚕 𝚗𝚒 𝚘𝚌𝚞𝚛𝚛𝚎 𝚎𝚗 𝚂𝚒𝚎𝚛𝚛𝚊 𝙽𝚎𝚟𝚊𝚍𝚊, 𝚙𝚎𝚛𝚘 𝚜𝚒́ 𝚛𝚎𝚝𝚛𝚊𝚝𝚊 𝚖𝚞𝚢 𝚋𝚒𝚎𝚗 𝚌𝚘́𝚖𝚘 𝚎𝚛𝚊 𝚕𝚊 𝚟𝚒𝚍𝚊 𝚍𝚎 𝚕𝚘𝚜 𝚖𝚊𝚚𝚞𝚒𝚜 𝚍𝚎𝚜𝚙𝚞𝚎́𝚜 𝚍𝚎 𝚕𝚊 𝙶𝚞𝚎𝚛𝚛𝚊 𝙲𝚒𝚟𝚒𝚕:
    ▪️𝚑𝚘𝚖𝚋𝚛𝚎𝚜 𝚎𝚜𝚌𝚘𝚗𝚍𝚒𝚍𝚘𝚜 𝚎𝚗 𝚖𝚘𝚗𝚝𝚊𝚗̃𝚊𝚜,
    ▪️𝚎𝚗𝚕𝚊𝚌𝚎𝚜 𝚚𝚞𝚎 𝚊𝚛𝚛𝚒𝚎𝚜𝚐𝚊𝚋𝚊𝚗 𝚕𝚊 𝚟𝚒𝚍𝚊 𝚕𝚕𝚎𝚟𝚊́𝚗𝚍𝚘𝚕𝚎𝚜 𝚌𝚘𝚖𝚒𝚍𝚊,
    ▪️𝚖𝚒𝚎𝚍𝚘 𝚌𝚘𝚗𝚜𝚝𝚊𝚗𝚝𝚎 𝚊 𝚕𝚊𝚜 𝚍𝚎𝚕𝚊𝚌𝚒𝚘𝚗𝚎𝚜,
    ▪️𝙶𝚞𝚊𝚛𝚍𝚒𝚊 𝙲𝚒𝚟𝚒𝚕 𝚙𝚎𝚛𝚜𝚒𝚐𝚞𝚒𝚎́𝚗𝚍𝚘𝚕𝚘𝚜,
    ▪️𝚙𝚞𝚎𝚋𝚕𝚘𝚜 𝚊𝚝𝚛𝚊𝚙𝚊𝚍𝚘𝚜 𝚎𝚗𝚝𝚛𝚎 𝚍𝚘𝚜 𝚏𝚞𝚎𝚐𝚘𝚜,
    ▪️𝚢 𝚐𝚞𝚎𝚛𝚛𝚒𝚕𝚕𝚎𝚛𝚘𝚜 𝚚𝚞𝚎 𝚙𝚘𝚌𝚘 𝚊 𝚙𝚘𝚌𝚘 𝚙𝚊𝚜𝚊𝚗 𝚍𝚎 𝚒𝚍𝚎𝚊𝚕𝚒𝚜𝚝𝚊𝚜 𝚊 𝚑𝚘𝚖𝚋𝚛𝚎𝚜 𝚊𝚐𝚘𝚝𝚊𝚍𝚘𝚜 𝚢 𝚎𝚗𝚍𝚞𝚛𝚎𝚌𝚒𝚍𝚘𝚜.
    𝙴𝚜𝚘 𝚎𝚗𝚌𝚊𝚓𝚊 𝚖𝚞𝚌𝚑𝚒́𝚜𝚒𝚖𝚘 𝚌𝚘𝚗 𝚕𝚊 𝚎𝚟𝚘𝚕𝚞𝚌𝚒𝚘́𝚗 𝚍𝚎 𝙲𝚎𝚗𝚌𝚎𝚛𝚛𝚘 𝚢 𝚍𝚎 𝚖𝚞𝚌𝚑𝚘𝚜 𝚖𝚊𝚚𝚞𝚒𝚜 𝚊𝚗𝚍𝚊𝚕𝚞𝚌𝚎𝚜.
    𝙰𝚍𝚎𝚖𝚊́𝚜, 𝚕𝚊 𝚙𝚎𝚕𝚒́𝚌𝚞𝚕𝚊 𝚎𝚟𝚒𝚝𝚊 𝚊𝚕𝚐𝚘 𝚒𝚖𝚙𝚘𝚛𝚝𝚊𝚗𝚝𝚎: 𝚗𝚘 𝚛𝚘𝚖𝚊𝚗𝚝𝚒𝚣𝚊 𝚍𝚎𝚕 𝚝𝚘𝚍𝚘 𝚊 𝚗𝚊𝚍𝚒𝚎.
    𝙻𝚘𝚜 𝚖𝚊𝚚𝚞𝚒𝚜 𝚊𝚙𝚊𝚛𝚎𝚌𝚎𝚗 𝚑𝚞𝚖𝚊𝚗𝚘𝚜, 𝚌𝚊𝚗𝚜𝚊𝚍𝚘𝚜, 𝚊 𝚟𝚎𝚌𝚎𝚜 𝚟𝚒𝚘𝚕𝚎𝚗𝚝𝚘𝚜, 𝚘𝚝𝚛𝚊𝚜 𝚍𝚎𝚜𝚎𝚜𝚙𝚎𝚛𝚊𝚍𝚘𝚜.
    𝚈 𝚕𝚘𝚜 𝚙𝚞𝚎𝚋𝚕𝚘𝚜 𝚟𝚒𝚟𝚎𝚗 𝚊𝚝𝚎𝚛𝚛𝚘𝚛𝚒𝚣𝚊𝚍𝚘𝚜 𝚙𝚘𝚛𝚚𝚞𝚎 𝚌𝚞𝚊𝚕𝚚𝚞𝚒𝚎𝚛 𝚛𝚎𝚕𝚊𝚌𝚒𝚘́𝚗 𝚌𝚘𝚗 𝚎𝚕𝚕𝚘𝚜 𝚙𝚘𝚍𝚒́𝚊 𝚊𝚌𝚊𝚋𝚊𝚛 𝚎𝚗 𝚌𝚊́𝚛𝚌𝚎𝚕, 𝚝𝚘𝚛𝚝𝚞𝚛𝚊 𝚘 𝚖𝚞𝚎𝚛𝚝𝚎.

    youtube.com/watch?v=DGpF62Pmvvg

    #historia #maquis #cencerro #granada #sierranevada #guerracivil #posguerra #andalucia #historiasreales #memoriahistorica #curiosidades #historiaespaña #franquismo #bandoleros

  14. #photomai2026
    J 26 Liberté

    Parce qu’il s’est battu pour la nôtre, Georges Guingouin à jamais dans mon cœur
    #resistance #maquis #antifascist #SouviensToi

  15. Black and white photo of Maquis waiting in ambush on the island of Corsica with Sten guns at the ready.

    #Maquis #Resistance #WW2 #STEN (Source Getty Images.)

  16. Following training, Sonya Butt parachuted into France on 5/28/44, 9 days before D-Day, to serve as a courier for the HEADMASTER circuit. She was an explosives expert and she trained Maquis resistance forces in demolitions. She survived WW2. She and her husband moved to Quebec and they raised 6 children.
    Sonya Butt (D'Artois) died Dec 21, 2014. Her obituary can be found here. (2/2)

    #WW2 #SOE #FSection #Maquis

    theguardian.com/world/2015/jan

  17. El Primero de Mayo vuelve a tomar las calles de Aragón contra la guerra, la precariedad y el empobrecimiento de la clase trabajadora

    fed.brid.gy/r/https://arainfo.

  18. El Primero de Mayo vuelve a tomar las calles de Aragón contra la guerra, la precariedad y el empobrecimiento de la clase trabajadora

    web.brid.gy/r/https://arainfo.

  19. #Parlez-nous des... étrangers dans la Résistance (1940-1944)
    📅 05/05, 18h-20h30 | La Parenthèse

    La BDL vous convie à une soirée de conférence et tables rondes dédiée aux étrangers engagés dans la Résistance en France. Des historiennes et historiens retraceront différents parcours individuels qui se sont illustrés en France et à Lyon dans la lutte contre l’oppression nazie.

    Au programme : "Les FTP-MOI en France, à Lyon et à Villeurbanne". "Les étrangers dans les maquis". "Hommes et femmes dans la résistance étrangère".
    Ouvert à tous sur inscription

    ➡️ urlr.me/SxcQYk

    @ENSdeLyon

    #RencontreBDL #Histoire #étrangers #SecondeGuerreMondiale #Résistance #France #Lyon #Villeurbanne #maquis

  20. #RenéChar, #Hypnos, Aufzeichnungen aus dem #Maquis 1943-1944 Feuillets d’Hypnos Fischer Verlag 1990 zweisprachig, deutsch von Paul Celan. Wichtiges Zeugnis der französischen #Résistance-Literatur.

  21. „Résistance ist nichts als Hoffnung“ #Hypnos, der griechische Gott des Schlafes streift den Schlaf von sich ab und wird zu Feuer. #RenéChar leitete ab 1942 eine Widerstandsgruppe der #Résistance im #Maquis in der Provence. Er starb am 19.02.1988 in Paris.

  22. Presentació del llibres de Justo Bueno i Pedro Adrover

    Ateneu Llibertari de Gràcia, dissabte, 4 d’octubre, a les 17:30 CEST

    bcn.convoca.la/event/presentac

  23. In 1985, Wake published her autobiography, The White Mouse, the nickname given to her by the Gestapo for her elusiveness. Some of her wartime exploits cannot be independently verified and though she was one of the most decorated women who fought against the Nazis in WW2, her stories remain apocryphal. She died on August 7, 2011, at the age of 98. (7/7 finis)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE #FSection

    en.wikipedia.org/wiki/Nancy_Wa

  24. “After the war (Wake) said: ‘When I’m asked what I’m most proud of doing during the war, I say ‘the bike ride.’ On her return to the Maquis camp she remembered: ‘I couldn’t stand up, I couldn’t sit down, I couldn’t do anything. I just cried.’ She needed brandy to treat her saddle sores. Despite air drops and Inter-Allied assistance, the FFI forces retreated on June 20. (6/7)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE

    Resistance, Halik Kochanski, p. 583

  25. On June 10, “the Germans mounted a major attack with 12,000 troops supported by armored cars, heavy artillery, mortar batteries, and aircraft.” The SOE wireless operator, Denis Rake, appealed for reinforcement supplies, but he was forced to abandon his radio set codebooks. Subsequently, “Nancy Wake undertook a marathon bicycle ride of over 200 km…” to another circuit to request airdrops. (5/7)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE

    Resistance, Halik Kochanski, p. 583

  26. In May, 1944, the Maquis commander Émile Coulaudon (AKA, Col Gaspard) was convinced an Allied invasion of France was imminent and through misleading communications with SOE, thought there was Allied support for a base of Maquis operations centered on Mont Mouchet. 10,000 FFI resisters came to Mont Mouchet, though only 1/3 were well armed. On June 2, they were attacked by an SS battalion of 800 men, but the assault was repulsed. (4/7)

    #FFI #Maquis #WW2 #SOE

    Resistance, Halik Kochanski, p. 583

  27. Ayer rechazamos otro viaje a Irlanda para dar una charla (tras rechazar Alemania y Grecia).
    ¿Porqué? Porque CO2 y porque preferimos dar una charla la semana que viene en un pueblo de Teruel.

    Porque #teruelexiste y sus zonas rurales tienen #Cuevas, #Montañas, #Maquis y #Dinosaurios.

    Estaremos el lunes 11, en Cuevas del Cañart, a las 20:00.

Share on Mastodon

Enter the server where you have an account.