#conserva — Public Fediverse posts on home.social

El Jardí de les Bruixes @[email protected] · 2026-07-15 · 11:55 UTC

En la història de la farmàcia i de la medicina tradicional mediterrània, la conserva (també anomenada confecció), no es considerava simplement una llepolia, sinó una forma farmacèutica (el què jo anomeno una forma remeiera, perquè ens han robat la paraula farmàcia, que ve del grec pharmakon per conjur).

Es feia servir principalment com a vehicle per subministrar principis actius vegetals o minerals, aprofitant la polpa de les fruites com a base excipient, o bé era una forma de preparar directament algunes plantes de textura mínimament carnosa, com els pètals de rosa (la conserva d’aquestes era tot un clàssic de la famacopea) o algunes fruites medicinals com les pometes de pastor (fruits de l’arç blanc) o els aranyons.

Perquè quedi clar, sí, estic parlant d’una melmelada.
Amb sucre (de vegades mel o alguna melassa).
Per això em fa gràcia la fòbia moderna als sucres.
La humanitat porta menjant tots els sucres que pot des dels seus inicis. L’únic que passa és que abans ens movíem i passàvem fred, i ara escalfem les nostres cases com si l’energia per fer-ho fos gratis i infinita; i ens belluguem menys que un panda, alhora que ens inflem de sucres que solen anar acompanyats de greixos artificials i una corrua d’additius químics interminable. El menys preocupant d’aquesta combinació d’hàbits, són els sucres.
Es prenien en dosis de la mida d’una nou, una o vàries vegades al dia. Normalment directament o diluïdes en aigua calenta o altres líquids. De vegades com un ingredient més del menjar. Rarament per via tòpica.

Aquest és un altre dels molts remeis tradicionals del nostre territori que hem oblidat del tot (com a mínim en la seva vessant medicinal) i per això avui us porto una recepta que ens permet aprofitar la part blanca de la pell de la síndria i, alhora, ens ajudarà a portar millor la calor (escric això mentre s’esperen temperatures de fins a 42ºC en alguns punts de Catalunya).

Continua-ho llegint a la web:

https://jardidelesbruixes.cat/dolcos-remeis/

@onadadecalor permanent @oladecalor @escalfamentglobal #calentamientoglobal #medicinatradicionalmediterrània #medicinatradicionalmediterranea #medicinatradizionalemediterranea #medicinatradicionaleuromediterranea #farmacopea #conserva #materiamedica

#calentamientoglobal #medicinatradicionalmediterrania #medicinatradicionalmediterranea #medicinatradizionalemediterranea #medicinatradicionaleuromediterranea #farmacopea

El Jardí de les Bruixes @[email protected] · 2026-07-15 · 11:55 UTC

En la història de la farmàcia i de la medicina tradicional mediterrània, la conserva (també anomenada confecció), no es considerava simplement una llepolia, sinó una forma farmacèutica (el què jo anomeno una forma remeiera, perquè ens han robat la paraula farmàcia, que ve del grec pharmakon per conjur).

Es feia servir principalment com a vehicle per subministrar principis actius vegetals o minerals, aprofitant la polpa de les fruites com a base excipient, o bé era una forma de preparar directament algunes plantes de textura mínimament carnosa, com els pètals de rosa (la conserva d’aquestes era tot un clàssic de la famacopea) o algunes fruites medicinals com les pometes de pastor (fruits de l’arç blanc) o els aranyons.

Perquè quedi clar, sí, estic parlant d’una melmelada.
Amb sucre (de vegades mel o alguna melassa).
Per això em fa gràcia la fòbia moderna als sucres.
La humanitat porta menjant tots els sucres que pot des dels seus inicis. L’únic que passa és que abans ens movíem i passàvem fred, i ara escalfem les nostres cases com si l’energia per fer-ho fos gratis i infinita; i ens belluguem menys que un panda, alhora que ens inflem de sucres que solen anar acompanyats de greixos artificials i una corrua d’additius químics interminable. El menys preocupant d’aquesta combinació d’hàbits, són els sucres.
Es prenien en dosis de la mida d’una nou, una o vàries vegades al dia. Normalment directament o diluïdes en aigua calenta o altres líquids. De vegades com un ingredient més del menjar. Rarament per via tòpica.

Aquest és un altre dels molts remeis tradicionals del nostre territori que hem oblidat del tot (com a mínim en la seva vessant medicinal) i per això avui us porto una recepta que ens permet aprofitar la part blanca de la pell de la síndria i, alhora, ens ajudarà a portar millor la calor (escric això mentre s’esperen temperatures de fins a 42ºC en alguns punts de Catalunya).

Continua-ho llegint a la web:

https://jardidelesbruixes.cat/dolcos-remeis/

@onadadecalor permanent @oladecalor @escalfamentglobal #calentamientoglobal #medicinatradicionalmediterrània #medicinatradicionalmediterranea #medicinatradizionalemediterranea #medicinatradicionaleuromediterranea #farmacopea #conserva #materiamedica